Un cafè amb exalcaldes al Balcó del Mediterrani Amics irreconciliables

Lluís Miquel Pérez: No ho sé, dos o tres anys.

Joan Miquel Nadal: Sí, tres anys fàcilment.

Nadal: Home, és que ell, fora de la política, hi porta quatre dies! Pérez: Sí, i és un altre món, eh! El primer a trucar-me en saber-se els resultats electorals va ser el Joan Miquel, i em va dir: “Ara sí que disfrutaràs de la vida!”.

P.: Home, és una perspectiva diferent, sense el neguit del dia a dia... Però la política no es pot fer d'una altra manera, es necessita aquesta tensió.

N.: Jo no he tingut mai cap càrrec dins el partit. Per cert, ara que ho dius, comenten que el meu alcalde, en Ballesteros, vol substituir el Xavier Sabaté (com a primer secretari del PSC al Camp), i que l'Eduard Ortiz (exregidor a Reus) hi va assentir, dient que no ha fet mai brot. Va ser molt bo (riu).

P.: Ah, ja s'ho faran.

P.: Lamentablement la política té aquestes coses, després d'anys i panys, al final el treus de la llista, perquè creus que cal una renovació, i succeeix això. Em sap greu, però mira...

N.: Els pitjors moments són aquests. Hi ha qui s'ho pren bé, i et diu “d'acord, aquests són els meus límits”, i altres que agafen una enrabiada.

P.: Al final tot és màrqueting.

N.: També he hagut de dir prou molts cops. Perdre una amistat del tot, no, però ressentir-se'n...

P.: Vaja, diria que sempre l'hem tinguda! En aquell moment cadascú pensava tot el que havia de pensar, i amb tota la força.

N.: A veure, hi havia punts de coincidència i de controvèrsia, però crec que la relació personal sempre va ser molt bona.

P.: Jo en tinc molt bon record...

N.: I jo també.

P.: Vam fer un viatge a Jerusalem, te'n recordes? I la veritat és que vaig conèixer un altre Joan Miquel, expert en història. No t'ho pots ni imaginar! (riu).

N.: Passa que la cultura catalana, i ara ja ho puc dir amb tota la tranquil·litat del món, crea personatges que, pel que sigui, es converteixen en patums. I sembla que fora d'elles, i n'hi ha a Reus i a Tarragona, la resta és una mena de llac buit. Coi, fa la sensació que els altres no saben història, no llegeixen... I, home, per exemple jo sóc lector de poesia, però no tinc cap necessitat d'explicar-ho.

P.: Ni de dictaminar (riu).

N.: Llavors, quan vam estar junts, cadascú va parlar del que li resultava atractiu.

N.: Et refereixes a l'aeroport de Constantí, no? (riuen tots dos).

P.: És la diferència entre la nostra època i ara. Llavors els temes comuns eren per fer coses, com ara definir per on havia de passar el tren. Per cert, vam rebre la felicitació unànime del Ministeri de Foment. Deien: “Normalmente vienen aquí con problemas y ustedes se han puesto de acuerdo”, te'n recordes, no? També recordo els vols de baix cost, amb una implicació molt personal del Joan Miquel. El tema el va voler conduir ell, i les realitats estan a la vista fins avui. Aquí s'ha de reclamar la implicació econòmica de Barcelona. No ens poden deixar, ni a Girona ni a nosaltres, abandonats i esperant la caiguda.

P.: Tot es paga, en aquest món, amb taxes, rebaixes...com sigui!

N.: És tan cert! Efectivament tu podries no pagar una quantitat a Ryanair, però indirectament pagues, si a l'aeroport que li proposes com a alternatiu les taxes són més barates. Són obvietats. La idea de Ryanair la vam compartir tots els polítics, de Reus, Tarragona i Port Aventura, i sobretot les cambres. Però ara mor per dos motius. La desgraciada inversió del tripartit, amb tots els respectes...

P.: No pateixis.

N.: ... a Spanair.

N.: És que és molt fort!

P.: Tot el calaix és allà, sí.

