El govern vincula el retorn del Ter a més infraestructures
Tots els partits defensen el compromís per reduir el transvasament, però per CiU falta que l'Estat compleixi les inversions
S'estudiarà la viabilitat del tramvia de Girona a Olot i de Figueres a Roses
La comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament va discutir ahir tot un seguit de resolucions referents a projectes a les comarques gironines que havia presentat ERC. Una feia referència a ratificar el calendari de reducció del transvasament del Ter previst per l'anterior govern, i la van aprovar tots els grups per unanimitat, afegint-hi una esmena de CiU perquè el Parlament insti el govern de l'Estat a dotar l'Agència Catalana de l'Aigua dels recursos necessaris per complir amb aquest compromís. I és que el govern vincula el compliment dels objectius de retorn de cabal del Ter a les inversions que l'Estat té pendents a Catalunya en infraestructures del cicle de l'aigua. Segons el diputat de CiU Santi Vila, des del 2009 cada any s'han pogut complir els objectius gràcies, sobretot, a l'abundància de pluges, però això podria canviar quan hi hagi sequera: “No hi ha finançament per a totes les infraestructures que calen, i per això és necessari que l'Estat faci les inversions a què es va comprometre.” Un dels temes de discussió va ser, precisament, que obres com ara la dessalinitzadora estan a molt baix rendiment per l'alt cost de dessalinitzar aigua, que surt molt més car que no pas agafar-la directament del Ter. D'altra banda, ERC també portava a votació una proposta perquè els representants de la conca del Ter estiguin presents en el consell d'administració d'Aigües Ter-Llobregat, però es va haver d'ajornar fins a una altra comissió. La diputada d'ERC Carme Capdevila espera que ara “el govern compleixi tot el que s'ha aprovat, ja que a vegades no en fan cap cas”.
Tramvia i variant d'Olot
D'altra banda, també es va aprovar instar el govern a fer estudis de viabilitat per al tramvia Girona-Olot arran d'una proposta presentada per ERC, a la qual CiU va afegir el traçat Figueres-Roses. Capdevila va destacar que això forma part del Pla d'Infraestructures del Transport 2006-2016, si bé va afirmar que s'ha de tenir en compte la conjuntura econòmica, mentre que el govern va acceptar la resolució, tot i que “ara els trajectes ja es fan en autobús, i per tant és un tema important però no urgent”, en paraules de Santi Vila. En matèria ferroviària, també es va acordar que es millorin les connexions ferroviàries transfrontereres i es coordinin horaris, i el govern s'hi va comprometre, però quan hagi assumit la gestió d'aquests serveis.
Finalment, i respecte a la variant viària d'Olot, es va aprovar prioritzar l'obra –que es preveia començar el 2011–, amb l'afegit, fet per CiU, de supeditar-ho a la contenció del dèficit públic. ICV va demanar que el projecte es replantegés amb un sol carril per sentit, però l'esmena es va rebutjar.
LA DATA
Interior nou per als 14 trens de Puigcerdà
La Generalitat invertirà 3 milions d'euros per renovar l'interior dels 14 trens que cobreixen la línia Barcelona-Puigcerdà. El primer tren pilot circularà al gener i la resta, a partir del març vinent.
Rebuig a la proposta d'ICV de l'estació de tren de Figueres
El diputat d'ICV Joan Boada va presentar una resolució per millorar la línia de tren entre Figueres i Cervera que es va aprovar per unanimitat en aquest punt. En canvi, es va rebutjar la petició de mantenir l'estació convencional al centre de Figueres, un fet que per Boada evidencia que “una cosa és el que CiU diu i una altra, el que fa”. L'alcalde i diputat Santi Vila va respondre que havia estat l'anterior govern el que havia planificat el projecte tal com està.
L'eix transversal ferroviari, aparcat amb els vots de CiU i el PP
Una altra resolució va ser la presentada pel diputat del PSC Roberto Labandera, en què s'instava el govern a impulsar el projecte de l'eix transversal ferroviari. La proposta la van rebutjar el PP i CiU, qui hi volia introduir una esmena perquè el govern avalués la programació d'aquest eix i prioritzés inversions amb criteris d'eficiència. Per Labandera, “es constata l'escassa voluntat de dotar d'una infraestructura bàsica l'interior de Catalunya”.
