Un “gol” que ha durat 35 anys
L'alcalde de Figueres del 1975 admet que li van fer “un gol” amb l'accés nord
Autopistes va justificar el fet de no completar l'accés perquè el cinturó de ronda facilitava la connexió entre Borrassà i els Hostalets
L'alcalde Pere Giró, que va governar l'Ajuntament de Figueres entre 1973 i 1979, reconeix que li van marcar un gol quan els responsables de l'autopista li van exposar que l'accés nord de la ciutat només permetria anar o venir d'una direcció: des de França. Giró recorda que el va venir a veure al despatx el president de les autopistes, Jordi Macià Basbegar, per demanar-li que l'Ajuntament subministrés l'aigua a les àrees de descans que es volien construir. Giró li va contestar que això no ho podien assumir, perquè la ciutat tenia restriccions importants i, en aquells moments, s'havia de fer la nova portada d'aigües. La trobada també la van aprofitar per veure el projecte de construcció de l'autopista. “Li vaig demanar per què l'accés Figueres nord era incomplet –recorda Giró– i ell ho va justificar dient que com que s'havia inaugurat el cinturó de ronda, els cotxes que sortissin a Borrassà ja podrien anar amb una flamant via fins als Hostalets de Llers i així evitarien pagar més peatge”. Giró reconeix que s'ho va empassar i no va insistir gaire. En aquell moment feia poc que s'havia inaugurat el cinturó de ronda i es pensava que la nova i flamant via, efectivament, podria fer la funció que la societat que construïa l'autopista deia. A més, la construcció del cinturó havia portat molts maldecaps a Giró amb els comerciants que s'oposaven a una variant per fora de la ciutat. “Teníem reunions que començaven al vespre i s'acabaven a les vuit del matí”, rememora l'exalcalde.
Ara bé, Giró, com la majoria d'empordanesos, no entén com s'ha tardat més de trenta anys a resoldre un tema que s'ha vist que estava fet malament des del principi. “La solució sempre ha estat factible tècnicament, per tant només era una qüestió de voluntat, i pel que es veu, de voluntat, no n'hi ha hagut gaire”.
El comerç no hi té res a veure
Si bé el potent sector del comerç de l'època a Figueres es va oposar a la construcció del cinturó de ronda, sobre el tema de l'accés Figueres nord de l'autopista no tenen cap responsabilitat, segons Giró, contràriament al que s'havia mantingut durant molts anys. L'explicació que durant dècades s'havia donat és que en el projecte de construcció de l'autopista només hi havia prevista una entrada i una sortida, la de Borrassà (Figueres sud), i que els comerciants van tenir por que els clients francesos passessin de llarg i anessin a altres llocs. Per això van pressionar per fer una sortida als Hostalets de Llers per als nord-catalans i que poguessin sortir de l'autopista abans d'arribar a Figueres sense haver de recular, com passava si sortien a Borrassà.
L'autopista va entrar en servei el 23 de desembre de 1974 entre Girona nord i Figueres sud, i el 18 de juny de l'any següent es va obrir fins a la Jonquera.
