Una línia d'ajudes per revifar l'economia dels pobles petits

Set municipis gironins de menys de 2.000 habitants han rebut aquest any una injecció econòmica important d'Europa per a projectes encaminats a reactivar l'economia, a través de la segona edició del programa Viure al Poble, en el qual també posa diners la Generalitat, que alhora és l'administració que el gestiona. Està previst que, com a mínim, s'ofereixi una tercera convocatòria, l'any vinent. Els municipis afavorits aquest cop a la demarcació –seleccionats d'entre 70 candidats– han estat Agullana, Avinyonet de Puigventós, el Far i Vilamaniscle (Alt Empordà), la Tallada (Baix Empordà), Argelaguer (Garrotxa) i Palol de Revardit (Pla de l'Estany). En total, rebran uns 3,5 milions, que es destinaran a intervencions que van des de la recuperació de nuclis antics a la difusió del patrimoni natural i monumental, passant per la recuperació d'avingudes arbrades o la creació d'un mercat.

“Es tracta –explica el delegat del govern a Girona, Jordi Martinoy– d'iniciatives estratègiques per reactivar l'economia local”. Els recursos del pla d'obres i serveis, així com altres subvencions i, finalment, diners de les arques municipals completaran el finançament dels projectes. Atesa la limitació dels recursos que pateixen els ajuntaments i, en especial, els pobles petits, l'ajuda els permetrà fer unes millores que segurament no haurien estat possibles. “Podrem donar vida al poble”, resumeix Josep Maria Bartolomé, alcalde d'Avinyonet, on els 540.000 euros del programa serviran, per exemple, per fer un pas soterrat entre la urbanització Mas Pau i el nucli.

L'alcalde de Palol de Revardit, Jordi Xargay, diu: “És una bona oportunitat per dinamitzar els pobles com el nostre”, i ho equipara –salvant les distàncies– amb el pla de barris dels municipis més grans, una comparació que també fa servir Jordi Martinoy. A Palol hi aniran a parar 378.000 euros, que es destinaran a la restauració de les muralles del castell, a fer un centre d'interpretació del Revardit, a senyalitzar una xarxa de camins que connecten alguns elements patrimonials del municipi i a l'organització d'un mercat mensual de productes del territori. “No volíem dispersar ajudes en molts llocs sinó concentrar-les en pocs municipis”, explica Martinoy, per al qual la fórmula resulta molt satisfactòria atesa l'experiència de l'any passat i la bona resposta que ha tingut la convocatòria del 2010.