Tots els nuclis principals de la conca alta del Fluvià ja depuren les seves aigües residuals
Ahir es va inaugurar a Argelaguer l'estació que abasta la vall del Llierca
La planta de can Gifreda es va posar en marxa l'estiu passat, va estar un temps en període de proves i finalment es va inaugurar ahir. «S'ha respost a una reivindicació històrica», va dir el president del Consell Comarcal, Joan Espona, referint-se al fet que els de la vall del Llierca han estat els últims nuclis urbans de la Garrotxa a normalitzar la situació en matèria de depuració d'aigües. És la quinzena planta que s'obre a la conca alta del Fluvià i amb ella es cobreixen els nuclis de població més grans.
A més dels pobles d'Argelaguer i Sant Jaume de Llierca, a can Gifreda rebran les aigües brutes del nucli de la Cometa (el barri més poblat de Montagut) i dels polígons industrials d'Argelaguer i del Pla de Politger (aquest últim és un dels més grans de la comarca). L'any vinent s'hi ha de connectar Tortellà. L'actual depuradora d'aquest municipi deixarà de funcionar quan es faci la connexió. En total, a la nova planta es donarà servei a una població d'uns 2.200 habitants, sense comptar els polígons industrials. S'hi poden tractar 1.600 m³ al dia, l'equivalent a l'aigua bruta que generen unes 6.400 persones.
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha finançat la depuradora, la direcció d'obres l'ha fet el consorci Sigma del Consell Comarcal i l'empresa Aquagest l'ha construït. La inversió ha pujat a prop de 3,5 milions, dels quals 2,2 milions corresponen a les instal·lacions d'Argelaguer i la resta, a la nova xarxa de col·lectors que s'ha hagut de fer.
«El Fluvià està bé»
El director de l'ACA, Manuel Hernández, va assegurar ahir que, en el context dels rius catalans, «el Fluvià està bé» des del punt de vista de la qualitat de l'aigua. Les noves instal·lacions aboquen l'aigua tractada a aquest riu i han de contribuir a mantenir o millorar aquest bon estat. Consten d'un edifici de dos nivells (un dels quals, soterrat), on primer es fa un pretractament de les aigües brutes per després sotmetre-les a uns reactors (les clàssiques piscines). Com la resta de les depuradores de la comarca, aquesta es controla pel personal que hi ha destinat (dos empleats fixos) i des del centre de comandament, situat a la planta d'Olot.