Infraestructures i serveis

JOAN PERE GÓMEZ I COMES

GERENT DE PORTS DE LA GENERALITAT

“La prioritat és el recer, però n’hi ha d’altres”

Què s’ha volgut prioritzar en les obres als ports gironins?
La prioritat ha estat reforçar el recer i la funcionalitat de les instal·lacions portuàries perquè els usuaris dels ports puguin desenvolupar la seva activitat amb normalitat després de les afectacions del temporal del desembre del 2008, principalment als ports de Blanes i Llançà. Però n’hi ha d’altres: manteniment, millores en vialitat, activitat pesquera i sostenibilitat. S’ha instal·lat enllumenat LED a tots els recintes portuaris, s’han fet neteges de fons marins a Roses, Palamós i Blanes, i les dàrsenes pesqueres disposen de punts nets per a la recollida ordenada de tot tipus de residus.
Què queda per fer ara?
Aquest darrer trimestre finalitzarem el reforç del dic de recer del port de l’Escala per reduir els ultrapassaments d’onatges per sobre, i hi millorarem la mobilitat fent un nou vial d’accés i un camí en paral·lel per als vianants, amb una inversió superior al milió d’euros i amb previsió d’acabar al novembre. Al Port de la Selva, instal·larem un pantalà flotant prefabricat i desmuntable per donar recer a les embarcacions que hi ha al moll de la Timba. I en aquest municipi també traurem a subhasta els projectes d’urbanització per millorar la connexió del carrer Illa amb el passeig del Mil·lenari, que volem iniciar a finals d’any, amb una inversió de 406.000 euros.
L’activitat pesquera encara hi ha de tenir cabuda?
La pesca és un sector primari fonamental per a la Generalitat, i la modernització de les infraestructures pesqueres ha estat una altra línia de treball, per adaptar-les al segle XXI. Un exemple de reconversió del sector pesquer el tenim al port de Roses amb la planta d’envasat de peix per subministrar-ne a grans superfícies de la Costa Brava i transformar excedents de captures per fer fumet de peix, sopa de peix, carpaccio... o per congelar-lo, entre altres coses.
Hi ha marge per créixer en matèria de creuers, a Palamós i a Roses, o d’activitat comercial?
El port de Palamós és reconegut per la indústria dels creuers i per la seva llarga experiència i trajectòria en el sector, i el port de Roses i la zona de fondeig amplien aquesta possibilitat. Palamós i Roses es complementen, perquè hi ha companyies que conjuguen amb els seus vaixells el fondeig amb l’amarratge. Sí, tenim capacitat per créixer, però dins d’un marc sostenible mediambientalment i socialment. D’altra banda, Palamós és l’únic port comercial d’entrada i sortida de les mercaderies de la demarcació gironina, que s’ha de convertir en un hub (port central per redistribuir la càrrega) del territori, amb tota la demarcació com a àrea d’influència. El port té capacitat per créixer i les seves característiques tècniques ho permeten. Per això hem reforçat l’estratègia per captar més activitat comercial entre el teixit industrial gironí i hem fet accions comercials en les principals fires de càrrega i logística d’Europa.
Tot plegat també podria generar més poder d’atracció per a les grans eslores?
Tot i que hi ha sinergies entre els dos mercats, són dos productes diferents que es promouen amb marques diferents. Amb Costa Brava Cruise Ports es fan accions promocionals destinades a companyies de creuers, agents i operadors turístics. Mentre que amb l’activitat de grans eslores i la marca Costa Brava Yacht Ports, les accions van destinades a les empreses especialitzades en el sector de les rutes, escales i lloguer de iots de luxe.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.