Un nou òrgan coordinarà el pla de mobilitat del Vallès
Territori acceptarà les al·legacions que ho demanen i hi inclourà ens locals com ajuntaments grans i consells comarcals
El pla preveu 72 accions per valor de 2.500 milions fins a l’any 2026
El Departament de Territori i Sostenibilitat té previst crear un òrgan que supervisi el seguiment del pla específic de mobilitat del Vallès (PEMV), segons ha avançat a aquest diari el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín. Aquest nou òrgan de governança s’inclourà al pla aprofitant el període d’al·legacions ja que havia estat una de les demandes que havien efectuat ajuntaments i entitats, com ara Fem Vallès. Gavín explica: “Contestarem que sí perquè la participació està en l’ADN de la Generalitat i si el pla ha estat tan treballat i ha aconseguit un alt grau de consens ha estat justament gràcies a la participació de tothom.” El pla actual preveu només tres sessions de seguiment en què participarien els agents locals i en què se’ls presentarien els informes de compliment de les mesures. Les reunions es farien els anys 2022, 2024 i 2026.
El secretari d’Infraestructures fa una valoració positiva del fet que el període d’al·legacions a un pla que preveu 72 propostes i té un pressupost de 2.500 milions d’euros fins el 2026, hagin estat només 57, tenint en compte que algunes entitats, com els ajuntaments, n’han presentat diverses agrupades per blocs, que compten com una. “El procés de participació ha estat molt intens i aquesta xifra indica un alt nivell d’acceptació del pla”, sentencia. De les 57 al·legacions, 23, el 40%, han estat presentades per ajuntaments; 14, el 25%, per entitats; 9, el 16%, per altres organisme públics; 8, el 14%, per partits polítics i 3, el 5%, per particulars. Les al·legacions s’estudiaran els mesos de setembre i octubre i es decidirà quines s’hi incorporen i quines es rebutgen.
Pel que fa al model de governança, Gavín té clar que en aquest nou organisme hi han de ser, almenys, els ajuntaments de les grans ciutats de les dues comarques, Vallès Occidental i Oriental, i els consells comarcals. “Si ho hem fet en altres taules de mobilitat o altres institucions de la Generalitat, per què no ho hem de fer en aquesta?”, reflexiona.
Mirada post-Covid
De fet, aquesta no és l’única modificació ja segura que tindrà el pla, presentat a mitjan febrer. El responsable de Mobilitat del govern ha assegurat que “cal aprofitar aquest període d’al·legacions per incloure canvis amb una visió post-Covid”. “Aquest pla –defensa– ja feia una aposta pel transport públic i la mobilitat sostenible però ara potser encara haurem d’anar una miqueta més enllà ja que aquesta pandèmia canviarà coses, com per exemple que la mobilitat obligada cap a Barcelona per treballar pot reduir-se a causa de l’augment del teletreball.” El document xifra en 845.000 els desplaçaments diaris interurbans dins del Vallès, però només un 13% d’aquests es fan en transport públic. Les propostes plantejades consideren que aquesta xifra podria arribar al 21%. La situació respecte a la ciutat de Barcelona és ben diferent: dels 580.000 desplaçaments diaris cap a la capital un 43% són en transport públic, cosa que demostra el desequilibri entre la xarxa cap a la capital i la que hauria d’unir les ciutats de la segona corona. Les dades, a més, segons admet el mateix Gavín, demostren que “el Vallès té una idiosincràsia pròpia i calia un pla propi de mobilitat”.
Adeu al quart cinturó?
Tot i que dins dels objectius del pla hi ha reduir, entre ara i el 2026, la mobilitat viària un 10% i augmentar un 35% l’ús del tren, Gavín deixa clar: “La mobilitat viària no es pot obviar en un territori amb el dinamisme del Vallès, amb polígons industrials, centres logístics... A més, mentre Adif no aposti per l’estació intermodal de la Llagosta, s’ha de preveure.” I la proposta estel·lar del pla pel que fa a la mobilitat és, el quart cinturó, o B-40 o, com s’ha rebatejat al pla, la ronda Nord entre Terrassa i Sabadell. Aquest és, admet Gavín, un dels punts que ha generat més fricció del pla, fins al punt que es va optar per ajornar la presentació fins després de les eleccions municipals “per evitar que lluites partidistes engeguessin a rodar un gran pla des del punt de vista tècnic”.
