El traçat ciclista del tram pirinenc del Ter va fent via
Està a punt d’entrar en servei el que uneix la colònia Llaudet amb Sant Pau de Segúries
És el més espectacular pels 4 ponts que s’hi instal·len
Queda pendent fins a Setcases, però amb sectors ja fets
La via discorre pel costat de la carretera i és de nova construcció
La ruta ciclista del Ripollès, que recorre tota la vall pirinenca del riu Ter, va fent via cap a la capçalera. El nou tram de Sant Pau de Segúries està a punt d’obrir-se a la circulació. Així, doncs, els usuaris podran desplaçar-se, ara per ara, des de l’extrem de la Ruta del Ferro i del Carbó d’Ogassa i Sant Joan de les Abadesses fins a Sant Pau.
Es tracta d’un nou tram de 2,5 quilòmetres, que uneix el pont de la Perella, a prop de la colònia Llaudet de Sant Joan, amb Sant Pau de Segúries. A diferència del tram de Sant Joan, la via discorre al costat de la carretera C-38 i és totalment de nova construcció. Per això, es tracta d’un punt essencial del recorregut, ja que, fins ara, els usuaris de la bicicleta han de circular per la carretera, on hi ha punts de poca amplada i giravolts on els vehicles van a força velocitat.
El tram anterior, en canvi, discorre força paral·lel al riu Ter i aprofita un camí ja existent entre el pont del Reixach i el de la Perella. La circulació, doncs, està totalment allunyada de la carretera C-38. Amb una inversió d’1,2 milions d’euros, a càrrec del Departament de Territori, s’hi han instal·lat quatre estructures metàl·liques d’estil ferroviari, la més espectacular de les quals va paral·lela al pont sobre el riu Ter, a l’accés sud a Sant Pau.
Riu amunt
La connexió entre l’antiga estació de Sant Joan i Setcases per via verda té una longitud total de 26 quilòmetres. El recorregut és molt planer, tot i tractar-se d’una zona de muntanya, perquè ressegueix la vall del Ter. De Sant Pau de Segúries cap al nord, està pendent de modificació el projecte de la via fins a Camprodon. Fins que no es construeixi, els usuaris poden utilitzar dues rutes, la Pirinexus i la del Ter. Quant a aquest última, s’hi han refet diversos trams de camins existents per evitar creuar la carretera C-38 als ponts del Carburo i de can Peric.
Un cop a la capital de la vall, els usuaris poden enllaçar amb Llanars, amb un tram de la via verda que ja està executat. També hi ha un tram municipal a Vilallonga de Ter, el municipi que hi ha entre Llanars i Setcases, punt final o d’inici de tota la ruta.
La nova via verda dels Pirineus de titularitat del Departament de Territori enllaça amb la Ruta del Ferro i del Carbó que uneix Ogassa i Sant Joan de les Abadesses i Ripoll. Un cop a Ripoll, aquesta ruta, que és de titularitat del Consorci de les Vies Verdes de Girona, connecta amb la Ruta del Ter, que recorre aquest riu al llarg de més de 200 quilòmetres fins al mar i passa per cinc comarques.
També a Ripoll es pot resseguir un tram de l’antic camí Ral fins a Campdevànol. A l’altre extrem, a Sant Joan, queda pendent l’enllaç amb la Garrotxa, el que presenta el desnivell més pronunciat de totes les vies verdes.
LES XIFRES
Represa d’obres a l’enllaç verd Garrotxa-Ripollès
Les obres del tram de connexió de les Rutes del Ferro i del Carrilet a la Vall de Bianya es reprenen aquest mes de setembre. Tindrà disset quilòmetres i enllaçarà l’Hostalnou de Bianya amb Sant Joan de les Abadesses, a través de Santa Margarida de Bianya i les valls de Sant Martí, Farró i Sant Ponç. Té un cost d’1,3 milions d’euros, aportat per una subvenció del programa dels fons europeus Feder i els ajuntaments beneficiats. Han calgut 14 anys per fer realitat el projecte. El desembre del 1998 s’encarregava l’estudi per unir les dues vies verdes existents i s’apuntava que es podria fer o bé resseguint la via romana del Capsacosta i en diversos trams de l’antiga carretera que unia Bianya i Sant Pau de Segúries, o bé a través de la carretera de Santigosa. El 2001 s’anunciava per al gener del 2002 l’inici de les obres a banda i banda –d’Olot fins a l’Hostalnou i d’Ogassa fins a Toralles–. Es deixava, però, per a final d’any el tram central. El 2003 s’hi havia de poder circular, segons les previsions, amb més de quaranta quilòmetres de recorregut pel coll de Santigosa i Santa Llúcia de Puigmal. Els 2,1 milions d’euros que costava els havia de pagar el Ministeri de Medi Ambient.
Els responsables d’aquestes vies per a vianants i usuaris de la bicicleta coincideixen a remarcar la importància que tenen per al turisme sostenible i per a l’economia de les zones beneficiades. Amb l’increment d’usuaris arran de la pandèmia i l’ús de bicicletes elèctriques, es fa encara més necessari que s’ampliïn i completin.
