TAV, passaràs però no convenceràs

Digui el que digui el senyor O'Brien, dos més dos fan quatre.

Aquest diumenge, el TAV arriba a l'Empordà, concretament a una cèntrica estació a Vilafant. L'any 1998, la Iaeden i l'Esbornac, juntament amb altres entitats, vam fer una campanya legal i informativa per aturar el TAV. Una lluita de David contra Goliat, però per consciència estàvem obligats a fer-la. Teníem, i seguim tenint, una alternativa millor.

Les prioritats, en temes de ferrocarrils, dotze anys enrere eren semblants a les actuals. La gent normal (no la classe política que rep 12.000 euros l'any en concepte de desplaçament per anar al Parlament) el que necessitem és: més freqüència de trens, més ràpids i preus dels bitllets més assequibles. En aquests dotze anys la situació ha empitjorat: tan sols tretze Catalunya Exprés diaris a Barcelona, el temps del recorregut ha augmentat (són dues hores, anant bé), preu del bitllet abusiu (26 euros anar i tornar) i sovint dret des de Girona. Les mercaderies se segueixen transportant majoritàriament per carretera. Aquesta és la penosa situació.

La nostra alternativa, amb una tercera part de la inversió, solucionava (i soluciona) bona part de les prioritats del país. La construcció de vies d'alta velocitat té uns requeriments tècnics molt alts que impliquen enormes radis de gir i pendents mínims, que comporten obres caríssimes amb un enorme impacte ambiental (per molts passos de fauna que hi posin). La nostra alternativa era i és: millorar la xarxa ferroviària convencional (canvi de rails, ampliar el radi d'alguna corba, desdoblar en els trams necessaris...) i utilitzar, a més dels trens actuals, els trens pendulars. Els trens pendulars tenen un mecanisme que els permet circular per vies convencionals arribant a velocitats mitjanes de 180 km/h i puntes de 220 km/h. Aquestes velocitats es podrien obtenir entre Figueres-Barcelona modificant només divuit revolts dels 62 que hi ha. Millorant tan sols aquest aspecte, amb els trens pendulars s'obtindria un temps de viatge de 58 minuts, en lloc dels 45 estimats per al TAV. Amb la xarxa convencional millorada es podria donar un servei millor als trens de curta i mitjana distància (que són els que utilitzen el 98,5% dels passatgers) i a la vegada als recorreguts de llarga distància utilitzant trens pendulars. A més, la via convencional és infinitament més rendible per al transport de mercaderies que la d'alta velocitat, ja que té més resistència als pesos i menys costos de manteniment (totes aquestes dades van ser elaborades pel grup d'enginyers industrials de l'Esbornac).

Millorar divuit revolts i desdoblar vies o fer de dalt a baix una línia d'alta velocitat? S'han desaprofitat els fons estructurals europeus. La nostra alternativa tenia una alta eficiència per al transport de viatgers i mercaderies amb una inversió d'una tercera part respecte a la inversió que s'ha fet amb la via d'alta velocitat. Però, és clar, amb la nostra alternativa les grans constructores no haurien pogut tenir contractes milionaris.

Per més propaganda que facin, dos més dos seguiran fent quatre, i no pas cinc, com es va veure obligat a dir el senyor Winston Smith a 1984. Les coses són com són, no com el poder ens vol fer creure que són.

I si no, aneu demà a l'estació de trens de Figueres, compteu els poquets trens que surten, pagueu els 26 euros, estigueu dues hores (anant bé) tancats al tren i sobretot no us entretingueu gaire perquè a les vuit surt l'últim cap a casona. Ah! I de passada, per la finestreta, podeu admirar com l'autopista segueix carregada de camions que transporten mercaderies.