Lleida negocia amb discreció una fórmula per salvar el Segarra-Garrigues
Ajuntaments, pagesos i ecologistes debaten la creació d'un parc natural agrari i el reg a les ZEPA
La idea ha sorgit de la Diputació de Lleida, i si aconsegueix generar consens es podrà presentar, en les properes setmanes, com una proposta unitària del territori de Lleida a la proposta de gestió de les zones ZEPA del Segarra-Garrigues que està preparant la Generalitat.
El tipus de gestió que tindran les zones protegides ZEPA és clau per saber si el canal Segarra-Garrigues tindrà rendibilitat econòmica i social, o bé si haurà estat un fracàs, després d'invertir-se prop de mil milions d'euros i ser durant els últims anys la segona major inversió de la Generalitat, només superada per la línia 9 del metro. La UE ha obligat a declarar zones ZEPA unes 42.000 hectàrees d'un territori de 70.000 hectàrees afectat pel canal.
30 milions als pagesos
El document que estan analitzant els diferents actors del territori, al qual ha tingut accés aquest diari, proposa set mesures d'actuació, que es poden resumir en tres idees clau: permetre un reg mínim a totes i cadascuna de les ZEPA, encara que sigui tan sols per assegurar una mínima producció viable de secà; compensar econòmicament els pagesos afectats per les ZEPA amb una aportació mínima anual de 30 milions d'euros per part de la Generalitat; i la creació d'un parc natural agrari que integri tots els secans de la plana de Lleida, incloent-hi les ZEPA del Segarra-Garrigues, les del canal d'Algerri-Balaguer i les d'Alguaire.
Les primeres dues mesures s'adrecen a satisfer els pagesos i els ajuntaments afectats que havien posat esperances en els regs del Segarra-Garrigues com a motor d'una major productivitat agrícola i d'un possible desenvolupament de noves activitats econòmiques.
La tercera idea vol acostar a l'acord els grups ecologistes i proteccionistes que reclamen el compliment de les directives europees de preservació de les aus estepàries, moltes d'elles en extinció i que tenen en els secans de Lleida un dels pocs hàbitats on viure i reproduir-se. De fet, van ser les denúncies d'una d'aquestes entitats, Seo Bird Life, la que va portar la UE a les dues sentències contra el Segarra-Garrigues que han obligat el govern català a augmentar les zones protegides.
La creació d'un parc natural implicaria una gestió de les zones ZEPA dintre d'una entitat on estarien presents, dins d'un patronat que dirigira el parc natural, els municipis i també entitats agràries i ecologistes, al contrari dels plans de gestió de les ZEPA que prepara la Generalitat, tutelades únicament per l'administració catalana; també garantiria una gestió enfocada no només a la sostenibilitat agrària sinó ambiental; i, sobretot, dotaria la gestió d'una partida pressupostària anual clara i diferenciada, com passa als altres parcs naturals de Catalunya, en lloc de deixar la gestió de les ZEPA a partides pressupostàries internes dels departaments d'Agricultura o Medi Ambient sense gaire capacitat de fiscalització per part d'ecologistes i entitats agràries, i ajuntaments.
Altres mesures
A més d'aquestes tres idees principals, hi ha quatre mesures més en el document de treball que la Diputació ha llançat per a la discussió: «Contractes de sostenibilitat» amb els propietaris de terres en zones de protecció especial per tal de deixar clar el que es pot fer i el que no i les compensacions econòmiques; realitzar estudis tècnics i científics que permetin avaluar l'impacte dels diferents nivells d'intensificació agrícola sobre les aus estepàries; la capacitat de municipis i altres entitats locals de promoure activitats de dinamització socioeconòmica (turístiques, per exemple) per millorar la qualitat del món rural amb acords de finançament amb la Generalitat; i posar els plans de gestió de les ZEPA i els plans de recuperació de les aus estepàries en perill d'extinció per davant de la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) que ja està tramitant la Generalitat i que, segons els pagesos, no recull la possibilitat del territori d'acordar una gestió sostenible mediambiental i rendible econòmicament del canal.
No hi ha data per arribar a un acord al voltant d'aquest document. De moment, tant Unió de Pagesos com entitats proteccionistes consultats per aquest diari s'han mostrat força satisfets en aquest diari amb el document de treball i confien que es pugui arribar a un acord disposats a parlar-ne i valoren positivament que es pugui arribar a un acord des del territori.