El TAV, a mitjan 2013
El govern diu que el TAV entrarà en servei el tercer trimestre de l'any vinent
El secretari de Territori demana “precaució” però admet que està “molest”
La posada en servei del TAV entre Barcelona, Girona i la frontera francesa ja té una primera data aproximada: tercer trimestre del 2013. Gairebé un any més tard del que es preveia. El retard de cinc mesos en la posada a licitació de les obres pendents del TAV per completar tot el tram –l'estació de Girona i l'estesa de via entre la Sagrera i Mollet– ja va posar en dubte la data oficial de finals del 2012. I la mateixa ministra de Foment, Ana Pastor, va reconèixer a mitjan març que no es podia comprometre a complir terminis. En tot cas, es parlava de mitjan primer semestre de l'any vinent.
Però ahir, en una sessió del Cercle d'Infraestructures a la Cambra de Comerç de Girona, el secretari de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va revelar que la data que ara es planteja és el tercer trimestre del 2013. Els nous terminis, segons Calvet, els van reconèixer alts càrrecs ferroviaris del Ministeri de Foment en una reunió dimecres a Madrid de la comissió bilateral amb la Generalitat: “Ens van dir que avançaran tràmits, però amb una data aproximada del tercer trimestre del 2013. Cal precaució, però estem escamats amb el tema dels terminis.” Calvet també va lamentar que s'ocultés el retard en la posada a licitació de les obres pendents i va denunciar que no hi ha raons “tècniques ni econòmiques” per no haver fet aquest tràmit.
En tot cas, el BOE va publicar dilluns la posada a licitació de via de Mollet a la Sagrera, i les ofertes no es resoldran fins al 20 de juny, i el tram de Girona ha de sortir publicat en breu. Això farà que les obres no puguin començar fins a l'estiu. El període d'execució del tram de Mollet és de vuit mesos –més sis de proves–, mentre que a Girona és de dotze mesos, però les proves podran començar abans. Des de l'Estat ja s'ha anunciat, però, que s'intentarà reduir aquests períodes per no retardar tant la posada en servei del tram.
Quant als altres projectes ferroviaris gironins, Calvet va tornar a posar damunt la taula el calendari català del corredor mediterrani. Del tren convencional de Girona, va afirmar que la solució que l'Ajuntament ha posat a estudi per fer servir el mateix túnel que el TAV “té dificultats tècniques”, i del traçat de Figueres va dir que s'ha de seguir treballant amb la idea d'un soterrament parcial de la via actual. Pel que fa a les rodalies de Girona, no es podran posar en marxa fins que no es firmi el contracte de serveis amb Renfe, pendent de diversos punts que ha de complir l'Estat com ara incloure la despesa en el pressupost.
Reaccions gironines
L'anunci de Damià Calvet va sorprendre els diputats gironins i l'alcalde de Girona. Des del Congrés, el diputat de CiU Jordi Xuclà va apostar per “treballar al màxim políticament per escurçar dates, perquè ara hi ha un termini d'un any per fer obres que tècnicament es pot reduir, i avançar l'estrena als primers mesos del 2013” i va reclamar “unitat d'acció”. El diputat del PSC Àlex Sáez va demanar que s'aclareixi la data i va imputar el retard al PP: “S'ha perdut mig any, però si s'adjudica amb celeritat i s'hi està a sobre es podria anar més de pressa.” Des del PP, Concepció Veray va lamentar les declaracions de Calvet i va dir que les dates es mantenen igual; en aquest cas, va culpar el PSOE. “Intentarem tenir el tram a punt a finals del primer trimestre del 2013.” Teresa Jordà, d'ERC, també va voler ser optimista: “Espero que les paraules de Calvet siguin un error, i veure com evoluciona el procés i si es confirmen o no.”
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va defensar que independentment del ball de dates, el TAV ja està en la fase final: “Per això ara la urgència és el tren convencional, i que aquí l'Estat i la Generalitat compleixin amb els compromisos”, fent referència també a l'estació d'autobusos de Girona.
Obriran abans del que es preveia alguns trams de l'eix
Oriol MasEn el repàs de les infraestructures viàries, Damià Calvet va anunciar també que esperen poder tenir acabades les obres de desdoblament de tot l'eix transversal a mitjan any vinent. Tot i això, es preveu la possibilitat d'anticipar l'obertura al trànsit dels trams que s'hagin pogut acabar abans d'aquesta data. De fet, alguns dels treballs més avançats són precisament alguns punts del tram gironí, que es va començar el primer per la seva complexitat tècnica amb diversos túnels i viaductes.
Quant a l'N-II, el secretari de Territori i Mobilitat va insistir que el govern vol que es desdobli tota la carretera entre la Tordera i la Jonquera: “Ara és prioritari acabar les obres en curs i fer el tram Tordera-Maçanet, i connectar-lo amb l'allargament de la C-32 de Blanes a Lloret.” D'aquesta via, va explicar que ja se n'ha parlat amb Abertis perquè s'encarregui del projecte, valorat en uns 60 milions d'euros. Pel que fa a la resta de carreteres, Calvet va explicar que la situació econòmica dificulta l'execució d'obres, i que per això ara el més important és “anar treballant en projectes per tenir els papers a punt un cop es puguin construir”. Aquí va posar com a exemple el desdoblament entre Banyoles i Besalú, les variants d'Olot i les Preses o la carretera entre Salt i Amer. Responent a una pregunta del president de la Cambra, Domènec Espadalé, va dir de la variant de la Bisbal d'Empordà que cal parlar entre tots els sectors implicats per “buscar com negociar el traçat tenint en compte el context actual”.
Alternatives per a la gestió de les infraestructures
oriol mas
El Cercle d'Infraestructures és un bon context per parlar més enllà dels calendaris d'obres concretes i debatre a l'entorn del sector. I ahir Damià Calvet va posar damunt la taula els problemes de la gestió d'infraestructures en l'actual context econòmic: “Això es pot allargar en el temps i cal un canvi de xip perquè no es podrà planificar tal com s'ha fet fins ara.” Primer, va denunciar la poca capacitat de moviment que han deixat al departament les carreteres finançades els últims anys amb mètodes de pagament diferit, que “hipotequen” un 40% del pressupost. I després va anunciar un canvi de paradigma, centrat més en la gestió i en un augment de l'aprofitament de les infraestructures existents que no pas en la voluntat de construir-ne de noves. De fet, va explicar que no hi ha prou pressupost per mantenir les infraestructures actuals, i que per tant s'hauran de buscar alternatives perquè no perdin qualitat. La col·laboració entre l'administració i les empreses privades és, segons Calvet, una de les sortides no només per a la construcció de noves carreteres i millores ferroviàries –com ja s'ha plantejat al corredor mediterrani–, sinó també per a la conservació. L'altra via és l'eurovinyeta, l'impost europeu per fer que els camions paguin per l'ús d'autovies gratuïtes. Calvet va defensar aquesta via, “tenim la inequívoca resolució d'aplicar-la”, però sobretot si abans s'acorda amb l'Estat que el que es recapti a Catalunya es quedi aquí, i perquè es reinverteixi en la millora del sector del transport per carretera.
Satisfet per les taxes de l'aeroport
Calvet va parlar de l'aeroport de Girona, i es va mostrar satisfet que s'hagin pogut mantenir les taxes del 2011 i l'Estat no les hagi apujat. Però, en canvi, va lamentar: “No hem avançat en temes de gestió aeroportuària; nosaltres demanem una gestió individualitzada amb la incorporació de la part catalana.” Calvet va apostar per esperar ara els moviments polítics de l'Estat en aquest sentit.
