L’aprofitament públic de l’aigua de Caldes
L’Ajuntament comença per primer cop a bombar aigua termal del pou de l’antiga Repsol per veure quin benefici en pot obtenir
Les dades determinaran fins a quin punt és viable crear uns banys públics i hotels
Saber si l’acció afecta les plantes embotelladores serà determinant
L’Ajuntament de Caldes de Malavella ha començat a analitzar com funciona l’aqüífer d’aigua termal del poble. D’aquí a uns mesos, el consistori sabrà si l’aigua que obté del pou de l’antiga planta de Repsol Butano afecta l’activitat dels pous que tenen i exploten les plantes embotelladores. Això determinarà l’abast de la vella aspiració municipal de construir uns banys públics i permetre la instal·lació de dos hotels més.
La prova d’afectació de l’aigua que bombarà l’Ajuntament va començar el 4 d’octubre amb la fase 0. S’allargarà un mes, fins al dilluns dia 4, i posteriorment hi haurà la fase 1. Durant un mes i fins al 4 de desembre, es bombarà aigua de manera progressiva: des de 0,5 l/s i fins a un màxim de 2,1 l/s. En aquest període es preveu fer un aforament diari.
L’última fase de la prova d’afectació, la fase 2, permetrà analitzar tota la xarxa i, sense cap extracció de líquid, saber l’estat de l’aqüífer després del bombament. Aquesta fase s’allargarà dos mesos, des del 4 de desembre fins al 4 de febrer del 2020.
L’anàlisi de la xarxa es fa a través d’una empresa contractada per l’Ajuntament (Geocisa). S’han instal·lat mesuradors de cabal i dispositius per mesurar la temperatura, la conductivitat, el volum i el PH (l’acidesa i l’alcalinitat) de l’aigua en diferents punts. El 23 d’octubre, personal de la direcció general d’Energia, Seguretat Industrial i Seguretat Minera van ser a Caldes per fer mesuraments. És una activitat que fan de manera regular des del dia 4 d’octubre, en l’inici de la fase 0.
És el primer cop que l’Ajuntament de Caldes endega un procés d’aquest tipus. El primer tinent d’alcalde, Sergi Mir, valora que és la culminació de molts anys de reunions i anys de negociació amb les empreses del poble, i amb la direcció general d’Energia, Seguretat Industrial i Seguretat Minera, adscrita al Departament d’Empresa i Coneixement.
Profunditat, 50 metres
El pou de la Repsol té 50 metres de profunditat i l’aigua surt a uns 35 graus. El terreny està afectat per un desenvolupament urbanístic que marca el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Caldes. L’alcalde, Salvador Balliu (JxCat), havia explicat que al consistori li tocarien uns 22.000 m², que permetrien desenvolupar els banys públics.
A la resta de pous, que exploten les empreses Vichy Catalan i Sant Narcís, la temperatura arriba fins a un màxim de 59 graus –56 a la font de la Mina–. Dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 2017 van concedir la titularitat pública a l’aigua que en surt i van autoritzar que el consistori exploti el pou de la Repsol. El desembre del 2012, la Generalitat havia declarat mineromedicinal aquesta aigua, però Vichy Catalan hi havia presentat un recurs.
A Caldes, també hi ha un pou al puig de les Moleres, que explota Malavella; un altre al puig de Sant Grau, que exploten Sant Narcís i Imperial, i un altre al puig de les Ànimes, que explota Vichy Catalan.
LES DATES
Drets públics i privats, compatibles
La prova de l’Ajuntament iniciada el 4 d’octubre i que acabarà el 4 de febrer del 2020 serà determinant per saber si l’extracció d’aigua del pou de la Repsol danya el cabal dels pous de les embotelladores de les empreses. Pel consistori, i més amb les sentències del TSJC, l’Ajuntament té drets sobre l’aigua termal. “Estem molt contents de fer les proves, però això ha d’acabar si Caldes pot tenir aquest aprofitament, perquè és molt interessant per diverses raons. Pel que fa als drets sobre l’aigua termal, sempre hem defensat que són compatibles els drets públics i els drets privats”, assenyala Sergi Mir.
L’alcalde, Salvador Balliu, ja va reclamar fa més de deu anys, quan formava part de l’equip de govern, de posar uns comptadors en els pous. Balliu, que encapçala un equip de govern de JxCat i el PSC, veu “més a prop” la possibilitat que el poble obtingui beneficis del pou de la Repsol. L’Ajuntament negocia amb l’empresa la compra dels terrenys, però les converses estan a les beceroles.
