Reclosos dins de Schengen
L'Estat no ha permès que l'aeroport de Lleida ofereixi vols fora de l'espai de lliure circulació europeu, tot i haver-s'hi compromès per atraure turistes
L'aeroport d'Alguaire es va inaugurar el 17 de gener del 2010 amb un vol especial de Barcelona a Lleida. Molts s'ho van prendre com una broma i hi va haver molts de comentaris jocosos entre els passatgers –alcaldes, directius de les empreses constructores i alguns periodistes– durant el poc més de mitja hora que va durar el trajecte. Però aquella excentricitat inaugural ha resultat premonitòria: a la meitat de la campanya, Vueling va cancel·lar, per falta d'usuaris, la connexió directa Lleida-París i la va substituir per un vol Lleida-Barcelona que permet enllaçar, des d'allà, amb la capital francesa i altres destinacions de Vueling.
Aquest canvi no ha estat l'únic sotrac en l'enlairament suau i de lentitud controlada que ha tingut l'aeroport. La gran mancança de l'aeroport lleidatà ha estat la falta de permís per volar fora de l'espai Schengen. Fa un any, el Ministeri de Foment va prometre a la Generalitat que al cap de poques setmanes concediria el permís administratiu perquè l'aeroport pogués oferir vols a països com la Gran Bretanya o Rússia, grans objectius de la Generalitat per al turisme d'hivern. Però no ho va complir. Després es va anunciar per a l'estiu. A la tardor, la Generalitat ja va donar per perduda la temporada d'hivern amb països de fora de l'espai Schengen, tot i que ja tenia operadors turístics d'aquells països disposats a fer-hi vols. Ara, s'han anunciat per la temporada d'esquí de l'any vinent i els esquiadors britànics aquesta temporada continuaran anant al Pirineu a través de l'aeroport de Tolosa i de les estacions del vessant nord de la serralada.
El tercer sotrac d'aquest enlairament ha estat la dificultat de trobar una empresa privada que es fes càrrec de la gestió de l'aeroport. La Generalitat volia implantar a Lleida un sistema de gestió amb una empresa privada que en tingui la concessió, sota la vigilància d'un consorci públic format pel govern català, institucions locals i empreses a través de la Cambra de Comerç. El concurs d'adjudicació va quedar desert a causa de les condicions econòmiques que demanava la Generalitat; és una assignatura pendent per al segon any de vida de l'aeroport.
Malgrat els sotracs, l'aeroport s'ha enlairat, continua prenent alçada, i es prepara per al futur. De moment, s'acaba de convocar el concurs per a l'avantprojecte de l'ampliació de la terminal. El pla nou inclou una altra terminal de cap a 10.000 m² a més de l'ampliació de la plataforma per a l'estacionament d'avions, que passarà dels 36.000 m² als 96.000, i del pàrquing, que arribarà a tenir mil places.