Infraestructures
Variant amb 17 traçats
El tram que ha d’acabar l’eix Vic-Olot, que discorre per la plana de la Vall d’en Bas i que tradicionalment s’ha conegut com a variant de les Preses, ha estat estudiat quasi una vintena de vegades
Dels vuit corredors estudiats, els estudis de traçat i ambientals publicats ara i que discorren per la plana ja s’han pensat i repensat diverses vegades
La majoria de propostes de traçat s’han dibuixat a la dreta i l’esquerra del riu Fluvià, a la plana
Roda el món i torna al Born. La saviesa popular sempre és vigent. I aquest refrany es compleix fil per randa en el cas de la variant de les Preses i la Vall d’en Bas, i de retruc en el de la d’Olot, un projecte que, dimecres passat, va tornar a ser actualitat arran de la publicació dels estudis de traçat i impacte ambiental al Diari Oficial de la Generalitat (DOG). I és que la variant que ha d’acabar l’eix Vic-Olot per la plana de la Vall d’en Bas ha tingut un total de disset propostes de traçat.
Això no obstant, l’opció per la qual s’ha apostat en el projecte de traçat i d’impacte ambiental a exposició pública fins al 26 de febrer vinent torna en certa manera a les propostes inicials de l’equip d’enginyers olotí de Josep Santandreu i de l’arquitecte Ramon Fortet, formulades a principi de la dècada dels anys noranta del segle passat, en el marc del pla de carreteres de la dècada anterior i dels debats sobre la mobilitat transversal a Catalunya.
Aquestes propostes es van dibuixar per la plana agrícola de la vall, una a l’esquerra del riu Fluvià –aigües avall– i l’altra a la seva dreta, i l’actual, ara a exposició pública –la més viable de quatre, segons l’estudi–, també discorre entre el riu i l’actual carretera C-63 (Olot-Santa Coloma de Farners), on hi ha la travessera de les Preses i el giratori d’accés a la C-37, al tram del túnel de Bracons. Des dels anys noranta, doncs, s’han anat fent propostes i contrapropostes, fruit del debat al territori, dels canvis de color polític a la Generalitat i als ajuntaments afectats, i de l’evolució pròpia dels tràmits administratius.
L’any 2003 va ser quan la direcció general de Carreteres de la Generalitat va fer l’estudi de traçats més generós, quant a nombre. En concret va proposar sis corredors i hi va repartir un total d’onze propostes de traçat. Per la banda oest, preveu dos d’aquests corredors pel sector del poble de la Pinya, un per darrere del turó del Malloll (opció 1 del gràfic) i un altre per davant (opció 2), ja a la plana de la Vall d’en Bas. El més occidental passa molt a prop de la Pinya i, com l’altre, que s’allunya per l’est d’aquest poble, se’n van a trobar la futura variant nord d’Olot, també per la banda més de la muntanya.
D’altra banda, planteja dos corredors més al mig de la plana de la Vall d’en Bas. Tots dos discorren força paral·lels al riu Fluvià, però un per l’esquerra (opció 3) i l’altre per la dreta (opció 4). El primer connecta amb el terme municipal d’Olot, no passant mai a l’altre costat de riu i s’allunya de Codella, a diferència de l’altre, que passa més propera a la zona del Tussols de la capital garrotxina. En el cas d’aquests quatre corredors, queda clar que la connexió amb Olot s’ha de fer per túnel o túnels.
L’estudi també inclou una petita variant (opció 4), en forma de bypass justament al seu pas pel nucli de les Preses i vorejant el barri de la Vall d’en Bas que queda a l’esquerra de la travessara, però no afectant l’escola pública Verntallat. Aquesta proposta del 2003 inclou dos corredors més per l’est de la carretera C-63 (opcions 5 i 6 del gràfic) i, per tant, amb un traçat per sota de la muntanya de Marboleny, un més allunyat de l’altre i que es diferencien bàsicament pel punt de sortida al sector més al nord del polígon industrial de les Preses, a la carretera del Corb.
El juliol del 2003, Carreteres va descartar vuit dels onze traçats dibuixats en aquests sis corredors, atenent als impactes que comporten i a les dificultats tècniques. Cal tenir en compte que la plana de la Vall d’en Bas i les Preses té un dels millors sols agrícoles del país i en producció, i que és on hi ha l’aqüífer del Fluvià, que s’alimenta a la vegada de molts rierols i rieres. Les opcions que proposa estudiar més a fons són un traçat per l’est amb túnel, i dues per la plana, una de les quals, subterrània.
A partir d’aquell moment va començar un vertader rosari de propostes, contrapropostes i debats intensos, sobre si els dos túnels previstos a Marboleny havien de ser un, si una minivariant seria suficient, si els traçats per la vall s’havien d’enlairar uns metres per evitar l’afectació a la xarxa hídrica i al sol agrícola, etc. A més, entre mig, el març del 2004, la Generalitat va aturar temporalment la perforació del túnel de Bracons, per replantejar l’eix Vic-Olot, fruit dels acords del Pacte del Tinell que fan tirar endavant un govern tripartit. El nou govern redefineix el tram de l’accés al túnel des del giratori de la C-63 i, pel tram fins a Olot i, per tant de la variant de les Preses, torna a posar sobre la taula les opcions est amb túnel i oest subterrània amb zones de trinxera als accessos i, fins i tot, la del by-pass al poble.
Per acabar-ho de complicar, es planteja l’opció d’allargar el traçat de la variant est fins a Sant Cosme (Sant Joan les Fonts) per sota de Batet (Olot) (opció 7 del gràfic), i l’empresa Activitats Natura proposa un eix Vic-Olot amb túnels sota la serra de Cabrera i coll d’Úria, amb la boca a Sant Feliu de Pallerols i, des d’allà, superant la plana d’en Bas per Marboleny (opció 8 del gràfic).
El 2008 van sortir a exposició pública dos traçats, tots dos desdoblats, un amb túnel i l’altre subterrani, opció que va ser l’escollida per Carreteres, però després d’un llarg procés que s’acaba el gener del 2010. La crisi econòmica i els canvis en el govern i en els ajuntaments alenteixen el procés, fins a l’acord de mínims a què van arribar els alcaldes d’Olot, els Preses i la Vall d’en Bas amb la Generalitat que va desencallar el tema i va conduir a la situació actual. El traçat ara a exposició preveu una variant de 5,4 km d’un carril per banda, amb un sistema de rotondes i els ramals a l’enllaç amb les carreteres C-37, C-63 i C-152 i GI-5273.