El projecte del túnel de Toses està aturat perquè afecta una zona protegida
Travessa en alguns punts la vall del Rigard, i ara Foment i Medi Ambient busquen solucions per desencallar la carretera
De les diverses alternatives que es van presentar per construir la nova N-152, es va escollir la que ressegueix en bona part el curs del riu Rigard, que és precisament el que s'ha catalogat com a Xarxa Natura 2000 entre Ribes i Toses pel seu interès natural i la presència d'hàbitats catalogats per la Unió Europea. El traçat previst aprofita el poc espai lliure que queda a la vall entre la via del tren i el riu, de manera que trepitja en bona part l'espai protegit. El problema va venir perquè la publicació de l'estudi informatiu i la declaració d'impacte ambiental per part de l'Estat va ser el juliol del 2006, uns mesos abans que s'anunciessin els espais inclosos en la Xarxa Natura 2000. Va ser el setembre d'aquell mateix any quan es van publicar les zones que la Generalitat preveia incloure dins aquesta xarxa, en compliment de les directrius de la Unió Europea, i la vall del Rigard hi va entrar per hàbitats com els prats de dall de terra baixa, les vernedes i altres boscos de ribera o la formació geològica de la zona.
Projecte constructiu
El 2008 es va adjudicar la redacció del projecte constructiu de la nova N-152, però darrerament se'n va separar la variant de Ribes de Freser –per poder-la accelerar– i n'han desaparegut les partides pressupostàries per als propers anys. De fet, la coincidència entre el projecte i l'espai protegit va fer que l'Estat demanés al Departament de Medi Ambient de la Generalitat un informe sobre les afectacions, i segons ha explicat la conselleria, s'està revisant el projecte per minimitzar l'impacte ambiental en diversos punts d'un tram de sis quilòmetres en els termes municipals de Toses i Planoles. A més, també s'ha vist que l'execució del projecte tal com estava en l'estudi informatiu era difícil perquè les condicions del terreny faran l'obra més complicada del que es preveia inicialment, ja que la tipologia de la via obliga que tingui unes característiques tècniques específiques pel que fa als girs màxims en els revolts, els canvis de rasant o els pendents.
Des de Medi Ambient s'ha recomanat aprofitar al màxim possible la carretera actual –i que molts conductors fan servir com a alternativa a la collada de Toses–, ampliant sempre pel costat més proper a muntanya. Però les estructures que s'haurien de construir, com ara els talussos, la manca d'espai disponible i la difícil compatibilitat d'algunes d'aquestes estructures amb el tren estan complicant enormement les solucions tècniques per tirar endavant el projecte.
El director dels serveis territorials de Medi Ambient a Girona, Emili Santos, ha explicat que «ara s'ha de treballar per buscar noves propostes i solucions per incorporar-les al projecte, tot i que estan sent contactes informals». Ahir aquest diari no va poder parlar amb Carreteres de Foment a Girona.
Estudiaran si cal apagar alguns dels semàfors que regulen el trànsit de Bracons a Olot
jordi casasEls regidors de l'Ajuntament d'Olot i responsables d'altres organismes amb responsabilitats en la mobilitat de la ciutat debatran en la propera junta del pla de mobilitat si deixen fora de servei algun dels semàfors que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat va instal·lar per frenar l'impacte del trànsit de l'eix Vic-Olot al de la ciutat amb l'obertura del túnel de Bracons. Ahir, ho va explicar el regidor de Convivència, Albert Rubirola, que va reconèixer que tant l'Ajuntament d'Olot com la resta d'institucions amb competències en el tema estan sorpresos perquè l'increment del trànsit amb el túnel de Bracons obert no ha estat tan important com es preveia. Actualment, hi ha una mitjana d'entre 4.000 i 5.000 vehicles diaris en les dues direccions els dies feiners i d'entre 5.000 i 6.000 els dies festius. Els semàfors es van instal·lar als eixos d'accés a la ciutat i al vial Sant Jordi, que actualment fa de variant d'Olot, amb l'objectiu de permeabilitzar aquestes vies de la ciutat que havien de tenir molt més trànsit que fins a l'abril passat, que és quan es va obrir Bracons. A la pràctica, doncs, i amb les mesures restrictives sobre el trànsit de camions que manté Política Territorial, el trànsit no és l'esperat –també hi està ajudant la crisi econòmica i el seu impacte sobre l'ús del transport per carretera– i, per tant, alguns dels semàfors obliguen els vehicles a estar aturats més estona de la que cal. La incidència d'aquests semàfors, però, es produeix sobretot sobre els vianants, que per travessar alguns passos amb semàfor han d'esperar massa estona.
Un túnel sense fi
o.mLa construcció del túnel de Toses fa més de quaranta anys que es manté inamovible al capdavant de les principals reclamacions viàries de les comarques gironines. El 1969 es va crear la societat Promoción y Desarrollo de Gerona SA, participada per la Caixa de Girona, «la Caixa», 55 ajuntaments i altres entitats, amb l'objectiu de tirar endavant la infraestructura, i sis anys més tard l'Estat atorgava a la societat la concessió de la gestió del túnel a través d'un peatge. Al final la iniciativa va quedar en no res, perquè la Generalitat va optar per la construcció del túnel del Cadí, deixant el de Toses com a gran damnificat. O sigui, es va prioritzar la connexió de la Cerdanya amb les comarques barcelonines per sobre de les gironines. Les protestes de les diferents institucions no van servir de res, i des d'aleshores s'han succeït diversos projectes per tirar-lo endavant, lligant-lo amb la variant de Ribes de Freser, i preveient un túnel de fins a deu quilòmetres. El 2005 va ser quan l'Estat va recuperar amb força el projecte.