Objectiu: acabar la reforma de l’Arqueològic de Banyoles
Convoquen el concurs per redactar el projecte arquitectònic
Les obres van començar fa una dècada basant-se en un avantprojecte
Finalment s’hi preveu el nou edifici annex
La reforma del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB) s’acosta a la recta final, 14 anys després que s’aprovés el projecte museològic i que s’hagin anat executant una part de les obres per fases. L’Ajuntament acaba de convocar el concurs públic per a la redacció del projecte arquitectònic, dotat amb 140.000 euros. “És una quantitat important, ens agradaria que s’hi presentessin equips d’arquitectes potents”, diu el regidor d’Urbanisme, Albert Tubert. Els que elaborin el document hauran de recollir el que ja s’ha fet (establert en un avantprojecte del 2009 que es va retocar el 2012 i es va aglutinar en un text refós el 2019) i centrar-se en els espais pendents. D’entre aquests, destaca l’auditori que es construirà en un edifici de nova planta, semisubterrani (llegiu la informació d’aquesta mateixa plana).
El carrer
Un altre aspecte que s’haurà de resoldre en la recta final de la reforma, segons s’assenyala en les clàusules del concurs, és la reordenació urbanística del carrer Pia Almoina, que és on s’ha establert la nova entrada principal del museu i per on s’accedirà directament a l’esmentat annex de nova planta. El carrer s’haurà de remodelar a l’estil de la resta de l’illa de vianants del barri vell, suprimint-hi les voreres. També s’hi ha de preveure un arranjament de la part del passeig de la Muralla limítrof amb el museu i aquest carrer.
El cost
Inicialment s’havia valorat el projecte arquitectònic –elaborat per l’equip de Jeroni Moner, Marc Riera i Josep Callís, basat en el projecte museològic de Pere Castanyer– en 4,6 milions d’euros, però la quantitat ha anat variant a la baixa. Fins avui, s’hi han gastat al voltant d’1,3 milions i per completar-lo en farien falta 1,5 més, aproximadament –aquesta suma inclou el projecte museogràfic, encarregat a l’arquitecte Dani Freixes.
Feina pendent
El museu disposa d’una superfície construïda d’uns 2.500 metres quadrats, repartits en un soterrani, una planta baixa, un segon nivell i unes golfes situats majoritàriament a l’edifici medieval de la Pia Almoina. Fins ara se n’han reformat uns 520 metres quadrats. El primer tram d’obres va consistir en la construcció d’uns nous magatzems a l’edifici annex de Can Xueta, per poder-hi conservar en bones condicions les 758.000 peces del museu. Posteriorment, es van fer les noves sales del servei de documentació, els despatxos i sales de reunions. Més endavant es va reformar la planta baixa (hi ha la recepció, la botiga i una sala d’exposicions temporals), i es va obrir el nou accés pel carrer de la Pia Almoina. El que queda per fer és completar la reforma de la planta baixa i uns espais del primer i segon pis. Tot això afecta tant la col·lecció permanent com la zona d’exposicions temporals i les àrees de gestió i serveis.
El finançament
El 2018 l’Ajuntament va acordar no iniciar cap més fase d’obres fins que no s’estigués en condicions d’executar de cop el que quedava pendent. Fins aquell moment, els treballs s’havien anat executant a mesura que es disposava de finançament suficient, una circumstància que, a la pràctica, ha mantingut l’edifici en obres pràcticament constants en els darrers deu anys, un fet que ha entorpit la gestió del museu.
Finalment, el març de l’any passat es va anunciar que s’havia concretat el gruix del finançament per poder completar la reforma. Tant la Diputació com l’Ajuntament (ambdues institucions, presidides per Miquel Noguer) es van comprometre a posar-hi 500.000 euros cadascun en els següents dos anys. Quant al mig milió que faltaria, el consistori confia a rebre’l de l’Estat, a compte del percentatge per a cultura que ha de destinar de les inversions realitzades a la zona.
LES XIFRES
La sala polivalent
L’edifici annex polivalent que finalment figura en el plec de condicions del concurs per fer el projecte ha estat motiu de debat. D’una banda, hi havia veus que el consideraven prescindible perquè la ciutat ja té espais similars i pel cost que representa. L’opinió que s’ha imposat, però, ha estat la dels defensors de poder disposar d’un espai així, pensant sobretot en els tallers i les visites escolars. Els responsables del mateix museu són dels que pensaven d’aquesta manera.
El Centre d’Estudis Comarcals se’n va al Tint
R. Estéban
Els arquitectes que es facin càrrec del projecte de la reforma del MACB disposaran de l’espai que d’aquí a poc deixarà lliure el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB), ja que aquesta entitat es mudarà a la Llotja del Tint d’aquí a pocs mesos, quan s’acabin les obres de condicionament d’aquest darrer edifici. Serà una mudança molt significativa perquè el CECB ha tingut sempre la seu a la Pia Almoina i, sobretot, perquè va ser el creador del museu.
Tot i que l’entitat no es va formalitzar fins després de la Guerra Civil, els seus integrants, amb el carismàtic Jaume Butinyà al capdavant, van començar a reunir-se a la Pia Almoina en la dècada del 1920 i hi van anar guardant les peces que bastirien les primeres col·leccions del museu, consistents sobretot en materials de les excavacions a les coves de Serinyà i donacions de particulars.
La nova casa del Centre d’Estudis és també un lloc amb història, ja que l’edifici gòtic que ocuparan va ser el lloc on, a partir del segle XV, es tenyia la llana. Per a aquesta feina recorrien a l’aigua del rec Major, que es desviava cap a la llotja a través d’unes canalitzacions fins a unes tines. Durant molts anys va estar en desús, fins que el 1971 l’Ajuntament va adquirir l’edifici i el va destinar a sala d’exposicions municipal. Posteriorment, el Tint es faria un nom en el camp de l’art contemporani perquè s’hi van organitzar exposicions que aplegaven creatius d’avantguarda de la demarcació.
El Centre d’Estudis farà servir la Llotja del Tint en règim de cessió. L’Ajuntament hi està reformant la coberta (una part de la qual era de fibrociment) i l’interior per adaptar-ho als nous usos. El CECB farà servir de seu la planta superior i a la planta baixa hi haurà un espai polivalent.
