Pagesos, alcaldes i ecologistes pacten demanar més diners pel Segarra-Garrigues
Demanen el triple d'ajuts per a pagesos i municipis amb reg limitat en un document de consens
Més diners per als que no poden regar. Aquesta és la principal conclusió del document de treball que han negociat amb discreció durant els darrers mesos una vintena d'alcaldes, les organitzacions agràries i els grups ecologistes i proteccionistes de les terres de Lleida. Ho han fet empesos per la Diputació de Lleida, que ha intentat que els agents del territori no siguin simples observadors del procés de definició de la gestió del Segarra-Garrigues, sinó que puguin influir amb la força d'un acord consensuat entre antagonistes.
Ho han aconseguit. En cada bugada tots ells han perdut algun llençol. Els ecologistes, per exemple, lamenten que hagi quedat fora de l'acord la proposta d'exigir a la Generalitat que creï un parc natural dels Secans de Lleida que integri les ZEPA del Segarra-Garrigues i també les del canal Algerri-Balaguer i altres zones protegides del reg a la plana de Lleida. Finalment, l'acord que han signat preveu una figura de protecció i gestió del conjunt de les ZEPA de Lleida amb un programa estable d'actuacions i inversions, però no concreta que la figura hagi de ser necessàriament un parc natural. Els ecologistes confien a aconseguir això més endavant, durant la tramitació del pla.
Els pagesos, al seu torn, han assumit les limitacions i exigències que la preservació de les aus en perill d'extinció imposen a l'activitat agrària. Això sí, amb unes compensacions econòmiques per al pagès que hagi de regar amb limitacions i de gestionar les terres amb criteris de conservació d'espècies protegides.
Per entendre la importància i la dificultat de l'acord, cal tenir en compte que entre els signants hi ha des de les comunitats de regants i les organitzacions agràries contràries a les ZEPA fins a l'associació proteccionista SEO/Bird Life que el 2002 va denunciar davant la Unió Europea la falta de zones de protecció per a les aus, cosa que va activar el procés sancionador que ha acabat amb el fet que la Comissió Europea hagi obligat la Generalitat i l'Estat a incrementar les ZEPA fins a les 39.000 hectàrees, de les 74.000 afectades pel canal. El conflicte entre uns i altres, entre pagesos i ecologistes, ha estat molt dur i durant el 2009 es van sentir i llegir molts retrets contra les organitzacions ecologistes i proteccionistes.
El triple de diners
El desllorigador de l'acord ha estat el tema de les aportacions econòmiques que tots els signants proposen per a la futura gestió de les ZEPA. Es demana al govern un finançament mínim no inferior als 30 milions d'euros anuals. Això multiplica per tres les previsions inicials de la Generalitat, que en la declaració d'impacte ambiental, pendent encara de ratificació, xifrava en 109 milions en 10 anys el finançament de les ZEPA. Els 30 milions que es demanen des del territori inclouen les compensacions als pagesos que no poden regar plenament, als ajuntaments que perdran capacitat de recaptació de l'IBI i als programes de recuperació d'espècies en perill.
LES PROPOSTES
Setmana clau
La setmana que ara comença és clau per conèixer el futur del Segarra-Garrigues i la seva viabilitat. El govern ha previst presentar dimecres el pla d'usos i gestió de les zones ZEPA, en el qual s'haurien inclòs les demandes fetes per diversos sectors del territori, entre les quals hi ha la de xifrar en un mínim de 30 milions d'euros anuals les aportacions del govern a la gestió de les ZEPA. El que se sap segur és que el govern inclourà la possibilitat que en pràcticament totes les ZEPA es pugui regar, encara que sigui en molts casos només amb regatge de suport als cultius de secà ja existents, amb l'única finalitat de garantir al pagès una producció estable i econòmicament viable. Els plans de gestió de les ZEPA delimitaran cada una de les zones i establiran quin tipus de reg s'hi podria fer i quin cultiu.
