Tarragona perd el primer tren
La connexió des d'avui entre el port de Barcelona i França per una via fèrria d'ample europeu deixa el tarragoní en inferioritat
L'estudi de la línia pròpia es retarda, però la solució provisional és cara i Foment la descarta
El teixit industrial de les comarques de Tarragona, amb el port al capdavant, ha perdut el primer tren cap a Europa. Combois carregats de mercaderies procedents del port de Barcelona ja poden circular des d'avui per vies d'ample internacional fins a França, gràcies al tercer rail provisional que s'ha construït a la via convencional fins a Mollet del Vallès, on enllaça amb la línia d'alta velocitat ja oberta a partir d'allà. Tot i que no és encara la solució definitiva –Foment té previst treure a licitació el 2011 l'obra d'un accés propi al port barceloní en ample europeu–, el fet que les seves mercaderies ja puguin entrar a França des d'avui sense haver d'aturar-se i canviar d'ample a la frontera multiplica la competitivitat del port barceloní en detriment del tarragoní o el valencià –receptors igualment dels vaixells asiàtics que avui duen el gran volum de les importacions a Europa–, que queden a l'espera de l'aposta pel corredor mediterrani.
En estudi des del 2007
Per al port de Tarragona, doncs, el més calent és a l'aigüera. Després de constatar que l'actual línia del TAV entre el Camp i Barcelona no és apta per a trens de càrrega, per qüestions tècniques com ara pendents massa pronunciats, el Ministeri de Foment va adjudicar el 30 d'agost del 2007 a l'empresa Ingeniería Idom Internacional, per 1,54 milions d'euros, l'estudi informatiu per a la construcció d'una línia ferroviària pròpia per a mercaderies entre el port de Tarragona i Castellbisbal, on ha de connectar amb la línia que avui es posa en servei provisionalment, que ve del port de Barcelona i se'n va cap a Europa. El maig del 2009, el ministeri va trametre a municipis i ens econòmics interessats un primer dibuix dels possibles corredors que es proposaven perquè hi diguessin la seva. Però des de llavors encara no n'ha transcendit res més, i no s'ha fet pública cap resolució, que ha de fixar almenys un traçat definitiu, un termini i un pressupost. Fonts consultades properes a Foment, de fet, asseguren que l'estudi està gairebé enllestit, però que ara se n'encarregarà un altre de paral·lel per a la declaració d'impacte ambiental, per la qual cosa la tramitació s'endarrerirà i no es completarà, en la fase inicial, abans del 2012.
Un objectiu prioritari
“És una magnífica notícia per al país, ens en congratulem i no sentim enveja del port de Barcelona, ja que la solució adoptada allà fins i tot ens afavoreix i és una gran oportunitat, perquè ens queda a 83 quilòmetres”, exposava ahir el president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgasé. Això sí, tampoc amagava una certa preocupació: “El que no volem ara és quedar despenjats, perquè els dos grans ports catalans han d'estar connectats a la xarxa internacional, així que aquest s'ha convertit ja en un dels objectius prioritaris i fonamentals en els propers anys del port de Tarragona, independentment de quan pugi el corredor mediterrani des de Castelló i València”. Un objectiu que, a més, “és compartit per alguna indústria del complex petroquímic –fins ara poc partidàries d'usar el tren–, que ja ha dit que posaria fins a tres combois setmanals si tinguessin línia directa amb el continent”.
No a la solució temporal
Veient venir el greuge, els responsables tarragonins fa temps que reclamen celeritat en l'obra al ministeri. Per si de cas, de fet, la tardor de l'any passat, tal com ja va explicar El Punt, l'APT va encarregar un estudi sobre la viabilitat d'executar una solució provisional, semblant a la que aplica des d'avui el port de Barcelona, que li permetés arribar a França en ample internacional a través d'un tercer rail –o fins i tot una tercera via– a la línia de la costa entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders i, a partir d'allà, a la línia del Penedès, fins a Castellbisbal. Tal com exposa ara Burgasé, però, “aquesta solució provisional tindria l'avantatge del temps, perquè seria molt més ràpida, però també té els seus inconvenients, ja que el cost seria bastant elevat, gairebé tant com el de fer la nova línia que preveu Foment, ja que en alguns punts, com a Roda, caldrien traçats nous”. Per això mateix, perquè és molt cara, el ministeri ja l'ha descartada: “Veient els números era difícil anar a demanar-li que l'executés, quan pujava a un 90% del que pot costar la definitiva”, admet.
Crida al territori
“Haurem de centrar-nos molt en el fet que tiri endavant aquest projecte”, conclou Burgasé, que de fet ahir mateix ja recordava: “L'obra significa que podem continuar sent competitius, així que vetllarem perquè es compleixin tots els terminis, tot i que ja signo ara si el 2012 està acabada la primera fase, que és l'estudi previ, perquè mai haurem tingut el projecte en un estat tan avançat”. El president del port tarragoní, de fet, ho veu més factible arran de l'aposta pel transport ferroviari de mercaderies que Foment ha fet evident amb la presentació d'un nou pla amb grans inversions previstes en un termini de deu anys. “La gran pancarta d'aquest territori des d'ara –anima Burgasé– ha de ser l'ample internacional, perquè cal aprofitar la inèrcia de la bona voluntat política, i a més no va contra cap dels altres grans projectes del territori com la solució per a la façana marítima o les línies de passatgers; ans al contrari, va a favor del seu desenvolupament”.
