Terres de Lleida, impuls a l'aeroport
El gran repte de les terres de Lleida pel 2011 serà desentrellar el formidable embolic creat amb les zones d'exclusió de regadiu del canal Segarra-Garrigues, la gran obra hidràulica de Catalunya de les darreres dues dècades. Amb 1.500 milions d'euros d'inversió, ha estat la segona inversió dels governs de la Generalitat dels últims set anys, només superada per la línia 9 del metro. Però les zones ZEPA a què obliga la Unió Europea per protegir els ocells esteparis deixen sense reg un 60% de les 74.000 hectàrees afectades pel canal a les sis comarques del seu recorregut. Durant el 2010 el govern de la Generalitat va acordar amb la UE una solució de compromís que implica la possibilitat de permetre determinats tipus de reg a les ZEPA, una solució que a hores d'ara la UE encara no ha beneït de manera oficial. El 2011 serà l'any en què es definiran cada una d'aquestes ZEPA, cosa que permetrà finalment calcular l'afectació real de la retallada en els regadius a un projecte que està previst que s'enllesteixi totalment el 2014. Abans de tot, a més, caldrà veure durant els pròxims mesos quin és l'abast real de la promesa electoral de CiU de renegociar amb la UE les ZEPA, una possibilitat que contrasta amb la contundència amb què fins ara s'ha manifestat la Comissió Europea sobre el cas.
El 2011 també ha de ser l'any de la consolidació de l'aeroport d'Alguaire. Serà el seu segon any de funcionament i encara té pendent l'adjudicació de la seva gestió a una empresa privada. Aquesta era la intenció del govern de la Generalitat, però no la va poder portar a terme l'any passat perquè cap empresa es va presentar al concurs per les dures condicions que es demanaven als adjudicataris. Ara s'haurà de tornar a intentar, potser amb unes bases més flexibles. L'aeroport també haurà de fer un pas endavant el 2011 amb la possibilitat de fer vols fora de l'espai Schengen. El govern de l'Estat no li va donar el permís a temps per a aquesta campanya d'hivern, quan s'esperaven operadors amb esquiadors britànics i russos.