Cinc anys de l'estudi per refer la ‘carretera de la vergonya'
inici El 2006 la Generalitat va anunciar un estudi informatiu per arreglar la C-63 i l'N-141, d'Amer a Salt obres Un lustre més tard no hi ha data i el conseller Recoder assegurava al febrer que el projecte constructiu no està llest
El mes de juny farà cinc anys que el govern de la Generalitat va anunciar que sortiria a exposició pública l'estudi informatiu per construir les variants d'Amer, Anglès, Sant Julià de Llor i Bonmatí i Bescanó. Aquest estudi, que havia d'acompanyar la millora i en alguns trams la construcció d'un nou traçat per a 22 quilòmetres de la C-63 i l'N-141, des d'Amer a Salt, a dia d'avui encara no s'ha executat i es desconeix quin serà el traçat definitiu i quan es farà. El setembre del 2009, la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques va anunciar que aprovaria i posaria en licitació el tram entre Amer i Bonmatí. Les previsions de la conselleria eren que en dos anys, és a dir, al llarg d'aquest 2011, podrien començar les obres. El conseller va dir també que el tram des de Bonmatí fins a Salt i Sant Gregori quedava de moment pendent. La voluntat del govern tripartit era treure a exposició pública la variant de Bescanó aquest any, però el conseller de Política Territorial i Sostenibilitat del govern de CiU, Lluís Recoder, va dir el febrer passat que no hi havia una data prevista per executar les obres i que el projecte constructiu encara no està llest.
Construcció per fases
La plataforma Carretera de la Vergonya ha elaborat una proposta per executar les obres per trams. Demanen que les al·legacions i la falta de consens sobre el traçat d'algun dels trams no aturin les obres d'aquells sectors en què ja hi ha acord o en què la reforma és, des del seu punt de vista, més urgent. En la seva proposta divideixen en cinc trams la carretera, des de d'Amer fins a Salt. Per la plataforma, els tres darrers trams, els que van des de la rotonda de sortida de la Cellera fins a Salt, són els prioritaris. En total, 17 quilòmetres.
Totes les parts coincideixen que la carretera està desfasada i que aquest fet n'afecta la seguretat. Un dels grans problemes de la via és l'alta intensitat de trànsit que hi circula. Segons les dades recollides per la Generalitat, el 2006 hi havia una intensitat mitjana diària de 9.550 vehicles. A més, entre setmana, hi circulen uns 700 vehicles pesants cada dia. Les obres del tren d'alta velocitat han implicat a més un alt increment en el número de vehicles de gran tonatge que hi circulen.
LA XIFRA
Amer, Anglès i el túnel de Bonmatí
Una de les últimes decisions que han transcendit, referents a la C-63, es va prendre el novembre de l'any passat, quan el Departament va treure a exposició pública l'estudi informatiu del projecte de la variant d'Amer. En aquesta ocasió la Generalitat proposava que la variant passés per l'est de la població, abaratint-ne el cost però causant, això sí, un impacte ambiental més gran. La solució no va agradar i s'hi van presentar més de 700 al·legacions. Bona part dels veïns no consideren la variant d'Amer una obra prioritària. Pel que fa a la variant d'Anglès, estava previst que la variant s'allunyés una mica més del municipi i que, passat el poble, es construís un túnel per connectar l'N-141 amb la C-63 en direcció a Santa Coloma de Farners. La intenció era construir un altre túnel a Bonmatí, a la dreta de la carretera actual en direcció a Girona, apartant així la carretera del poble nucli urbà.
Continua la falta de consens pel traçat de la variant de Bescanó
Sant Gregori i Salt no volen que la variant passi pel seu territori
L'afectació als espais naturals protegits és el principal argument contra l'opció nord
Jordi Nadal
La plataforma Carretera de la Vergonya considera el tram de Bescanó de l'N-141 “el principal obstacle per desencallar [la reforma integral] de la carretera” des de la Cellera fins a Salt. És també el tram amb més trànsit de turismes i vehicles pesats. La Generalitat està estudiant el traçat que ha de tenir la futura variant de Bescanó. L'estudi informatiu que va presentar la Generalitat el 2006 preveia iniciar la variant quatre quilòmetres abans del nucli urbà, travessar el Ter i passar pel nord de Bescanó i del riu. Abans d'arribar a Salt es proposaven dues alternatives. Una, anar cap al nord, travessant les deveses de Salt, el Llémena i Sant Gregori, i connectar amb l'enllaç de l'AP-7 que s'hi construirà. Una altra alternativa era fer-la anar cap al sud. Travessar novament el Ter i l'actual N-141 a l'alçada de Montfullà, i des d'aquest punt anar a trobar l'enllaç de l'AP-7 de Girona Sud, a Salt. Ni Sant Gregori ni Salt no volen que el seu territori quedi afectat per la nova via. Des de Sant Gregori no creuen just que la construcció d'una variant per Bescanó tingui afectació al seu municipi. Pel que fa a Salt, el ple va aprovar l'octubre passat una proposta perquè la variant no afecti les deveses –pel seu valor natural i la sobreocupació d'infraestructures que ja pateix l'espai protegit– ni es faci acabar a l'enllaç de Salt de l'AP-7. El consistori va proposar que es faci la variant pel sud de Bescanó i s'enllaci amb l'autopista en el nou accés que es construirà a Fornells de la Selva. Aquesta opció, però, té un alt cost econòmic. L'altra opció és que s'enllaci per l'accés de Sant Gregori, però sense connectar-lo amb l'actual N-141 a Montfullà, i evitar així el trasbals ecològic a les deveses. El grup municipal de CiU de Salt va votar en contra d'aquesta proposta presentada al ple, ja que considera que treure l'enllaç de l'N-141 amb l'AP-7 a Salt tindria un alt impacte econòmic. Mentrestant, des de la plataforma, van iniciar converses amb diferents partits que es presentaven a les eleccions al Parlament. Van ser, en concret, Rcat, SI, el PP, ERC i ICV, que s'han mostrat favorables a desencallar el projecte. Esquerra i el Partit Popular van presentar propostes de resolució al Parlament de Catalunya.
