El corredor no ho arreglarà tot

Una immersió en la realitat és el que va ser la conferència que va fer ahir Josep Maria Arias a la Cambra de Comerç de Girona. El Cercle d'Infraestructures va tenir l'encert de convocar un expert en transport ferroviari de mercaderies tot just dos dies després de la inclusió del corredor mediterrani dins la xarxa europea prioritària. I Arias, enginyer expert en la matèria, va despullar en una hora i mitja les misèries d'un sector que s'està convertint en el clau roent sobre el qual es vol internacionalitzar l'economia catalana. Les dades van ser concloents: el nombre de tones que es mouen per la xarxa ferroviària va a la baixa des dels anys noranta, i la tendència fins i tot s'ha accentuat a Catalunya respecte de l'Estat espanyol. Per tant, tot i la millora en les infraestructures, es tracta d'un problema estructural en què calen iniciatives més enllà de les inversions per aconseguir que remunti. I això és “gestió, gestió i gestió”, que és com va acabar Arias la conferència. O, el que és el mateix, aprofitar la infraestructura existent i la que arribarà per abaratir els preus del transport d'unes mercaderies a les quals ara, per regla general, surt més barat anar en camió que en ferrocarril. I serà aleshores quan el sector podrà començar a agafar múscul i pretendre assemblar-se a la resta de països europeus, on està molt més desenvolupat. Per exemple, a l'Estat espanyol hi ha tan sols quinze operadors ferroviaris que gestionin càrrega, mentre que a Alemanya en són més de 450, i Itàlia també multiplica les xifres espanyoles. “Cal augmentar la captació de volum de mercaderia que vagi en tren, perquè si no augmenten els costos i s'acaba expulsant el ferrocarril del mercat. Amb poca inversió ja es podrien fer coses, sense haver d'esperar 30 anys el corredor mediterrani”, va resumir. Per exemple, millorar la comercialització dels trens, o adaptar les terminals i els apartadors a combois de 750 metres. Això costaria 80 milions, “però aquí aquestes inversions no es valoren, sinó que preferim gastar molt més en línies de TAV”.

L'exemple de Catalunya ha de ser Àustria, un país de dimensions similars on el ferrocarril ocupa més percentatge del transport de mercaderies, amb més apartadors i obert no només a moure contenidors, sinó també altres materials com ara cisternes de gra, mercaderies perilloses i carbó. Àustria, però, disposa de grans rius que afavoreixen el seu paper estratègic en el trasllat de mercaderies. Per Arias, Catalunya s'ha de prendre el corredor mediterrani com aquest gran flux de relacions internacionals, adaptant-lo a les necessitats dels operadors. I, dins d'aquest mapa, considera que la terminal intermodal de Vilamalla hi podria jugar un paper com el de la ciutat austríaca de Graz, que fa les funcions de hub, on la càrrega dels trens que arriben es reparteix després entre altres combois en funció del destí. El president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, es va apuntar ràpidament la idea.