Infraestructures

L'APUNT

Bracons

Un trajecte solitari i nocturn en cotxe de Barcelona a Olot convida a pensar, i molt. Més encara si intenta recórrer per primer cop l'itinerari que l'ha de portar a la capital de la Garrotxa travessant el famós túnel de Bracons, una de les primeres de la llarguíssima llista de desavinences que van convertir el primer tripartit en aquell Dragon Khan, i que han abocat el segon a acabar com el rosari de l'aurora. Travesso Montcada per la C-17 recordant la fermesa amb què ICV i ERC van oposar-se a la construcció del túnel durant l'últim govern de Jordi Pujol. Arribo a Granollers amb la imatge d'aquelles discussions sobre l'amplada de la infraestructura, que va acabar sent de tres carrils –un de pujada i dos de baixada– per decisió dels ecosocialistes. I supero Vic pensant en els anys i panys que han hagut d'esperar els ciutadans d'Osona i la Garrotxa per tenir un túnel bàsic per a la connexió de les dues comarques. Es van invertir sis anys i 300 milions d'euros en la construcció d'un túnel que espero trobar-me després de passar Manlleu, i que em costa localitzar perquè no està indicat enlloc. El cartell que marca el camí per anar cap a Olot i Torelló grogueja dels anys que fa que està penjat, però agafo la desviació i em toca la loteria, perquè arribo a un túnel modern i ben il·luminat que deu ser el de Bracons. Dic que deu ser-ho perquè tampoc posa enlloc que ho sigui i perquè acabo arribant a Olot. És negra nit i costa treure conclusions. I la que em passa pel cap a aquelles hores és que els membres del govern es van passar tant temps discutint sobre el túnel, que no els devia quedar esma per parlar de com calia senyalitzar-lo. No fos cas que algú els acusés de voler embrutar el paisatge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.