Tant per fer
El corredor d'infraestructures que travessa les comarques gironines no estarà del tot enllestit fins l'any que ve pel que fa a l'autopista i el TAV
Totes les obres acumulen retards, i l'N-II és l'obra més endarrerida de totes
L'AP-7, el TAV i l'N-II formen el principal corredor d'infraestructures de les comarques gironines. Resseguint el traçat de l'antiga Via Augusta, discorren gairebé en paral·lel en bona part del traçat, i la millora d'aquestes connexions amb Europa ha centrat esforços inversors en obra pública aquests últims anys a la demarcació. Però, encetat el 2012, tot això no s'ha concretat encara en la posada en servei del tot de cap de les tres infraestructures. Més encara, els retards i els problemes continuen acaparant el protagonisme d'aquests últims anys. L'AP-7 i el TAV no estaran al 100% fins a l'any vinent, i els quilòmetres desdoblats de l'N-II són, ara per ara, insignificants.
Punt per punt, el TAV i l'AP-7 comparteixen ara mateix calendaris semblants. Amb gran part de l'obra feta i encara alguns trams en construcció, els retards administratius contribuiran a l'ajornament dels terminis previstos. En el cas del TAV, els trams de la Selva i l'internacional estan acabats des de fa temps, i fins i tot hi passen trens gràcies al tercer rail que es va construir entre Girona i Figueres. Pel primer tram hi circulen trens de mercaderies, i pel túnel de la Jonquera hi transiten tant els de mercaderies com de viatgers. Entremig, des de Sant Julià de Ramis fins a Figueres les obres estan molt avançades i s'acabaran en pocs mesos, i la via ja està del tot muntada. Entre Sarrià de Ter i Sant Julià s'està ara en aquest mateix procés, i el problema es troba sobretot en el tram subterrani de Girona. Si bé la construcció de la via i l'estació segueix el calendari previst, el contracte que encara no ha sortit a licitació per connectar amb l'estació actual farà endarrerir l'estrena uns mesos fins a principis d'any o mitjan 2013.
Autovia i autopista
A la xarxa viària també hi ha retards, però les obres de l'autopista han estat molt més efectives que les de l'N-II. En la via gratuïta, són ben coneguts els problemes als trams aturats entre Caldes i Maçanet –s'espera que s'adjudiqui aviat el de Sils a Caldes– i de Medinyà a Orriols. La resta està en fase de redacció de projectes, i la part nord de l'obra, entre Girona i la Jonquera potser haurà d'esperar anys.
A l'AP-7, en canvi, tot ha anat més ràpid, si bé també amb retards. El febrer del 2006 es va anunciar l'acord pel tercer carril –incloent-hi el desdoblament de l'N-II en el tram de Girona amb un quart carril–, i a finals del 2008 es van iniciar els treballs entre Maçanet i Fornells. Ara gairebé tot està enllestit, tret de llocs on es fan obres menors, que s'acabaran abans de Setmana Santa. Llavors es farà la capa superior d'asfalt que permetrà obrir tots els carrils. Quant als enllaços, el de Sant Gregori s'enllestirà a finals d'any, el de Fornells a principis del 2013 i el de Vilademuls a finals de l'any que ve.
L'enllaç de Figueres Nord acaba d'entrar a Foment
Un dels punts pendents de resoldre's del corredor d'infraestructures a les comarques gironines és l'enllaç de Figueres Nord. La concreció dels treballs fa mesos que s'eternitza i tant l'Ajuntament de Figueres com la Generalitat han reclamat al Ministeri de Foment que el desencalli. Però, contràriament al que es creia, no va ser fins a finals del mes passat que el projecte va entrar al Ministeri. La ministra va afirmar en una compareixença al Senat que Foment no havia rebut cap dels estudis que havia d'entregar Abertis tal com s'havia signat en l'acord de finals del 2010. Més tard, el dia 2 de març i en una resposta del govern a una pregunta del diputat del PSC Àlex Sáez, el Ministeri va insistir que encara no s'havia presentat l'estudi ambiental compromès per decidir si feia falta iniciar un procés d'avaluació d'impacte ambiental de l'obra. El que va succeir és que aquest estudi estava condicionat per una definició prèvia de la Generalitat, tal com van pactar l'anterior govern amb l'Estat espanyol i la concessionària. Abertis va lliurar finalment l'estudi, però, amb el canvi de govern, el Departament de Territori i Sostenibilitat no va continuar la tramitació que havia de fer i, per tant, el document no va arribar a Madrid. Després de les declaracions de la ministra, a finals de febrer mateix es va enviar l'estudi al Ministeri de Foment perquè en fes la valoració oportuna i es pogués desencallar l'obra.
