No vull pagar

Vull manifestar d'entrada la meva simpatia per aquest moviment del #novullpagar. Em sembla un senyal saludable de reacció davant d'una situació injusta, i una protesta força més intel·ligent i efectiva que les habituals de tallar carreteres, que només perjudiquen les persones que hi volen circular. Dit això, però, em temo que aquesta reacció va acompanyada d'expressions i d'arguments un pèl més discutibles.

Per començar, una part dels peatges no són cap imposició espanyola, sinó decisió de les mateixes institucions. Les autopistes de Terrassa-Manresa i la del Garraf són cosa nostra, dit sigui sense segones intencions. Però el més important és que el #novullpagar, que té raó contra una situació de discriminació –paguem impostos que serveixen per pagar autovies gratuïtes que no tenim perquè aquí ja anem servits, amb unes autopistes més que amortitzades–, no en té com a concepte. El peatge és un instrument útil per a regular el trànsit i, sobretot, per a finançar infraestructures. Molt més just que els impostos, que recauen en tothom, mentre que el peatge recau en l'usuari.

De manera que jo tampoc no vull pagar, però no vull pagar –o almenys no tant– per infraestructures que no utilitzo, i em sembla raonable que les paguin –almenys una bona part– els que sí que ho fan, i que cobri un operador públic, i que això sigui amb caràcter general en un mateix espai fiscal.