La variant que ja va néixer amb mal peu
La variant de Sant Daniel va ser inaugurada ara fa un quart de segle enmig d’una forta polèmica
El tram gratuït de l’AP-7 a Girona s’ha convertit en la veritable alternativa per creuar la ciutat
Aquest dimarts 27 de març farà 25 anys que es va inaugurar la variant de Sant Daniel, una carretera de 17 quilòmetres que va ser plantejada per l’administració com l’alternativa a l’N-II al seu pas per Girona, una via que fins llavors creuava el centre de la ciutat i hi provocava grans embussos. Tanmateix, una important reacció ciutadana s’oposava a aquesta carretera, sobretot per l’impacte ecològic que suposava en una de les portes a les Gavarres. Els opositors defensaven, per exemple, que l’alternativa a l’N-II del centre de Girona fos l’ampliació d’un carril de l’autopista al seu pas per la ciutat i que aquest tram de l’AP-7 fos gratuït.
Passats 25 anys, podem concloure que el temps, i sobretot les dades estadístiques, han donat la raó als defensors d’aquesta última opció: la veritable alternativa a l’N-II al seu pas per Girona és la ronda gratuïta de 22 quilòmetres de l’AP-7 –que ja és de quatre carrils i que va de Fornells a Vilademuls–, mentre que la variant de Sant Daniel ha esdevingut una via secundària de comunicació entre els municipis gironins, sobretot de banda i banda de les Gavarres.
Entre els elements que han propiciat el descens del nombre de vehicles per la variant de Sant Daniel, a banda de la gratuïtat de la ronda de Girona, cal remarcar la prohibició als vehicles pesants de circular per l’N-II a partir del 2013. L’any 2012, per exemple, fins a 4.619 camions passaven diàriament pel tram nord de la variant i 4.510 pel tram sud –per sota de la sortida de la Creueta–, mentre que el 2016, segons les últimes estadístiques de Foment, el còmput s’ha reduït fins als 578 i els 624, respectivament.
A banda dels camions, però, les dades indiquen que en general la variant de Sant Daniel registra una intensitat mitjana diària de vehicles molt inferior a la que registra la ronda de Girona, per l’AP-7. Així, i tornant al 2016, es calcula que, pel tram sud de la variant, hi van passar uns 9.476 vehicles (8.873 dels quals eren lleugers), i uns 11.249 pel tram del nord (10.671 de lleugers). És gairebé la mateixa densitat de trànsit que l’any 2015. També són unes dades que representen gairebé la meitat dels vehicles que hi passaven el 2012 (18.583 pel nord i 20.444 pel sud).
La ronda es dispara
De manera inversament proporcional a la caiguda del pas de vehicles per la variant de Sant Daniel, el nombre de vehicles pels 22 quilòmetres gratuïts de la ronda de Girona de l’AP-7 no ha parat de créixer any rere any. Un creixement que es va veure accelerat des del 2013 a causa de l’obertura dels tres enllaços a aquesta via, que van suposar una inversió de 77,5 milions, i el darrer dels quals va ser inaugurat el 2014, amb l’entrada en servei de l’enllaç de Vilademuls.
Les últimes dades de què es disposen, del 2017, indiquen que la intensitat mitjana diària de vehicles que circulen per l’AP-7 entre Fornells i Vilademuls és de 57.734, una quantitat que suposa també un augment del 3,3% respecte al 2016, quan la mitjana diària era de 55.853. Pel que fa al tipus de vehicles que hi passen, la gran majoria són lleugers (45.249) i la resta (12.486), pesants. Aquestes xifres, però, arriben a ser més elevades durant els tres mesos d’estiu: segons dades d’Autopistas, es poden assolir els 78.525 vehicles al dia durant el mes d’agost, amb un important increment del nombre de vehicles lleugers respecte als altres mesos. De moment, tot fa pensar que la densitat de trànsit per la ronda de Girona encara no ha tocat sostre.
LES DATES
Un resultat que s’havia anunciat
El mateix ministre d’Obres Públiques i Transports de l’època, el socialista Josep Borrell, reconeixia el dia de la inauguració que la nova variant no resoldria els problemes de futur. Tot i així, es va felicitar per l’obra i va felicitar també “els contribuents”, que van “donar 10.000 milions [de pessetes]”. Tot seguit, però, el ministre hi afegia: “La reflexió que ens farà falta d’aquí a 15 anys no pot aturar l’acció per fer el que ens fa falta avui. Més ben dit: el que ens feia falta abans-d’ahir.” És a dir, que es va fer pensant en el passat. El ministre Borrell reconeixia que l’obra –que tenia només un carril per banda en bona part del traçat– no s’havia pogut fer de quatre carrils per minimitzar l’impacte mediambiental. Però, a banda de no poder donar resposta al gran volum de trànsit que hi circulava (21.500 vehicles diaris entre el 2009 i el 2011, per exemple), un cop estrenada també es va comprovar que la variant de Sant Daniel era una via perillosa en alguns punts del traçat.