Només 979 instal·lacions fan electricitat amb renovables
Són els equipaments legalitzats, però es calcula que n’hi hauria un centenar més, tots petits i destinats a autoconsum
Hi ha pendent el debat sobre el nou decret de renovables i la posició de les comarques gironines, les úniques on no hi ha cap parc eòlic
“El nou decret de renovables obre la porta a una distribució més equilibrada de les instal·lacions eòliques i fotovoltaiques al país”, deia fa unes setmanes la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, amb referència al decret llei 16/2019, que regula la implantació de les energies renovables. Chacón, però, també deia que “ara toca fer un debat de país per determinar com assolim aquests objectius, o si les prioritats dels ciutadans són unes altres”. Segons les primeres estimacions de l’Institut Català d’Energia (Icaen), Catalunya requereix disposar de 36.000 MW fotovoltaics i de 12.000 MW eòlics no només per complir les directives europees i les resolucions del Parlament, sinó també per eliminar l’impacte del model energètic en el clima l’any 2050. Actualment, un 70% de les emissions de CO2 de Catalunya provenen del sector energètic.
La situació a la demarcació de Girona és de les menys destacables pel que fa a la producció d’energia elèctrica mitjançant renovables si es compara amb la resta de demarcacions catalanes. Hi ha la paradoxa que en un territori amb el tret distintiu del fort vent no hi hagi eòlica –ni terrestre ni marítima– i que, per exemple, allà on ha nascut la cooperativa Som Energia tampoc hi hagi cap parc fotovoltaic de grans magnituds. Això no vol dir que no hi hagi nombrosos gironins que hagin apostat per aquest tipus d’energia renovable, tal com demostren les dades. La majoria, particulars i empreses que cada cop més fan passos envers la sostenibilitat. En total, el Departament d’Empresa i Ocupació té registrades 979 instal·lacions a les comarques gironines que produeixen electricitat. Instal·lacions fotovoltaiques -881-, hidroelèctrica -87- i gran hidroelèctrica -11-. Són les instal·lacions legalitzades, però, segons explica l’enginyer expert en renovables i director tècnic de l’empresa Audit Energia, Llorenç Albanell, a la demarcació encara hi hauria un centenar d’instal·lacions fotovoltaiques que no s’han legalitzat arran de les traves dels últims temps, però que de mica en mica s’aniran legalitzant. De fet, l’enginyer explica que el Col·legi d’Enginyers fa uns mesos va impulsar un grup de treball sobre autoconsum fotovoltaic per detectar quins eren els principals problemes que es trobaven els enginyers, i es va concloure que la normativa municipal, ja sigui per requisits pel que fa a l’estètica o per falta de criteri o de procediment, afecta la lentitud dels tràmits, per exemple, entre d’altres.
Debat urgent
Que cal obrir un debat amb profunditat sobre el model energètic a les comarques gironines ho tenen clar des d’enginyers fins a entitats com ara Som Energia i iniciatives ecologistes. En aquest darrer cas, per exemple, a finals d’any, i amb motiu de l’anunci d’un projecte eòlic a l’Albera, la portaveu de la Iaden, Marta Ball-llosera, alertava que el nou decret “obre la veda” i que és poc clar i contradictori. De fet, la importància de tenir el suport del territori a l’hora d’implantar qualsevol infraestructura, en aquest cas vinculada a les renovables, és una condició prioritària per a Som Energia, la consolidada cooperativa d’energia verda. “Estem en un moment de canvi i transformació”, deia fa uns dies Marc Roselló, de Som Energia, durant una entrevista en què, a més, alertava que també s’està “a les portes d’una bombolla”, en referència aa grans grups amb capital han començat a adquirir terrenys al sud d’Espanya per fer-hi megaparcs fotovoltaics, de manera que no només expulsen els petits productors, sinó que també distorsionen el sector.
LES XIFRES
La central del Pení, desmantellada
El primer parc eòlic de l’Estat espanyol es va posar en marxa a principis dels noranta a la muntanya del Pení, a Roses. Eren sis molins que mentre estaven en funcionament havien arribat a generar 34 GW, l’equivalent al consum de 9.500 llars durant un any, explicava el 2007 Endesa, quan va anunciar que desmantellava la instal·lació després que quedés obsoleta i perquè el nou pla especial del Parc Natural del Cap de Creus no permetia posar-hi més molins. Aquest ha estat l’únic parc eòlic que ha estat en funcionament a les comarques gironines. No n’hi ha hagut cap altre, tot i els diversos projectes que s’han presentat a l’Alt Empordà i que han acabat encallats. Recentment, s’ha conegut que l’empresa francesa EDF-EN ha plantejat el projecte d’un parc eòlic a l’Albera, a Morellàs i les Illes, en una carena que limita amb la Vajol, Agullana i la Jonquera.
Susqueda, la que més produeix
La central hidroelèctrica de Susqueda, la més important de la demarcació, té una producció mitjana anual de 180 milions kWh. La central es troba en la ruta del Ter, riu que al seu pas per les comarques gironines voreja nombroses centrals elèctriques. En total, hi ha legalitzades a la demarcació 87 instal·lacions hidroelèctriques i 11 grans hidroelèctriques, entre les quals, Susqueda i el Pasteral. Pel que fa a la comarca gironina amb més instal·lacions d’energies renovables, destaca la Selva, on precisament s’inclou aquesta central de Susqueda.
La planta de Frit Ravich
Una de les plantes fotovoltaiques més importants que hi ha a la demarcació és la que Frit Ravich té a la seva seu a Maçanet de la Selva. Ocupa 15.000 m² i produeix 822 kW l’any, però l’empresa hi té prevista una ampliació enguany fins als 26.000 m² per produir 1.542 kW l’any i reduir un total de 740 tones de CO2. “Per a nosaltres, la inversió en plaques solars és una necessitat imprescindible. Es tracta d’una responsabilitat social que va molt més enllà del negoci i que ens agradaria que tinguessin totes les indústries”, diu el president de Frit Ravich, Josep Maria Viader.
Aposta per l’autoproducció
Som Energia, la cooperativa de consum d’energia verda nascuda a Girona i que genera 17 GW l’any amb fonts renovables, proposa actualment la possibilitat que els socis puguin generar de manera compartida la seva pròpia producció de KWh (projecte Generation Kwh) o adquirir una instal·lació fotovoltaica per instal·lar-la a la teulada o a la terrassa dels interessats mitjançant una compra col·lectiva seguint el model de Claus en mà. És el cas, per exemple, de Gir Solar, que es du a terme en diverses comarques gironines.