“Avui, volíem ser-hi”

Sovint s'acusa els responsables polítics de fer inauguracions sense sentit, només pel plaer de tallar cintes i poder sortir a la foto, sense que signifiqui res de nou per la població. Aquest diumenge a Perpinyà ha passat el contrari: els polítics no hi eren –tret de l'alcalde– perquè han considerat que la foto quedaria més bé al gener. I en canvi la societat civil, la gent del carrer, hi era i s'ha fet seva aquesta inauguració. No s'ha tallat cap cinta, però l'andana era plena de gent alegre i fent-se fotos. La majoria només anaven fins a Figueres i tornaven, però tots deien el mateix: “Volíem ser-hi, és històric”. Uns havien vingut del Voló: en cotxe fins a Perpinyà, per tornar enrere cap a Figueres amb el tren d'alta velocitat, i fer mitja volta. A l'andana de Perpinyà també hi ha Jacques Delhoste, un treballador jubilat de la SNCF: “Com a antic treballador puc viatjar gratuïtament, però ho faré un altre dia, quan hi hagi pas tanta gent, avui només he vingut a espiar”, diu el jubilat. Entre els que fan fotos, també hi ha Miquel Mayol, activista cultural i catalanista, fins fa poc president de la Bressola: “Trobo que se parla massa de l'aspecte econòmic de tot plegat, el que m'interessa és que pugui facilitar les relacions entre catalans de cada costat”, diu Miquel Mayol. Una delegació d'Unitat Catalana també ha pujat al tren per anar fins a Figueres i tornar. Brice Lafontaine, com a portaveu d'aquesta formació nord-catalana, s'enorgulleix de ser l'únic partit que ha pres una iniciativa semblant: “Sem l'únic partit que pot fer de lligam entre cada costat de la frontera i és per això que hem volgut fer aquest viatge simbòlic”. La diputada nord-catalana Jacqueline Irles, també és entre els viatgers del TGV fins a Figueres i tornada, però vol deixar clar que ha vingut a títol personal. “El meu avi havia sigut alcalde de Vilafant; la meva mare i el meu pare van entrar a França, un per Sant Llorenç de Cerdans i l'altre, pel Pertús, amb neu i condicions difícils. Anar avui amb el TGV de Perpinyà a Vilafant és quelcom que representa molt per mi”, explica Jacqueline Irles, abans de brindar al tren amb altres rossellonesos. Als que han pujat, no els importa que encara falti molt per enllaçar Barcelona i París amb l'alta velocitat. El primer dia, volien ser-hi. Els que han pensat que la foto quedaria més bé al gener s'han equivocat.