Finalment, i després de diverses reunions amb ajuntaments, entitats i, segons ha pogut saber aquest diari, amb partits polítics que s’hi han manifestat en contra, es va arribar a una posició que Gavín titlla de consens: acabar els trams en obres, entre Terrassa i Abrera, i connectar Terrassa amb Sabadell descartant la seva continuïtat fins a Granollers. A més, es desdoblarà la B-124, la carretera que uneix Sabadell amb Castellar del Vallès, per donar sortida, via ronda Oest, al trànsit cap a l’autopista C-58, tot i que aquesta connexió tampoc està feta a hores d’ara. El secretari d’Infraestructures i Mobilitat defensa: “Almenys ens hem posat d’acord en el concepte: la via s’ha acabar en els punts que estan en obres i ha de continuar perquè no pot morir en una rotonda al nord de Terrassa.” “Això sí –continua–, ha de ser una ronda permeable i, en cap cas, una via de gran capacitat.” Gavín explica que un cop tancat l’acord amb els ajuntaments de Terrassa i Sabadell va trametre una carta al secretari general d’Infraestructures del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, l’antic Foment, Sergio Vázquez, que és qui ha de desenvolupar l’obra, però que no hi ha hagut resposta.
Tot i “l’acord” que expressa Gavín, la ronda Nord és una de les propostes del pla que ha rebut al·legacions. L’Ajuntament de Sabadell demana que sigui soterrada en tot el seu recorregut i tingui un “nul impacte ambiental”, el de Terrassa demana incorporar la construcció dels vials de connexió d’aquesta via amb l’A-2 a Abrera i que en el tram entre les cocapitals vallesanes es garanteixi la preservació ambiental i paisatgística al seu pas per l’Anella Verda de Terrassa, mentre que Fem Vallès reclama a la Generalitat que faci efectiu l’article 140 de l’Estatut i que no esperi que sigui l’Estat qui faci una proposta de traçat.
Túnels i intercanviadors
Pel que fa a la xarxa viària el pla també preveu el desdoblament del túnel de Vallvidrera, l’ampliació de la C-58 al tram entre Terrassa i AP-7 (ja acabada en direcció Barcelona i en obres direcció Manresa), millores a la C-17 a Manlleu i Granollers i una variant a la C-59 a Sant Feliu de Codines. En l’àmbit ferroviari es preveu soterrar l’R-2 a Montcada, desdoblar l’R-3 entre Montcada i Vic, tres nous intercanviadors a l’Hospital General, Valpelleres i Riu Sec, dues noves estacions de FGC, a Rubí i Terrassa i cinc més de Renfe, a Terrassa, Sabadell, Montmeló (al Circuit de Catalunya), Santa Perpètua i el Baricentro, i l’estudi d’un nou túnel per travessar Collserola, l’anomenat túnel d’Horta. A més, el pla també preveu una xarxa de carrils específics per a autobús i un pla de park and ride.
LES FRASES
Millores a la B-140, però no per l’arribada d’Amazon
El Departament de Territori i Sostenibilitat està estudiant millores a la carretera B-140, la que connecta Sabadell amb Santa Perpètua de Mogoda però assegura que l’arribada del nou centre logístic d’Amazon no ha fet pujar la pressió sobre aquesta carretera, “que ja tenia punts de congestió, com l’accés a l’AP-7”. El secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, explica que va reunir els representants dels ajuntaments afectats, la Cambra de Sabadell i Amazon i que en la trobada l’empresa va explicar que el seu funcionament era bàsicament de nit, hora de poca congestió, i la Generalitat va mostrar dades que “indicaven que no hi havia hagut un augment de la mobilitat”. Tot i això, en les seves al·legacions al PEMV, l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda demana, per a la B-140, la construcció d’una rotonda a dos nivells a Can Sabau, la duplicació a dos carrils, la creació d’un camí de vianants segregat i d’un camí ciclable amb accés als polígons, millorar la seguretat de les parades de bus i la protecció de l’espai natural a l’entorn de Santiga i la seva accessibilitat a peu.
