El 67% de les obres previstes en el centre Històric de Lleida es troben enllestides o en execució

La Generalitat va posar en marxa al 2004 la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial mitjançant la qual dota als ajuntaments d'instruments per poder desenvolupar intervencions de caire social i urbanístic en els barris que ho requereixin. Així, els responsables de la Generalitat i de la Paeria, han fet balanç de l'estat actual dels projectes emmarcats dins els plans de millora dels barris lleidatans del Centre Històric -que es va acollir al programa al 2006- i de la Mariola -que ho va fer al 2004-. Ros ha destacat que la finalitat dels plans de barris és la de vertebrar la ciutat, cohesionar la ciutadania i impulsar l'economia d'aquests dos àmbits.

Pel que fa al pla de millora del barri del Centre Històric, que compta amb un pressupost total de 16,8 milions d'euros, ja té el 67% de les obres previstes en fase d'execució en finalitzades, segons ha explicat l'alcalde de Lleida. D'aquesta manera, fins ara, Generalitat i Paeria -administracions que financen a parts iguals les actuacions incloses en els plans de barris- ja hi han invertit 11,2 milions d'euros. Entre altres, aquest darrer any s'ha enllestit la urbanització de la plaça d'Aurembiaix d'Urgell, el telecentre i l'oficina del Pla de Barris, la reurbanització de la costa del Jan, dels carrers Cotxera i Travessera de Cotxera, s'han senyalitzat elements històrics i culturals, s'han millorat l'accessibilitat a la zona i s'ha canviat l'enllumenat en 54 carrers. Altres de les actuacions que s'han dut a terme han estat l reparació de les façanes dels blocs Baró i Bonet (Grup El Pla) i s'ha iniciat la construcció del nou ascensor d'accés al turó de la Seu Vella que ha d'estar acabat a l'estiu.

A més, en el marc del pla del Centre Històric, hi ha en marxa algunes obres que s'han iniciat enguany com ara les de reforma de la plaça de davant del Mercat del Pla, les de remodelació de la plaça Sant Josep i Sant Llorenç, les de reforma i ampliació de la plaça Cervantes a més de la reurbanització d'onze carrers. També estan en marxa les obres del pretaller i espai obert per a joves de Gairoles i ja s'han aprovat els projectes de construcció del passeig i aparcament de Camp de Mart així com del parc que es construirà al vessant nord de la Seu Vella i el projecte de millora de l'entorn del convent de Santa Clara que es convertirà en habitatges de protecció oficial i nous equipaments municipals amb usos culturals i lúdics.

Ros ha destacat que el pla de Barris del barri de la Mariola encara «la seva recta final» ja que a es troba al 80% d'execució, el que suposa que fins ara Paeria i Generalitat hi han invertit uns 8,8 milions d'euros. Entre les actuacions que ja s'han dut a terme a la Mariola en el marc del pla de Barris, destaquen la nova rambla de la Mercè, la supressió d'esteses aèries d'electricitat i telefonia, la supressió de dues estacions transformadores -carrer Mart i carrer Rossinyol-, la millora de zones verdes -jardins 1r de Maig, Grup Gardeny 50 i plaça Galícia-, la reparació de façanes dels blocs Ruiz de Alda i la instal·lació d'ascensors i mesures per aconseguir una major eficiència energètica en edificis públics. Així mateix, han començat les obres de construcció de la nova ludoteca i centre maternoinfantil, així com de la nova ciberaula per a joves ubicat al 'Xalet Rosa'. Així mateix, les obres del CAP de 1r de Maig estan a punt de finalitzar-se. Ros ha explicat que l'únic projecte pendent d'executar corresponent al pla de Barris de la Mariola és la construcció del futur Museu de la Ciència, el Medi Ambient i el Clima, el projecte del qual estarà enllestit abans de l'estiu. El nou museu és fruit de l'acord signat entre l'obra social 'la Caixa' i la Paeria. L'equipament estarà instal·lat a l'antiga residència de suboficials de Gardeny i acollirà el llegat del científic lleidatà Joan Oró.

A la demarcació de Lleida, a banda dels barris de la Mariola i del Centre Històric de la capital del Segrià, també s'han acollit als plans de barris, Balaguer (2004), Cervera (2006), Ponts (2007) i Artesa de Segre (2008).