N.: Tot el que s'ha invertit ha anat a allà, una quantitat important i, és clar, el govern actual diu “no tinc calés”. I ara què passarà? Que Spanair està en una situació difícil, i no es veu clara la solució, i pel camí Barcelona hi guanya perquè s'emporta Ryanair.

P.: Se n'endú la base, perquè crec que a l'estiu sempre continuarà havent-hi vols, aquí, perquè hi ha negoci. Ara, el tema és lligar dos, tres avions a l'hivern, per donar vida i implicació, amb llocs de treball indirectes.

N.: Ara bé, vull deixar clar que tampoc no és que els de Ryanair siguin germanetes de la Caritat. Van així pel món, eh! (riu, i es tapa un ull amb la mà).

P. Si ens fixem en el marge purament econòmic és poca cosa, perquè l'últim any el govern pagava 2,25 milions, i un milió més el territori. Tampoc no és tant: si en un país com el nostre, per tenir una mica d'inversió en activitat aeroportuària, això ha de fer por, vaja... Ara bé, s'ha de negociar, perquè amb aquesta gent o és blanc o és negre. O hi ets o s'enduen els avions.

P.: I no et pensis, que vaig tenir problemes per això, perquè el Paco Cabré (expresident de la Cambra de Reus) i tots aquests volien l'estació al nord i no al sud de l'aeroport!

N.: Va suar més ell que jo, i va ser fort en aguantar les topades.

P.: Sí. Ara, en canvi, els cops vénen de Tarragona.

P.: És que ja hi haurà un ramal!

N.: No s'entén una cosa. El concepte que en una ciutat, o en dues, hi ha d'haver una sola estació és un error. N'hi ha d'haver un conjunt, pel que impliquen també les rodalies, i les altres comunicacions. En tot el que és el gran eix del Mediterrani no es podrà fer una parada a Reus, una a Tarragona, una a...

P.: Perdrà tota competitivitat.

N.: I hi ha una altra qüestió que ens hauria d'entrar al cap, de la qual a Tarragona no sembla que en siguem conscients: per anar a Barcelona, i fins i tot a Lleida i a València, agafar el TAV és un luxe que no té sentit...

P.: Si algú s'ho pot pagar...

N.: Això probablement a Reus ho van entendre millor.

P.: La ubicació, que també entenc que és la millor en termes territorials, et dóna la possibilitat futura d'enllaç amb la terminal de l'aeroport...

N.: Per exemple...

P.: I amb la sortida d'autopista... Has de buscar la intermodalitat. I, escolta'm, de la Floresta a allà, quina tirada hi ha? I del barri de Sant Josep Obrer? Sempre pensem en la rambla Nova, en la plaça Prim... I també cal pensar en el Tramcamp, quan hi sigui, perquè ara els busos interurbans no són del tot eficients.

N.: El Lluís Miquel diu una cosa que és molt exacta: la meitat de Tarragona estarà més a prop de l'estació central que de qualsevol altra estació que hi puguis posar, per la facilitat d'accés. I, si aquesta estació la interconnectes amb estacions locals...

P.: És per marcar bíceps, per no dir una altra cosa. A veure qui en té més! Llavors surt la vegueria, i la capitalitat, i és una roda.

P.: És clar, si t'ho fan, tampoc no et pots quedar assegut! La capitalitat, Joan Miquel, es guanya quan dónes servei a la gent, i la gent ve. Quina és la capital d'Astúries? Oviedo o Gijón? I a Pontevedra no és Vigo?

N.: Amb l'anàlisi que fèiem, el Lluís, en plantejar-se la situació de l'estació, és cert que es va haver d'enfrontar a una sèrie de forces polítiques de la ciutat, i ho va fer amb criteri. A Tarragona, per mi, falta el criteri de dir: “Escolta, ja n'hem parlat prou; això s'acaba aquí, i anem a una altra cosa”. Però, aquí, això es remena, es remena... I el secret, ara, ja no és tant tornar a plantejar el tema, que ja no es canviarà, sinó la manera de fer fàcil al ciutadà que hi vagi.

