Una anomalia cada dia
En la línia entre Barcelona i Portbou hi ha gairebé un retard cada dia des del setembre
Les causes són sobretot incidències tècniques, de gestió i actes incívics
El 27 d'agost es van acabar les obres per cobrir les vies de tren entre Sants i l'Hospitalet. Aquest projecte va obligar a fer canvis en diverses línies de Rodalies durant l'estiu, i això i els mateixos treballs van afectar de retruc les altres línies ferroviàries. Des d'aleshores, les incidències i els retards han continuat sent habituals en la línia R11, que és com s'anomena la línia entre Portbou, Figueres, Girona i Barcelona Sants. En els 57 dies entre el 28 d'agost i el 25 d'octubre passats, s'hi han registrat 52 anomalies que han repercutit en el viatgers: una mitjana de gairebé una incidència cada dia.
Proporcionalment, els trens de primera hora del matí són els que tenen més problemes. Tot i això, les avaries i els retards poden arribar en qualsevol moment del dia. Els motius dels problemes es poden dividir en tres grans grups: causes de gestió ferroviària; incidències en els trens o les estacions; i altres casos més esporàdics com episodis de mal temps, vagues, actes incívics o bé atropellaments. Pel que fa a la gestió ferroviària, els motius s'expliquen pels casos en què hi ha un problema amb un tren que, llavors, genera uns retards a la mateixa via amb els trens de després. Això és habitual sobretot a Barcelona, on hi ha més trànsit, les vies són les justes i en els túnels no hi ha apartadors. Per això, els trens no tenen més remei que esperar que se solucionin les incidències i que la rotació nova en la programació es posi en marxa. En tot cas, aquests retards no superen gairebé mai la mitja hora, i solen ser d'entre 10 i 20 minuts.
Diverses incidències
Les incidències són precisament un dels capítols en què es registren més anomalies. Segons expliquen en la Renfe, es tracta sobretot d'avaries puntuals en el material que fan, per exemple, que trens de doble composició hagin de fer el trajecte amb una composició simple. En aquest cas, els retards poden variar molt més, perquè si bé en alguns casos l'avaria s'arregla fàcilment i no se superen els 15 minuts de més sobre el període previst, en alguns casos es pot arribar a retards d'una hora si la incidència o bé el punt on s'ha produït són especialment conflictius.
Finalment, i entre la resta de motius que provoquen retards, hi ha causes com els actes incívics, que fan que es retardi la sortida d'un tren o que fan que aquest s'aturi al mig de la línia. Les vagues del personal, quan n'hi ha, afecten sobretot la freqüència d'algun comboi; si hi ha inclemències meteorològiques greus també ha calgut suspendre la circulació en trams com a l'Alt Empordà, en el cas de fortes ventades. Finalment, també s'han de tenir en compte els atropellaments –que fan que la línia s'aturi durant molta estona mentre no se n'aixequi el cadàver– i els accidents de més envergadura, com el descarrilament recent a Vilamalla.
En la Renfe insisteixen que fan els possibles per evitar les incidències i reconeixen que seria desitjable reduir el grau i el número d'afectacions. La modernització dels trens de la línia de Portbou que va començar el 2009 és un dels exemples que posen per reafirmar la voluntat que en la companyia tenen per millorar el servei. Els nous sistemes d'informació al client és un altre punt en què a Renfe centren més esforços. De fet, esperen que un cop s'acabin les obres del TAV puguin millorar en temps i qualitat el trajecte, si bé també admeten que les incidències no desapareixeran. Per aconseguir-ho, faria falta desenvolupar el pla de Rodalies de Barcelona 2008-2015 que el 2009 va aprovar el Consell de Ministres, en què es preveia invertir 4.000 milions per modernitzar-ne les infraestructures. A hores d'ara, però, l'execució de projectes ha estat mínima.
Un problema d'inversió
Renfe ha de carregar tota sola amb una mala imatge que hauria de ser compartida. La companyia és la que ven els bitllets, per tant la que té l'obligació d'atendre el client i, quan hi ha problemes, donar la cara i intentar resoldre'ls. Però no és qui s'encarrega de la infraestructura ni qui decideix les inversions, que són Adif i el Ministeri de Foment respectivament. La xarxa ferroviària convencional de Catalunya pateix un greu problema que fa anys que s'arrossega: la manca d'inversions. Els diners s'han destinat al TAV, si bé amb la via d'alta velocitat s'alliberarà part del trànsit dels Mitja Distància i es podrà fer un pas endavant en la gestió. Però també cal tenir present que la inversió al corredor mediterrani reduirà els recursos per el tren convencional.
El corredor més utilitzat de l'Estat
El corredor entre Barcelona i Portbou és el més utilitzat de distància mitjana de l'Estat espanyol. Més enllà de les Rodalies en les grans ciutats, la relació entre Barcelona i les comarques gironines és la que aporta més viatgers a Renfe. El 2010 es van vendre 4.470.000 tiquets, una quantitat lleugerament inferior a la del 2009, quan havia estat de 4.641.000 viatgers. Gairebé un terç d'aquests usuaris –un 29% tant el 2010 com el 2009– fan el recorregut entre Girona i Barcelona. Un 12% el fan entre Barcelona i Figueres, i un 10% dels bitllets venuts corresponen al trajecte entre Girona i Figueres. Per tant, la meitat –un 51%– dels usuaris de la línia de Girona tenen com a origen o destinació les ciutats de Figueres o Girona. Les dades facilitades per Renfe no hi inclouen la resta d'estacions, si bé les que tradicionalment tenen més pes són les que estan incloses en els mitjana distància: Sils, Caldes i Flaçà. El descens del nombre viatgers s'explica, segons Renfe, bàsicament pels efectes de la crisi i l'atur, que seria el que hauria fet reduir el número de viatges per motius laborals.
Pel que fa al pes de les ciutats en funció dels moviments dels viatgers, Barcelona és la que està en primer lloc, seguit de prop per Girona i d'una posició més endarrerida, per Figueres.
La plataforma espera millores
Malgrat que la seva tasca no té ara tanta projecció pública, la plataforma d'usuaris de Renfe de les comarques gironines continua organitzada. De fet, a finals de novembre tenen prevista una nova reunió amb la Generalitat per fer el seguiment de com funciona la línia de Portbou. Segons la seva portaveu Marian Riembau, hi ha esperances que amb els nous horaris que hauran d'entrar en servei entre a finals d'aquest any hi pugui haver millores sobretot en el temps de viatge i en recuperar alguna freqüència: “algunes de les obres del TAV ja s'han acabat, i confiem que així puguem recuperar algun minut perdut, i també que algun tren que ara acaba a Girona arribi fins a Figueres”, ha dit. Riembau ha criticat la temperatura de l'aire condicionat i la manca d'informació en incidències.