“A sobre hem de perdre 20 minuts pel justificant”

Quan fa tres anys es va implantar la devolució del bitllet per retards superiors als 15 minuts, els usuaris n'eren conscients i exercien el seu dret a obtenir un nou bitllet. Això va coincidir amb la pitjor època que s'ha viscut a Rodalies, arran dels problemes de l'arribada de l'alta velocitat a Barcelona. Un cop va passar la crisi, molts van oblidar que aquest dret seguia vigent. Ahir molts se'n van recordar. O se'n van assabentar per altres usuaris. I no van dubtar a reclamar el seu dret a costa de perdre encara més temps del que havien perdut tancats als combois. Perquè a més del nou bitllet, el que interessava a molts era aconseguir un justificant del retard per presentar-lo a la feina.

A les estacions de Sants i el Clot és on més cues es van viure, concentrades sobretot cap a les onze del matí, l'hora en què les portes es van obrir per a molts viatgers després d'un periple que va superar les dues hores per a trajectes que, en condicions normals, no arriben a una hora. Al Clot la indignació es palpava en l'ambient. La cua era llarga i se sentien queixes del tipus: “I a sobre, ara hem de perdre 20 minuts per reclamar un justificant”. La solidaritat entre afectats s'imposava a l'hora de donar informació. “Si volen un bitllet no cal que s'esperin ara, poden venir en qualsevol moment”, advertia una viatgera als seus companys d'infortuni. “Han obert una segona cua”, alertava una altra dona. Efectivament, davant l'allau que hi havia a l'única finestreta oberta, un treballador de Renfe va sortir al vestíbul de l'estació a repartir bitllets i justificants.

Xavier Nieto tenia un doble maldecap. Les dues hores perdudes per culpa de l'avaria li suposaran una altra pèrdua, en aquest cas monetària: “Tot i que a la feina no em sancionaran per arribar tard, ja que porto el justificant, sí que em descomptaran les dues hores que no he treballat. A 15 euros l'hora, avui perdré 30 euros per culpa de l'avaria”, explicava. Aquest usuari va agafar el tren a les 9.05 i, en condicions normals, hauria arribat 35 minuts després al Clot. Ahir va trigar dues hores i quart. Nieto es va lamentar que, en aquestes condicions, Renfe només torna un bitllet per a un trajecte –per a qualsevol zona i vàlid durant un mes– i no es fa càrrec de qualsevol altra despesa que puguin tenir els afectats.

Ángel Bustos es va trobar amb una situació similar a la de Nieto, tot i que amb menys repercussions econòmiques. Ell va pujar a Calella a les 9.06 amb la intenció de passar pel centre d'atenció primària proper a la feina, a Barcelona, i recollir una documentació que necessitava. Ho volia fer abans de començar a treballar, a les onze. Eren dos quarts de dotze i en comptes d'estar a la feina, feia cua per exigir el seu justificant. “No he pogut fer res del que tenia previst. No he pogut anar a l'ambulatori i, a sobre, arribo tard a treballar”, es lamentava. També es queixava, darrere d'ell, Encarna Díaz, que havia validat el seu bitllet a Canet de Mar a les 9.02 i a les 11.30 conversava amb altres passatgers a la cua de reclamacions. Les seves preocupacions eren d'un caràcter diferent: “Arribo tard per recollir la meva néta a l'escola”. El retard del seu tren era similar al dels altres casos: dues hores i mitja per a un trajecte que hauria d'haver durat una hora. Aquesta dona es va queixar de la deficient informació aportada per Renfe: “A l'estació ens deien que hi havia una mica de retard. Al tren, en canvi, ningú va dir res”. Igualment es queixava la Beatriz, que en comptes dels 14 minuts habituals entre Montgat i el Clot va trigar una hora i 20 minuts.

A l'oficina d'informació de Sants la situació era similar. Molts dels afectats es van adreçar als taulells informatius que s'han instal·lat a l'estació arran de la recent remodelació. Una de les usuàries que reclamaven el bitllet de compensació era Maria Rosario Alonso, que va sortir de Blanes a les 8.10 i va arribar a Sants a les 11. “Ens hem parat uns quants cops a diverses estacions, i hem estat aturats més d'una hora al Clot”. Aquesta avaria li va suposar a Alonso haver perdut dos autobusos que l'havien de traslladar a un balneari. “Ara hauré d'esperar un altre autobús”, assenyalava. A l'oficina d'atenció al client es barrejaven casos de tot tipus. Una viatgera es queixava del retard. Però no provenia de Blanes, ni de Mataró, ni de Canet, ni de Montgat. Venia de Vigo. “Senyora, el retard del seu tren es deu a les protestes dels miners d'Astúries”, li van explicar al taulell. No tots els retards estaven provocats pels alts i baixos de la tensió elèctrica.