Salvem l'Empordà talla la C-31 per protestar contra els projectes del territori
L'acte es va fer a Ventalló i va reunir un centenar de persones
Els manifestants havien estat convocats a l'Arbre Sec, on com ja es tradició es va cantar la sardana L'Empordà. Una de les portaveus del grup, Marta Ball-llosera, va fer un discurs en què va afirmar: «Ens preocupa tot el tema de la mobilitat, com ara treure l'estació del centre de Figueres, l'estació de mercaderies al Far o el desdoblament en un traçat completament nou de l'N-II, i també tot el nyap de l'eòlica.»
En aquest sentit, va recordar que des de final dels noranta que han anat apareixent projectes de parcs eòlics i que, tot i que finalment tant la Generalitat com el consell comarcal han desenvolupat una planificació d'on es podran posar els parcs, demanen un pla especial per saber «quina capacitat de càrrega hi ha al territori».
Tot seguit va començar una cercavila, amb un centenar de persones, fins a la C-31, una de les obres més criticades per Salvem l'Empordà. «Ja que el conseller Nadal no s'ha atrevit a inaugurar-la, ho fem nosaltres per reivindicar un model de carretera diferent», va dir Ball-llosera. Els manifestants van tallar durant uns 10 minuts la carretera, temps en què no es van produir gaires retencions i en el qual van cridar diverses proclames a favor de la preservació del territori. L'acció, que es va titular La molifixió de l'Empordà, va acabar amb un vermut al costat de la carretera, amb música en directe i la presència dels Xanquers de l'Albera.
Prou infraestructures
Amb aquest acte, la plataforma va voler posar de manifest l'oposició als diversos projectes que s'han de desenvolupar a l'Alt Empordà, com a mínim tal com estan plantejats actualment. «El fet de ser considerat un punt estratègic fronterer no és motiu per voler encabir a l'Empordà totes les infraestructures, ja siguin de transport, logístiques o energètiques, sense tenir en compte l'impacte territorial i social irreversible que provocarien», segons explicaven en un comunicat. A més, asseguren que l'actual crisi econòmica ha de fer replantejar un model de creixement «basat en el passat» tant en la planificació de l'obra pública com en l'urbanística i l'energètica, posant èmfasi en la MAT i els parcs eòlics previstos.
