La depuradora virtual de Melianta

Els noranta metres que separen l'extrem del col·lector del barri i la planta s'han convertit en el darrer -però de moment insuperable- obstacle perquè entri en servei la depuradora de Melianta, acabada ja fa mesos però que no hi ha manera que es posi en funcionament. El repte que es planteja ara és decidir qui s'ha de fer càrrec d'aquell connexió, si ha de ser l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) o és cosa de l'Ajuntament. Cap de les dues administracions vol assumir-ho. Evidentment, el problema de fons és econòmic: tal com estan les coses, fer front als aproximadament 20.000 euros que -segons els càlculs de l'Ajuntament- poden costar les obres no és una bona notícia per a cap de les dues administracions. Atiat per la necessitat, sembla que qui està condemnat a posar-hi finalment els diners serà el consistori, tot i que amb condicions. “Si no hi ha més remei, estem disposats a avançar-ho, sempre i quan l'ACA ens garanteixi que més endavant ens ho pagarà”, deia ahir l'alcalde, Joan Estarriola (ERC). Els pròxims dies han de mantenir una reunió per acabar de resoldre la qüestió.

La depuradora ja està rebent aigua residual provinent d'un'un pou (la connexió amb el qual va pagar l'ACA) i funciona en període de proves, però el cabal més gran que ha de tractar serà el que vindrà de Melianta, el barri on viuen la immensa majoria dels 1.300 habitants de Fontcoberta, on hi ha ubicades diverses indústries i on està previst el creixement urbanístic del municipi a llarg termini. “És urgent que es depuri; seguim anant a escape lliure” sol dir Estarriola per referir-se a que l'aigua bruta de la majoria dels habitants del seu municipi han d'abocar directament a la riera. Malgrat les presses, l'alcalde es nega a donar per bones les instal·lacions mentre no hi vagin a parar la totalitat de les aigües residuals. La planta, que podrà tractar 360 m³ cada dia, ha costat 636.000 euros, que ha aportat l'ACA. Els terrenys els hi va posar el municipi.