Resistint al mig de la vall de Bianya

Al mig de la plana de la vall de Bianya s'erigeixen tres blocs de pisos que estan sentenciats per un pla urbanístic: han d'anar a terra i el solar s'ha d'incorporar al polígon industrial del Morral II. Els edificis estan en un estat deplorable i no desentonarien en el pitjor suburbi de gran ciutat. Tot i així, tres dels seus trenta-tres habitatges encara estan ocupats. Francesc Márquez i Jaume Batlle –dos d'aquests resistents– es queixen que l'Institut Catalana del Sòl (Incasòl) –que gestiona el recinte en nom de la Generalitat– els pressiona des de fa anys de manera indirecta perquè marxin. “No fan manteniment, un dia falla la calefacció, un altre dia ens quedem sense aigua...” asseguren. Incasòl ho nega. L'Ajuntament diu que no hi pot fer res.

Aquests edificis els va construir l'Estat a la dècada del 1970, sense permís d'obres, en uns terrenys que aleshores eren rústics. Els van destinar al personal del carreteres del Ministeri d'Obres Públiques, que pagaven en espècies, és a dir, se'ls descomptava el lloguer del salari. Mai es van arribar a ocupar del tot. Quan el servei de Carreteres va ser traspassat a la Generalitat, a principis de la dècada del 1980, els blocs van passar a dependre del govern català. A partir del 2002, Incasòl va provar de vendre els pisos, però no se'n va sortir, entre altres raons perquè en molts casos ni tan sols constaven en el registre de la propietat.

Paral·lelament, es va desenvolupar el pla especial d'un polígon industrial –Els Morrals– al qual es va incorporar la finca dels blocs de pisos. Amb el pas dels anys, els ocupants han anat marxant, bé perquè han volgut o bé perquè, d'acord amb la norma, havien de deixar l'habitatge en el moment de jubilar-se. Márquez acaba de jubilar-se i Batlle està prejubilat, però no pensen marxar perquè consideren que tenen dret a comprar el seu pis. Márquez fins i tot va portar el cas als tribunals i està pendent d'una resolució.

Mentrestant, el recinte es deteriora a gran velocitat. Els trenta pisos buits estan tancats i molts, tapiats. Als de més fàcil accés, però, s'hi veuen forats pels quals entren i surten gent que hi està de pas. A tot volt s'hi van acumulant trastos i deixalles. No es nota en absolut el manteniment que Incasòl assegura que hi fa.