Més llenya al debat sobre la capitalitat

Quan, el 1999, els alcaldes de les capitals de les quatre comarques per on passa l'eix diagonal van pactar un principi de relacions per sobre dels problemes de comunicació, van generar el canvi. Aquell pacte va ser com el primer esbós del que d'aquí a uns anys serà el nou eix viari. L'objectiu del pacte era fomentar les relacions de les comarques interiors i el litoral, per trobar sinergies que permetessin a les comarques centrals i del Penedès treballar conjuntament i de manera paral·lela a les dinàmiques que es mouen des de Barcelona. I, fruit d'aquests acords, van arribar subvencions de programes europeus de formació. El gran avantatge que suposa aquesta nova via és el foment del teixit comercial, en el cas de Vilanova. L'alcalde accidental, Tomàs Àlvaro, va assegurar ahir que amb la construcció de l'autovia de Vilanova es podrà confirmar com a capital econòmica del gran Penedès. Per a ell, si ara Vilanova ja és un referent comercial per a les comarques interiors, amb el nou eix viari construït encara es reforçarà més aquesta idea. És cert que Vilafranca treballa des de fa uns anys per intentar frenar la fugida de potencials compradors cap al Garraf, però el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Aureli Ruiz (CiU), considera que la situació és més moderada del que es diu. Segons Ruiz, la construcció del nou eix diagonal servirà per treure de l'interior de la ciutat tot el trànsit de cotxes que circulen entre l'Anoia i el Garraf, i permetrà eliminar tots els punts negres de la carretera actual, a l'altura d'Olèrdola. Independentment d'aquestes millores tècniques, Aureli Ruiz també confia que l'eix diagonal servirà per garantir l'intercanvi de fluxos comercials entre el Garraf, l'Alt Penedès i l'Anoia. Però el pas més important per al Penedès, segons Tomàs Àlvaro, arribarà amb la construcció de l'eix ferroviari orbital. Si l'eix diagonal és una millora indiscutible per carretera, l'eix ferroviari ha de garantir l'abonament necessari per promoure el salt que el Garraf necessita per al desenvolupament econòmic. Però si l'eix diagonal fa més de deu anys que espera, la crisi ha situat la línia orbital en un futur no gaire pròxim, de moment.