P.: L'important és que els projectes avancin, encara que no es materialitzin; que políticament estiguin a l'agenda, i el que és clar és que, si a Barcelona hi ha el tramvia, aquí també paguem impostos... Ara bé, cal demostrar que hi ha una massa crítica, i si fas una mitjana, incloent-hi també l'impacte de l'estiu, jo crec que és suficient, i que hauria d'enamorar la federació de transport per formar part de l'operatiu del tramvia, i que els autobusos actuessin més de capil·laritat fins a l'eix central.

N.: El raonament és correcte. El pobre Tramcamp sempre ha sortit a la palestra en temps de crisi. Ja va estar encallat amb la del 1993, i ara que havia pres embranzida i anava bé, es torna a encallar. A veure si a la tercera vegada ens en sortim, i agafa un bon circuit econòmic.

P.: Tenim la mateixa visió. Penso realment que és el que podria articular bé tot el territori, de la costa i l'interior, de Cambrils a Tarragona i Reus, passant per l'aeroport i Vila-seca.

N.: Hi ha algunes vies, de Cambrils a Salou i Tarragona, que ja existeixen, no és tan complicat.

P.: El que caldria és començar pel que hi ha, aquest eix.

P.: Sí, però s'ha de començar per algun lloc, per allà on tens les expropiacions fetes...

N.: I el Reus-Salou tampoc no és tan complicat!

N.: El que hauria de fer la gent és deixar d'escoltar els que, de sobte, sembla que han inventat la pólvora. El primer punt és que l'AVE hauria d'haver anat de Marbella, o Algesires, a Copenhaguen, passant per l'eix del Mediterrani i, a partir d'aquí, que en sortissin ramals. Però a Espanya es comença pel Sevilla-Madrid. És una opció política d'un senyor que manava, i que va donar molta vida a Sevilla. Si tu, després, has de sortir a Europa, el tram correcte seria per Bilbao, però llavors ve el ministre Borrell i diu, “m'aproparé el màxim possible a Bilbao, però cauré cap a Saragossa'. Aquí ve la història, i el Lluís Miquel n'és tan responsable com l'anterior alcalde de Reus, l'Abelló: de Lleida, que ningú no se n'oblidi, el TAV anava a Barcelona per Igualada, sense passar per Tarragona, i d'això no se'n recorda ningú.

P.: Ara tothom critica, però bé que hi anem, a buscar el TAV!

N.: Hi va haver uns senyors que es van penjar a la corda i la van estirar per baix. Si tens un plànol, l'estació és a l'únic punt que cau a prop de Reus i Tarragona.

P.: I que orogràficament reuneix les condicions tècniques.

N.: A més, no la pots fer passar pel mig de la petroquímica i l'aeroport. L'únic punt és aquest.

N.: No, això és una enganyifa!

P.: El que hi ha és la meitat del projecte del Vilalta, perquè ara només hi ha el ramal de dalt i el seu baixava fins a Tarragona i creava una anella.

N.: Sí, una anella estranya des de Picamoixons per Reus, Vila-seca i Tarragona (ho dibuixa).

P.: El problema venia després quan s'havia de sortir per la costa nord de Tarragona.

N.: Llavors, és sobre la línia de l'eix mediterrani,de València a Copenhaguen, per entendre'ns, que ell (assenyala Pérez) i jo plantegem l'enllaç fins a Perafort. És així, no?

P.: I llavors l'Álvarez Cascos (llavors ministre de Foment del PP), que té mala imatge però és un paio resolutiu, i que la copsa a la primera...

N.: ...és quan ens diu “Coño, estáis de acuerdo!”.

P.: Que raro, la gente siempre me venía de otro modo (riu).

N.: El que és clar és que també hi calia un ramal fins a l'aeroport, i fins a Tarragona.

N.: Jo no n'opino (riu resignat).

P.: D'això se n'ha de fer càrrec la Diputació perquè, agradi o no agradi, la consciència del Camp de Tarragona, els pactes, etc. van donar-nos moments d'il·lusió, d'anar junts, que després s'han anat diluint, sobretot els darrers quatre anys. Però, en algun lloc, la gent s'ha d'asseure a parlar-ne. Digues-ne consorci, digues-ne com vulguis.