La planta de Sant Jaume no supera l’examen del TSJC
El tribunal anul·la el pla especial de Can Coma de Baix, però li donaria llum verd si s’amplia el camí d’accés i l’edifici no s’aixeca a la part de la finca que és sòl d’especial protecció
El pla especial de Can Coma de Baix, de Sant Jaume de Llierca, elaborat per encabir-hi la planta de gestió de residus de la Garrotxa (i que donaria servei també al Pla de l’Estany), ha estat anul·lat per la sala tercera del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però en la seva sentència del recurs presentat en contra del pla s’assenyala que la decisió és deguda a dos aspectes concrets: el camí d’accés ha de fer 7 metres d’amplada i l’edifici no es pot aixecar a la part de la finca que està qualificada com a sòl d’especial protecció. La sentència –que no és ferma i que pot ser objecte de recurs– deixa, per tant, la porta oberta a donar llum verd a la construcció de la planta a Can Coma de Baix si s’hi fan les modificacions esmentades. Com que es preveu aquesta possibilitat, l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) i l’Ajuntament de Sant Jaume –que van ser els que van presentar el recurs, el 2014– estan estudiant si presenten un recurs de cassació, segons van indicar ahir.
Per contra, el TSJC desestima altres aspectes del recurs i reconeix la competència del Consell de la Garrotxa per fer les aprovacions del pla, que no hi ha hagut desviació de poder en la tramitació del projecte de construcció i que l’ens comarcal ha actuat en tot el procés seguint els principis de seguretat jurídica.
La planta, promoguda pel Consell Comarcal de la Garrotxa i la Generalitat, costaria 14 milions d’euros i tindria capacitat per tractar 25.000 tones a l’any. El fet d’haver escollit Can Coma de Baix –situada en sòl rústic– ha tingut molta oposició des de bon començament, plasmada en el recurs del qual acaba de saber-se la sentència. Després de ser presentat el recurs, les parts implicades van acordar fer la planta al polígon industrial –situat a poca distància–, però al cap d’uns mesos una important empresa va adquirir els terrenys, amb el vistiplau de l’Ajuntament (que va mantenir el recurs). Consegüentment, es va mirar de nou cap a Can Coma de Baix i, de manera paral·lela, es va començar a buscar un altre indret alternatiu per si la sentència del TSJC deia no al pla especial. No ha transcendit si realment es disposa d’uns terrenys de recanvi.
LA XIFRA
Una sentència i dues lectures
Les dues parts enfrontades (el Consell Comarcal, d’una banda, i de l’altra, l’Ajuntament i l’ANG) fan una lectura totalment diferent de la sentència. Els que van presentar el recurs consideren que la decisió del TSJC els és favorable i els naturalistes ja han avançat que instaran el Consell Comarcal a “avaluar l’alternativa d’emplaçament en sòl industrial”. Però també va rebre la decisió amb satisfacció l’ens comarcal. “Són dos aspectes solucionables”, va manifestar el president del Consell, Santi Reixach, en referència a les parts del pla especial que han estat la raó per la qual el tribunal l’ha anul·lat. Reixach va lamentar, no obstant això, que s’hagi redactar un nou pla, començant de zero –per més que es podran aprofitar bona part dels informes–, i la inversió en temps que això suposarà. En qualsevol cas, va afegir-hi, el Consell està disposat a arribar a consensos: “De diàleg no en faltarà, per part nostra.” En la mateixa línia es va expressar Pep Berga (alcalde d’Olot, la ciutat que més residus aportaria a la planta), per a qui la sentència és una “bona notícia” atès que permet avançar en la tramitació de l’equipament. Berga va recordar el cost econòmic que suposa no tenir-lo, donat que s’encareix el preu d’entrada de deixalles a l’abocador.
