L’efecte revifador de l’IBI

L’any 2016 van caducar els beneficis fiscals de què disposaven les concessionàries de les autopistes a tot l’Estat espanyol, que fins en aquell exercici només havien de pagar el 5 per cent de l’impost de béns immobles (IBI) als ajuntaments dels municipis per on passava la xarxa viària, gràcies a una bonificació del 95 per cent efectiva des de l’any 1988. La concessionària de l’autopista AP-7 que travessa les comarques gironines de nord a sud, Abertis, va assumir immediatament la seva obligació i va garantir el pagament dels rebuts del tribut que se li fessin arribar sense la bonificació del 95 per cent, a partir de l’exercici del 2017.

L’anunci va fer treure la calculadora del calaix a molts secretaris interventors d’ajuntaments –sobretot dels petits amb molta superfície ocupada per l’autopista–, conscients del que suposava per a alguns aquell canvi, donat que l’augment inesperat d’entrada de diners per a l’exercici 2017 podia arribar a suposar en alguns casos una injecció de més d’una quarta part dels ingressos d’un sol any amb la variació del rebut d’un sol contribuent.

La seguretat que rebrien aquell ingrés, a molts alcaldes els va fer rescatar inversions que, en alguns casos, malgrat considerar-se urgents, havien hagut d’acabar endreçades al calaix. Aquestes “alegries inesperades” és ara que es veuen reflotar.

L’alcalde de Biure, Martí Sans, un poble amb un pressupost el 2018 de 466.475 euros i uns 250 habitants (va rebre d’Abertis 6.312 euros el 2016 i 128.253 el 2017), és dels que van optar per amortitzar préstecs per deixar via lliure al crèdit futur. “Necessitem una depuradora, però això és molt lent. Com que no ens la fa l’ACA, la farem nosaltres, però ara no estem a punt. Per això ens hem de preparar.” “Va ser una alegria aquests diners. En els pròxims quatre anys farem un gran pas endavant al poble”, afirmava Sans.

En un municipi veí, Agullana, l’alcaldessa, Marina Gutés, estava també molt satisfeta dels diners inesperats (10.232 euros el 2016 i 100.470 el 2017). Agullana va escollir destinar-los a fer la franja perimetral contra incendis i també a cobrir dues reurbanitzacions urbanes, una al carrer de la Font del Ral i l’altra al carrer d’Alberes. “Era imprescindible fer-ho, però no hi havia diners”, assegurava. El Font del Ral és un carrer cèntric, sota la Societat La Concòrdia. “Vam afanyar-nos a fer el projecte i estem a punt d’emprendre l’obra.” Tant Sans com Gutés saben que aquesta quota inesperada pot durar poc, tenint en compte que la concessió de l’AP-7 a Abertis s’acaba el 31 d’agost del 2021.

Una situació semblant a la de Biure és la de Pontós. El seu alcalde, Jaume Prats, va pensar també primer de tot en el deute. Amb la pèrdua de bonificació, Abertis va multiplicar per dotze el rebut a Pontós el 2017. “Hem liquidat un préstec que vam haver de demanar per pagar a proveïdors, i hem reparat camins i hem invertit al local social”, explicava. Un petit respir ha estat també per a Bàscara, un municipi molt endeutat. El rebut de l’IBI de la concessionària va multiplicar-se per 20 l’any passat (9.817 euros el 2016 i 196.350 el 2017) pels 6,4 quilòmetres d’autopista que passen pel municipi. L’alcalde, Narcís Saurina, n’ha dit bé també, de l’increment que l’any vinent (la taxa de l’IBI passarà del 0,95 a l’1,3) continuarà progressant amb l’augment de l’IBI previst fins als 268.691 euros. A Garrigàs, van ingressar per l’IBI de l’autopista més de 100.000 euros més aquest 2017 (22.594 euros el 2016). “Hem fet unes inversions que calia des de feia temps en el municipi. Els diners ens han ajudat, per exemple, a posar al dia equipaments dels diferents nuclis al dia”, explicava la seva alcaldessa, Pilar Bosch.

Borrassà és un dels municipis alt-empordanesos que van ingressar un diferencial més gran d’un any a l’altre, passant de 8.524 euros a 170.482 euros l’any passat, una xifra destacable tenint en compte que el pressupost municipal per al 2018 és de 777.805 euros.