INFRAESTRUCTUES I MEDI AMBIENT
Territori reclama la culminació del traspàs de rodalies
Abordar el finançament de les vies d’altes prestacions ara que comencen a caducar els peatges és prioritari per al govern català
Queden pendents d’acabar infraestructures viàries a diferents punts
Executar els projectes pendents, recursos i més capacitat per decidir sobre la gestió són els pilars fonamentals de les reclamacions en matèria d’infraestructures del govern català, que té sobre la taula temes urgents per abordar amb el ministre de Foment, José Luis Ábalos. Setmanes abans de la formació del govern, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, insistia en la necessitat de reunir-se per desencallar temes pendents.
La culminació del traspàs de rodalies, encetat ara fa deu anys però amb el finançament pendent, és una de les prioritats del govern català per abordar ara que ja hi ha govern a Madrid. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, reclama seure amb el Ministeri de Fomento per concretar com es fa front al dèficit tarifari, la diferència entre el que paguen els viatgers i el cost real del servei, una qüestió que no estava inclosa en el traspàs, fa deu anys, que va deixar en mans d’Adif la gestió de la infraestructura de vies, estacions i material mòbil. En tots aquests anys, tampoc van arribar les inversions promeses per poder millorar el servei. Dels 4.000 milions d’euros anunciats per destinar a la modernització i ampliació de les infraestructures de la xarxa de rodalies n’ha arribat només el 14%, i la llista de mancances és llarga. Calvet descarta la possibilitat de parlar d’inversions pendents de forma individual amb Adif o bé amb Renfe, que gestiona el servei de rodalies. “Volem parlar amb Foment d’igual a igual per establir els termes del traspàs i que repercuteixin en acció de Renfe i d’Adif”, deia fa uns dies el conseller.
L’altra qüestió pendent és el finançament del manteniment i la millora de les vies d’altes prestacions, autovies i autopistes. Per a la Generalitat és prioritari encetar el debat el més aviat possible, ja que en l’horitzó hi ha l’acabament de la concessió de la C-33 de Barcelona a Montmeló i la C-32 entre Montgat i Blanes l’any vinent, i totes dues tenen com a titular el govern català. A aquestes autopistes s’hi sumen vies de titularitat estatal com ara el tram de l’AP-7 entre Tarragona i Alacant, que ja és gratuïta des de primer d’any, mentre que la resta de l’autopista fins a la Jonquera ho serà l’any vinent, juntament amb l’AP-2 entre el Vendrell i Saragossa.
El govern de la Generalitat assegura que el model de finançament públic de les vies d’altes prestacions és “insostenible” i que cal obrir el debat sobre altres models que permetin recaptar recursos addicionals per mantenir autopistes i autovies. La convivència d’infraestructures de titularitat estatal amb d’altres que gestiona la Generalitat requereix un acord per impulsar qualsevol canvi. En aquest context, el conseller de Territori insta els responsables del govern espanyol a seure a parlar-ne i demana que el govern de l’Estat “s’alineï amb Europa i que puguem posar calendari i concrecions a la implantació de l’eurovinyeta, amb el principi de ‘qui contamina paga’”.
Obres pendents
L’ampliació de l’aeroport del Prat, que creix cada any en nombre de passatgers, és un dels debats pendents i una qüestió sensible en plena emergència climàtica. La Generalitat és crítica amb el model de gestió d’Aena, que considera que, en paraules del secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, “des del punt de vista de govern és clarament millorable perquè és massa centralitzat”.
D’infraestructures viàries anunciades però pendents d’executar o a mitges, n’hi ha un bon grapat. Falten els accessos viaris i també ferroviaris al port de Barcelona, el quart cinturó, trams del desdoblament de l’N-II o l’enllaç de l’A-2 amb l’AP-7, a més de la connexió entre Valls i Montblanc a través de l’autovia A-27.
Més recursos pel canvi climàtic
La Generalitat de Catalunya va declarar formalment l’emergència climàtica el maig passat i el novembre va aprovar un decret llei de mesures urgents per l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables. Ara, una de les demandes del Departament de Territori i Sostenibilitat al govern encapçalat per Pedro Sánchez i que té Teresa Ribera de vicepresidenta de Transició Ecològica, és que aprovi una llei de canvi climàtic ambiciosa, perquè l’Estat encara no disposa de marc legal en aquest àmbit que permeti fer front a l’objectiu europeu d’eliminació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle abans de l’any 2050. També reclama més finançament per a Catalunya a través de la territorialització del 0,7% de l’IRPF que es destina a les entitats ambientals per contribuir al finançament d’associacions que treballen en territori català. Una altra de les peticions és que Catalunya percebi la part dels ingressos que li correspon provinents de les subhastes de drets d’emissió de CO2. Segons càlculs fets per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, aquests recursos podrien representar uns 150 milions d’euros que es podrien destinar a combatre l’emergència climàtica, que és una de les prioritats expressades pel govern de la Generalitat en aquest mandat.