Portbou vol recuperar el protagonisme ferroviari
L’alcalde veu possibilitats de nous trànsits de mercaderies a l’estació
Adif preveu l’entrada en servei aquesta setmana de les millores instal·lades a l’estació de viatgers
“L’estació de Portbou té corda”, diu Xavier Barranco. L’alcalde de Portbou s’ha reunit recentment amb la direcció gironina d’Adif per posar sobre la taula la necessitat d’executar diverses obres de manteniment i millora a l’estació de mercaderies i fa un balanç positiu de la trobada. L’activitat ferroviària a Portbou va ser clau per a l’expansió del municipi, però el retrocés d’aquesta activitat –primer amb la desaparició dels tràmits duaners i posteriorment amb l’entrada en servei de l’alta velocitat– també va significar un declivi que l’Ajuntament vol revertir. Avui, amb la imminent entrada en servei de millores a l’estació de viatgers i els projectes per potenciar la línia històrica de la costa (vegeu peces adjuntes), Barranco creu que es poden desencallar oportunitats.
Trens més llargs
Pel que fa a l’estació de mercaderies, el repte a Portbou continua sent poder acollir combois més llargs, de 750 metres, per poder ser competitius en els preus del transport. Segons l’alcalde, els responsables d’Adif es mostren molt receptius i plantegen possibles inversions a l’estació que van en aquest sentit. Fonts d’Adif admeten que hi ha projectes en estudi, aprofitant obres d’actualització de part de l’estació de Portbou (a les antigues instal·lacions del Talgo), però no entren en més detalls tenint en compte que són projectes que també afecten operadors privats.
“No es tracta d’invertir-hi grans imports, però es volen fer modificacions, com ara moure senyals, que van en la línia d’acollir trens més llargs”, diu l’alcalde. També hi ha pendent arreglar o substituir una grua dels pòrtics de contenidors que fa mesos que està inoperativa i aquest podria ser un primer pas. Una de les activitats actuals de l’estació de mercaderies és la dels combois de trens fruiters, que es podria ampliar. Però Barranco assegura que sobre la taula també hi ha la possibilitat d’atraure transports pesants lligats a la siderúrgia, cotxes i maquinària, que serien molt més viables amb els trens de 750 metres. “És el tema etern de saber què és primer, si l’ou o la gallina; no es fan obres perquè no hi ha trànsit, però d’altra banda hi ha projectes que no es desencallen perquè falten alguns equipaments per permetre-ho”, diu l’alcalde.
LES FRASES
LA XIFRA
Una peça clau en el projecte d’un “espai ferroviari catalanooccità”
A banda del trànsit de mercaderies, Portbou també ha tingut històricament un protagonisme com a estació de viatgers fronterera. “El problema de la línia històrica de la costa és que no hi ha bones connexions a Portbou. Per això proposem que hi hagi cada dia set bones connexions. El tren espanyol arriba, la gent canvia de tren, andana per andana, i segueix amb el tren francès. Així funciona a tot Europa i així és com ha de funcionar a l’enllaç Portbou-Cervera”, diu Pau Noy, portaveu del projecte d’espai ferroviari catalanooccità. Aquest projecte l’impulsen dues entitats d’usuaris: a Catalunya, l’associació PTP (Promoció del Transport Públic), i el seu equivalent a l’Estat francès, la Fnaut (Federació d’Associacions d’Usuaris del Transport). La proposta (que ja s’ha fet arribar als alcaldes afectats, entre els quals el de Portbou) vol potenciar la mobilitat ferroviària entre Catalunya i Occitània reorganitzant el trànsit de trens a partir dels quatre corredors existents: Barcelona-Montpeller amb l’alta velocitat; Barcelona-Montpeller per la línia històrica de Portbou-Cervera; Barcelona-Tolosa per la Tor de Querol, i Lleida-la Pobla de Segur-Sent Gaudenç a la Val d’Aran. L’anàlisi que fan les entitats és que aquesta xarxa entre les dues bandes del Pirineu és potent si es compara amb altres euroregions, però que les connexions existents són decebedores. Qüestionen els resultats d’una inversió de 3,5 milions dels estats francès i espanyol per a l’alta velocitat entre Barcelona i Perpinyà i on només circulen quatre serveis de passatgers per dia i sentit a l’hivern (set a l’estiu), i pocs trens de mercaderies. Alhora veuen com els serveis a les altres línies tradicionals com la de Portbou són de mala qualitat. PTP i Fnaut aposten per redistribuir els serveis amb una complementarietat entre els quatre eixos, i Portbou n’és una peça clau. Argumenten que el tren és l’opció més sostenible pel que fa a emissions de CO2 i apel·len als municipis per recollir suport. Des de Portbou, l’alcalde té clar que la proposta va en el bon sentit.
L’esperat ascensor exterior està a punt per estrenar-se
E.C
Aquesta propera setmana es preveu l’entrada en funcionament dels ascensors de l’estació de Portbou, uns equipaments llargament reivindicats al municipi; la novetat més important és l’ascensor exterior, que ha de permetre accedir a peu pla a la sala d’atenció dels usuaris des de la zona urbana. Fins ara, sense aquest equipament, l’únic accés a l’estació era una escala que salva un desnivell de 7,5 metres, gens pràctic per a viatgers amb maletes i encara menys per a la gent gran. Fonts d’Adif confirmen que el gros de les obres està acabat i que la posada en marxa és imminent. Els treballs es van iniciar el desembre del 2018 i tenien una durada prevista d’onze mesos.
També a les vies
L’ascensor exterior no serà l’única millora fruit d’aquesta inversió d’Adif, d’uns 2,8 milions d’euros. Dins del recinte de l’estació, també s’han instal·lat tres ascensors més a les vies (amb un desnivell d’uns 4,5 m) per donar accés als passos subterranis i poder anar a les diverses vies sense haver de passar per les escales.
L’altra problemàtica que s’havia de resoldre amb aquests treballs és l’aixecament de les andanes fins a una altura convencional de 68 cm per sobre de les vies i en un tram de 200 m (tant pel que fa a les vies dels trens de rodalies com a l’andana que dona servei a la via d’ample internacional). Anteriorment hi havia un desnivell més important del que és habitual a la resta d’estacions entre l’andana i el tren, que els passatgers havien de salvar alçant-se més del compte, amb el perill d’accidents que això representava. Altres aspectes en què s’ha intervingut són la col·locació de paviment de formigó i bandes d’aproximació per a la identificació de la zona de seguretat a les persones amb discapacitat visual, a l’extrem de les andanes.
