Llums i ombres del “tercer fil”

Tal com aquest diari ja havia vaticinat fa ben bé un any, al final ha esclatat a Tarragona el debat entre els partidaris de col·locar un altre rail a la línia de la costa –el que s'entesten a anomenar “tercer fil”–, per unir el port amb Europa a curt termini i generar més comerç i per tant activitat econòmica per sortir de la crisi, i els que defensen la recuperació de l'antiga línia Reus-Roda per l'interior, una obra més costosa en diners i en temps però imprescindible per poder afrontar algun dia l'anhelat alliberament de la façana marítima de la ciutat. Pot semblar una discussió allunyada del dia a dia, però en realitat és cabdal i del tot ciutadana: què cal prioritzar, l'economia o l'urbanisme?És obvi que l'ideal seria tenir-ho tot i al més aviat possible, però el seny diu que estem escurats, i també que si es fa el primer el segon perdrà urgència, almenys per als interessos econòmics, i per tant es pot eternitzar. I això és una cadena: si les mercaderies no tenen abans una variant que rodegi la ciutat, mai no es podrà fer el túnel ferroviari per a passatgers que l'ha de travessar, i que ha de deixar lliure de vies el front marítim, una aspiració secular dels tarragonins. Però és que la segona opció també pot trigar molts anys a ser una realitat, i ara és més urgent que mai... No és, doncs, un debat menor: és un dilema que els polítics d'un i altre bàndol ja tenen assumit a hores d'ara, i en què tots s'han posicionat igual que ho pot haver fet qualsevol ciutadà. I, és clar, totes les postures són perfectament defensables, si bé cal anar amb compte amb la dosi de demagògia i populisme d'alguns arguments que s'han posat sobre la taula.

El PP i la ministra de Foment, Ana Pastor, al final van deixar clar la setmana passada que la seva aposta–sense parlar de la del tercer rail, això sí, que havia promès el seu predecessor José Blanco– és la rehabilitació de la línia Reus-Roda, que tothom coincideix que és la solució definitiva, i s'han compromès a lliurar el projecte en dos anys. Dos anys més, hauria de dir, perquè la redacció de l'estudi informatiu es va adjudicar ni més ni menys que l'agost del 2007 i s'havia de tenir llest en 24 mesos. Vaja, que per molt que corrin ara tots, l'Estat haurà trigat almenys set anys (!) a tenir el projecte. Compte, a més, perquè després haurà de respondre les al·legacions de municipis i particulars (la majoria hi estan en contra), es trobarà problemes tècnics per superar la petroquímica i ja veurem si tindrà diners per executar-lo. Perquè, més enllà que ara tots exageren o minimitzen el cost segons els convé, l'única xifra oficial aproximada no és baixa i és la que surt a l'estudi tècnic del corredor mediterrani que va fer Foment el març del 2011: 1.040 milions d'euros.

La resta de partits, però, defensa per la seva immediatesa el “tercer fil”, que el conseller Recoder estimava aquesta setmana que en dos anys pot estar en servei –el projecte és senzill i no calen expropiacions–, sense afectar l'operatòria dels trens que hi passen –les obres serien de nit– i amb un cost d'uns 180 milions, sufragat en bona part per operadors privats. El que no pot dir CiU, però, com li hem sentit dir, és que 120 d'aquests milions servirien ja per al traçat definitiu –entre Sant Vicenç de Calders i Castellbisbal– perquè, si no és que canvia d'opinió, Foment treballa en una línia nova per a mercaderies en aquest tram com a solució definitiva i no en l'aprofitament de l'actual. En canvi, el que estranyament hem sentit dir poc als defensors és que el”tercer fil” per la via actual de pas permetria fer-hi transitar trens d'alta velocitat –Avant, Talgo o fins i tot AVE– amb un senzillíssim i baratíssim intercanviador d'enllaç amb l'actual línia del TAV a l'alçada de l'Arboç, on van de costat durant quilòmetres. Una connexió, vaja, que seria el bypass tan reivindicat a Tarragona per fer arribar a curt termini l'alta velocitat al centre de la ciutat –i si s'ho proposen, de Reus en no gaire més temps ni inversió– i no a la Secuita com ara. Un discurs, per cert, lligat al de la capitalitat, que el PP tarragoní va abrandar molt en campanya, però que ara sembla que li interessa menys. I és que la situació és enrevessada, i és complicat, per a uns i altres, no caure en incoherències. Simplement, és qüestió de prioritats.