Tarragona es fa seva la idea de rebre la línia d'alta velocitat, subterrània, per Ponent
L'Ajuntament assumeix la proposta del govern en la jornada ferroviària, que constata força coincidències
El pla director urbanístic de l'àmbit central del Camp, que aquests dies sortirà a exposició pública, s'entreveu com el document base que Tarragona agafarà com a referència per consensuar el seu, i reivindicar a partir d'aquí les connexions ferroviàries que imagina per al seu futur. D'entrada, la proposta que ahir, per encetar el debat, va fer pública l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, es correspon gairebé del tot amb la que fa el govern, tret d'algun retoc en el traçat del Tramcamp, per la qual cosa el secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, ja va suggerir que «seria bo que l'assumís tot el territori». Cap més de la quinzena d'intervencions que es van fer després, de fet, no va rebutjar el document, malgrat algunes diferències que en general semblen salvables, a excepció potser d'un dels debats que s'entreveuen més apassionats: quina ha de ser la millor ubicació de la futura estació urbana, l'Horta Gran o la Imperial Tarraco?
Això sí, qui no es va mullar és la subdelegada de l'Estat, que té la paella pel mànec en tots els projectes excepte el tramvia –els ha de pagar, caldrà veure com– i que es va limitar a subratllar la magnitud dels treballs en marxa al corredor mediterrani i l'estació central del sud de l'aeroport, i es va remetre per parlar de futur als quatre estudis que el Ministeri de Foment està redactant a l'àrea metropolitana de Tarragona, que no veuran la llum fins al 2011.
L'alta velocitat
En tot cas, tothom va estar d'acord en força coses. Per exemple, que –perdut per a la ciutat el corredor del TAV Barcelona-Madrid– el que no ha de perdre ara Tarragona és el que li és més natural, el corredor mediterrani. D'aquí la importància del bypass –o els bypass, ja que n'hi ha dos de dibuixats d'entrada pel sud, a més del de sortida pel nord entre Tamarit i la Pobla de Montornès–, que van apuntar la majoria de veus. L'Ajuntament, així, assumeix del tot la idea que un nou ramal des de l'estació central dugui al centre trens tant d'alta velocitat com de rodalies, en una línia subterrània amb baixadors al CIM del Camp, la Floresta i Riu Clar, abans d'arribar a l'estació urbana intermodal, que «també ha de ser central dins del corredor mediterrani», reivindicava Ballesteros. Nadal li donava la raó i justificava aquesta solució perquè la que Foment preveu implantar al 2012 –l'accés del tren d'alta velocitat a Tarragona, després d'un canvi d'eixos, per la línia actual de Vila-seca, que el pla director, per cert, també proposa fer d'ample europeu– no dóna garanties que sigui competitiva per a la connexió amb Barcelona amb alta velocitat, que al cap i a la fi ha de ser tan o més important –va coincidir tothom– que la resta de llarga distància. Això sí, només la Plataforma en Defensa del Ferrocarril va posar sobre la taula la solució –almenys provisional– que seria més ràpida i barata: l'intercanviador d'amples a l'Arboç.
Rodalies i Tramcamp
Per un cop, això sí, la majoria d'intervencions van coincidir que és prioritari el que agafen la majoria de persones, i això no és el TAV –un 90% de la inversió els darrers anys per a un 10% dels passatgers–, sinó les línies de regionals i rodalies. Per això es va insistir a demanar-ne una xarxa pròpia per al Camp –un projecte que no acaba d'avançar perquè no és clar si correspondrà impulsar-lo a l'Estat o a la Generalitat–, que també es connecti a la de Barcelona. Ara que, és clar, l'estrella de la curta distància ha de ser el Tramcamp, que per una banda ha de lligar definitivament els barris –els de Ponent, però també els de Llevant!– a Tarragona, i per l'altra ha de connectar amb els principals pols turístics –els turistes també es mouen, i aquí en vénen molts– del centre de la Costa Daurada, Salou i Cambrils.
Les mercaderies
La darrera gran pota són les mercaderies, que fins i tot ICV va estar d'acord que han de tenir una línia de sortida des del port, pròpia i en ample europeu. De fet, sigui per motius econòmics, mediambientals o de seguretat, es va convenir que el projecte hauria de ser prioritari. Això sí, tenint en compte els interessos de la petroquímica –per això s'hi està negociant–, ja que si, com sembla natural, s'ocupa l'antiga línia Reus-Roda, en poden quedar hipotecats els creixements futurs, sobretot al nord. No es va dir res, però, de municipis que també s'han queixat perquè els posaran les mercaderies perilloses al costat de casa, com ara el Morell o la Pobla de Mafumet.
El debat, en tot cas, està servit, i encara espera aportacions. S'analitzaran totes, amb la idea que, just abans o després de les vacances d'agost, un ple extraordinari pugui aprovar una proposta consensuada.
