Volen obrir al públic els fars de Palamós, Sant Sebastià, Roses i s'Arenella
En aquests moments ja ofereixen un servei general el de Tossa de Mar i el de Cadaqués
El portaveu de l'equip de govern de Palafrugell, Sergi Sabrià, va explicar que volen la cessió del far per instal·lar-hi una oficina de turisme, ja que és el punt més visitat del municipi, i fer-hi un centre d'interpretació cultural i natural de tota la muntanya de Sant Sebastià, on hi ha un jaciment ibèric, una torre de guaita, una ermita i un hostalatge.
Però Sabrià reconeix que falta la implicació del sector privat per tirar-ho endavant i que «sigui viable». És a dir, un bar. En aquests moments estan fent gestions per mirar l'interès i, si n'hi ha, tirar-ho endavant. Actualment, els dos fars oberts al públic disposen ambdós d'un establiment, sigui bar o bar restaurant.
El projecte del far de s'Arenella també planteja un bar per fer el manteniment de l'edifici. Tot i això, l'Ajuntament ha decidit canviar l'ús públic tenint en compte la intenció de l'entitat gestora d'eliminar l'ampliació que es va fer del far als anys seixanta. D'aquesta manera, en reduir-se l'espai a la meitat, l'Ajuntament aposta ara per no fer un centre d'interpretació i recerca amb residència, sinó un punt de repòs i informació dins el camí de ronda entre el Port de la Selva i Llançà. En aquests moments, però, falta enllestir un tram de 1.500 metres del camí de ronda.
Per contra, Roses sí que aposta per convertir el far del seu municipi en un espai de recerca. La idea del govern és convertir el far en una aula del mar, on puguin anar alumnes d'arreu a estudiar temes marins, a part de ser un espai de recerca, sense oblidar exposicions permanents sobre el faroner, els mestres d'aixa i la col·lecció d'animals dissecats de Joan Hortensi. Roses sempre ha vist el futur del far lligat a un projecte cultural global que inclou altres equipaments, com són el castell de la Trinitat, la zona de punta Falconera i la Ciutadella.
D'altra banda, l'Ajuntament de Palamós també ha apostat per obrir al públic el seu far, que té la gran peculiaritat que és l'únic que és dins el nucli urbà. L'Ajuntament aposta per adequar-lo com a seu de la futura reserva marina d'interès pesquer de les illes Formigues, que actualment s'està tramitant i que es comenta que anirà des de Llafranc fins a Sant Feliu de Guíxols, sense descartar un àmbit més gran.
Cal deixar clar que la cessió només afectarà l'espai de les antigues dependències d'habitatge del faroner, ja que cal preservar i protegir els espais on hi ha la maquinària que permet el funcionament dels vuit fars, que intenten garantir la seguretat de la navegació a la Costa Brava.
Caràcter cultural o social
Albert VilarL'Autoritat Portuària de Barcelona va reconèixer a aquest diari que està estudiant els diversos projectes presentats pels ajuntaments. «Nosaltres permetem que els municipis puguin fer serveis als fars sempre que siguin d'interès públic i tinguin un caràcter cultural o social», segons van informar des de l'entitat, encara que cal mirar que tècnicament siguin viables. I, a més, segons la línia marcada per l'Autoritat Portuària de Barcelona –Girona és l'única demarcació estatal que no té autoritat–, es pot incloure dins el projecte un establiment, sigui un bar o una petita botiga de records. «Però no és un lloc per fer negoci», es va recordar.
Centres d'interpretació
Albert VilarEls fars del cap de Creus i de Tossa de Mar són els únics que disposen d'un centre d'interpretació, inaugurat al llarg del 2005. El centre del cap de Creus està dedicat al Parc Natural del Cap de Creus, mentre que el de Tossa, als senyals lumínics de la mar Mediterrània. I en ambdós casos, s'han complementat amb un bar. El nou ús que es va donar al far de Tossa va comportar una transformació radical de l'estructura interior dels antics habitatges i l'addició d'un cos exterior per a la restauració. Al del cap de Creus es va enderrocar el 2006 la instal·lació de la sirena, que era un element singular de la zona, si bé ja no funcionava des del 1981.
Illes Medes visitables
Albert VilarL'Ajuntament de Torroella de Montgrí ha presentat una al·legació a la Generalitat de Catalunya perquè les illes Medes no siguin reserva integral del futur parc del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. El motiu és poder convertir l'illa Meda Gran en un atractiu turístic més del municipi, facilitant l'accés delimitat per poder veure el patrimoni natural i també cultural, que es concreta en restes d'una fortificació de diferents èpoques i el far, inaugurat el 1868, que des de l'any 1982 té un sistema lluminós alimentat amb energia solar, que és un dels primers de l'Estat espanyol.
Història il·luminada
Albert VilarEl far de Sant Sebastià, inaugurat el 1857, és el que té més projecció lumínica de l'Estat espanyol i un dels de més gran abast del món. La longitud de la làmpada del far, que es troba a 167,3 metres sobre el nivell del mar amb un esclat cada 5 segons, és de 32 milles, però es veu a més de 50 milles. Darrere seu hi ha els del cap de Creus, el primer de la demarcació, inaugurat el 1853, i el de Tossa de Mar, el darrer en entrar en servei, el 1917. L'any 1964 es van inaugurar dos fars, el de Roses i el de cala Nans, a Cadaqués. I posteriorment, el de Palamós (1865), el de les illes Medes (1868) i el de s'Arenella, al port de la Selva (1913).
