Els constructors defensen la transparència de les licitacions
La patronal gironina del sector no troba justificació a la investigació que fan la fiscalia i la Guàrdia Civil a constructores de la demarcació
El 2010 es van fer adjudicacions per valor de 405 milions d'euros
La patronal gironina Unió d'Empresaris de la Construcció (UEC) ha fet una defensa aferrissada dels seus associats i del procés de licitació d'obra pública. Ho fa després que hagi esclatat el cas d'una possible trama de corrupció, en què estarien implicats un alt càrrec de l'empresa pública GISA i diverses constructores gironines, que s'haurien confabulat per repartir-se l'adjudicació d'obra pública a la demarcació. “Creiem en les nostres empreses i en la gent que les gestiona”, diu Joan Casadevall, portaveu de la UEC.
Al seu parer, no hi ha dubte de “l'absoluta transparència del procés de licitació d'obra pública”. Casadevall sosté que tenen una mínima informació del cas, però va recriminar a la fiscalia i a la Guàrdia Civil que investiguin “per buscar no se sap ben bé què”. Sobre com es fan els concursos per construir infraestructures, el portaveu de la UEC afirma que “pel sol fet de ser gironí ningú et regala res”. Afegeix que les empreses locals tenen experiència al territori i que, dia a dia, demostren que fan la feina ben feta. “El pedigrí gironí no fa que t'adjudiquin més obres. L'experiència i el treball, sí”, conclou.
Milions en obra pública
El cert és que el sector de l'obra pública mou milions a les comarques gironines. Exactament, el 2010 es van licitar obres per valor de 405,1 milions d'euros, dels quals 228,2 milions corresponen a edificació i 176,8, a obra civil, segons dades de la patronal estatal de la construcció Seopan. Més de la meitat de la quantitat total correspon a concursos que han fet aquest any les administracions locals (243 milions d'euros). L'administració catalana va adjudicar obres per 102,7 milions. I, finalment, 59,3 milions són d'obres que promou l'Estat.
Obviament, la crisi també es fa palesa en aquest sector. I és que la inversió pública en aquest sentit ha baixat pràcticament un 24% respecte al 2009, quan les licitacions a la demarcació de Girona van representar 532,6 milions d'euros.
Tot i això, un grapat d'empreses viuen de l'obra pública. A la web de la UEC, hi apareix un llistat de més de 160 constructores que se centren en aquest sector, entre les quals destaquen grans empreses com ara Agustí y Masoliver (AMSA), Construccions Rubau, Servià Cantó, Rubau Tarrés, Xavier Alsina o Aglomerats Girona, entre altres.
Els processos es basen en criteris públics de puntuació
oriol mas
Les licitacions d'obres públiques es fan seguint criteris, també, públics. En el moment en què s'obre el concurs per encarregar els treballs a una empresa, s'anuncien també les clàusules que han de complir les constructores interessades a desenvolupar l'obra. A partir d'aquí hi ha uns barems, i els responsables tècnics de l'administració que contrac-ta s'encarreguen d'avaluar les propostes rebudes, i puntuar-les en funció de com compleixen les condicions. És el que se'n diu l'obertura de pliques, quan s'obren els sobres amb les ofertes i es valoren. El pressupost presentat és el 50% de la puntuació, i la resta es divideix en altres aspectes inclosos en el plec de condicions. Dins d'aquests no hi ha el de proximitat territorial de l'empresa amb l'obra, però en canvi sí que es valora que tingui la infraestructura necessària a prop, com ara plantes d'extracció d'àrids o el personal. El que ha passat darrerament és que, amb la crisi econòmica i la davallada en l'obra pública, les empreses tenen menys pastís per repartir-se. Per tant, totes les constructores sabien quin era el segment de cadascú, i una gran empresa no s'oferia a fer obres petites. Ara, en canvi, les adjudicacions són molt més disputades.
