Un lustre amb l'estació al camp
L'estació del TAV del Camp de Tarragona compleix cinc anys amb gairebé tres milions de viatgers
No ha generat cap creixement, i se'n discuteix la ubicació i els accessos
Cinc anys després d'estrenar-se el que havia de ser un dels grans revulsius de l'economia tarragonina s'ha quedat, de moment, en un intent a mitges. Avui fa un lustre que es va posar en servei l'estació d'alta velocitat del Camp de Tarragona, una instal·lació que fins ara ha estat més notícia per les pegues que s'hi han trobat i que continuen irresoltes –ubicació, pàrquing, accessos en transport públic i privat, pèrdua dels Alvia des de Tarragona i Reus al nord-oest de l'Estat...– que no pas pels usuaris que hi han passat o per l'activitat que s'ha creat al seu voltant.
“S'ha fet una feina per donar servei a la línia, però no s'han sabut fer els deures per integrar l'estació al territori”, apunten des de la Cambra de Comerç de Tarragona. “L'estació està aïllada dels pols de creixement principals, i ara tampoc hi ha el dinamisme necessari per créixer”, apunten. Això sí, les mateixes fonts destaquen que l'estació sí que ha servit per “dinamitzar l'activitat econòmica” de la regió, ja que ha generat intercanvis de visitants, per exemple cap a Port Aventura, i ha estat “complementària per al sector productiu tarragoní”, ja que també s'han intensificat les relacions professionals, sobretot fora de Catalunya.
Desencís als municipis
“Tret de la mateixa estació, no ha generat cap creixement ni activitat econòmica extra; al voltant està tot paralitzat”, constata, ras i curt, Eudald Roca (ERC), alcalde de la Secuita, el municipi on s'ubica. “S'esperava un creixement poblacional però no s'ha produït, amb una mà podria comptar les noves famílies que han vingut”, resumeix. En tot cas, recorda, la Secuita “mai es va creure les grans previsions, i va apostar per creixements restrictius i amb més respecte pel medi”.
Als Pallaresos o a Perafort, en canvi, havien fet plans més ambiciosos, amb milers de nous habitatges previstos per mitjà de fórmules com les àrees residencials estratègiques que va impulsar el govern tripartit, i que ara estan aturades. L'alcalde de Perafort, Joan Martí Pla (CiU), admet: “Som els qui estem més a prop de l'estació i teníem més expectatives de creixement, però no s'han complert”. Això sí, “hi segueixen sent, malgrat que els planejaments vagin més a poc a poc sobretot per part dels particulars”. Pla en culpa la crisi econòmica, que, en canvi, segons ell, pot “donar més temps per pensar millor les estratègies per créixer”.
Tres milions de viatgers
L'alcalde de Perafort també ressalta que “el servei ferroviari funciona, i va a més”. De fet, en totes les enquestes que s'han fet, els usuaris declaren un alt nivell de satisfacció per les instal·lacions i els trens. Ara bé, l'ús creixent és una veritat a mitges, certa per als AVE però no tant per als Avant. En total, en aquests cinc anys hi han passat ja gairebé 3 milions de viatgers, tot i el lleuger retrocés, d'uns 14.000, del darrer any. La xifra, que suposa uns 1.760 viatgers diaris, s'adiu força en tot cas amb les expectatives que havia fixat Adif en un estudi encarregat el 2006, que parlaven d'uns 1.700 viatgers a partir del segon any de servei, uns 600.000 passatgers en total.
La relació en AVE amb Madrid ha estat de llarg la més usada, seguida de Saragossa, i les destinacions andaluses comencen a prendre relleu. Per contra, l'alta velocitat regional (els Avant) amb Lleida i Barcelona ha estat gairebé un fracàs: per cada viatger que agafa el tren per anar a la capital catalana, cinc ho fan per anar a l'espanyola. “S'ha guanyat un flux amb Madrid, però s'ha perdut el potencial que tenia la connexió amb Barcelona”, reflexionen des de la Cambra de Tarragona. Això sí, l'Avant ha desencadenat alguna sinergia positiva. La Universitat de Lleida, per exemple, ha passat a ser la segona en preferències dels estudiants de la zona, només darrere de la URV i per davant de les barcelonines. I al territori encara recorden una altra dada a favor, compensada pel turisme interior: l'estiu és de les poques estacions que no nota una davallada de viatgers.
LA XIFRA
El debat de la privatització
Coincidint amb el quart aniversari, la Cambra de Tarragona va apuntar l'any passat la necessitat “que s'estudiïn fórmules” per millorar la gestió i promoció de l'estació, i va proposar-ne la privatització amb un model semblant al dels aeroports, amb vista a la propera liberalització dels serveis ferroviaris. La Cambra de Reus i la Mesa Socioeconòmica del Camp, liderada per la URV, van donar-hi suport, ja que troben que milloraria l'eficàcia i eficiència de la terminal, i alhora permetria una major implicació territorial. El president d'Adif, Antonio González Marín, ja va advertir, però, que la idea no figurava entre les seves prioritats. Falta saber què en pensaran els nous responsables.
Continuen sense acord per repartir-se el servei de taxi
Una altra qüestió encara irresolta és la del taxi. La Secuita i Perafort van arribar a un acord per repartir-se el servei a l'estació entre la quinzena de taxistes dels dos municipis, que hi tenen prioritat teòricament, si bé altres del voltant, sobretot de Tarragona, també volen part en el pastís. “Ha faltat voluntat per pactar perquè s'ha proposat crear una àrea consensuada, i segueixen volent venir a recollir quan volen sense oferir una reciprocitat”, explica Roca. “A Tarragona s'equivoquen perquè es podria repartir més equitativament”, diu Pla. A tot plegat, a més, s'uneixen els taxis il·legals que sovint fan serveis des de la costa.
