Obren l'A-7 des d'Altafulla fins a Vandellòs, però amb limitacions tant al nord com al sud
Al segon cinturó de Tarragona només hi ha un carril per sentit i cap a Castelló encara s'ha de superar el coll de Balaguer per l'N-340
L'autovia A-7 continua guanyant llargada. Ahir a la tarda es podien recórrer íntegrament, però només en sentit nord, els 57 quilòmetres que uneixen Vandellòs, a l'altura de la central nuclear, i Altafulla. Sense passar per cap nucli urbà, però amb un sol carril en el primer i últim trams: fins a l'Hospitalet i des de la Budellera de Tarragona fins a Altafulla. Una solució provisional després que els problemes tècnics per superar el coll de Balaguer han obligat a posar a licitació un nou projecte per estabilitzar amb un mur de formigó uns talussos amb pedra calcària, i després de l'endarreriment acumulat a la connexió amb la rotonda de la Móra, a Tarragona. L'únic dels tres trams que hi havia pendents que ahir va entrar en servei sense limitacions, amb inauguració oficial inclosa, va ser el que uneix Mont-roig del Camp i l'Hospitalet de l'Infant a l'altura de la carretera que va a Móra d'Ebre (C-44). El tram té gairebé 9 quilòmetres i ha estat un dels més cars (46 milions d'euros) d'una autovia que només en obra superarà els 155 milions d'euros d'inversió de Foment en territori tarragoní. De moment, l'A-7 ja té dues sortides noves: la del Casalot, que dóna accés a Miami i a les seves urbanitzacions, i la de l'Hospitalet. En el nou tram hi ha tres passos superiors que creuen l'autovia, el punt més alt de la qual és el pas sobre la plataforma del corredor mediterrani ferroviari.
El delegat del govern estatal a Catalunya, Joan Rangel, va destacar que l'A-7, a mesura que va prenent forma, té «vocació de donar servei tant al llarg recorregut com a la mobilitat interna, per la qual cosa els ajuntaments estan de sort'enhorabona». Hi eren presents els alcaldes de Mont-roig, Fran Morancho, i de Vandellòs i l'Hospitalet, Josep Castellnou, que va lamentar que per poc no s'hagi pogut obrir tota l'autovia. Rangel mateix, al seu torn, va dir que confia que el tram definitiu, de 7,6 quilòmetres, es pugui obrir al trànsit com a autovia abans que s'acabi l'any.
Segon cinturó, en un mes
L'altre tram que ahir es va obrir parcialment és el del segon cinturó de Tarragona, des del camp del Nàstic fins a la variant de l'N-340 a Altafulla. En aquest segment continuen els últims retocs a unes obres que van obligar a reordenar el trànsit al nord de Tarragona i van generar molts problemes durant el mes de juny. De moment, se n'ha obert un carril per sentit, amb la intenció que a finals d'agost, segons Rangel, puguin estar operatius els quatre carrils.
guda Barcelona, que es convertirà en una via urbana. Els veïns fins i tot van tallar puntualment l'N-340, un cop oberta l'autovia (imatge principal), per celebrar-ho, com s'aprecia a sota a la dreta. A dalt, l'obertura parcial del tram de Tarragona.
guda Barcelona, que es convertirà en una via urbana. Els veïns fins i tot van tallar puntualment l'N-340, un cop oberta l'autovia (imatge principal), per celebrar-ho, com s'aprecia a sota a la dreta. A dalt, l'obertura parcial del tram de Tarragona.
L'A-68 per Castelló fins i tot «beneficia» el Montsià
El president del Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre, Josep Maria Franquet, es va sincerar ahir amb relació a la hipotètica decepció generada per la decisió de Foment d'allargar l'autovia d'Aragó (A-68) per Castelló, fins a Vinaròs, i no per l'N-420, per Falset i fins a Tarragona. Franquet va venir a dir que ell ha de mirar per l'Ebre, no pel Camp de Tarragona, i que l'opció elegida no només no perjudica especialment les Terres de l'Ebre sinó que beneficia molts municipis del Montsià. Franquet, això sí, va dir que la lluita ebrenca s'ha de centrar a aconseguir el desdoblament de l'eix de l'Ebre (C-12). Joan Rangel, per la seva banda, també es va expressar en una línia paral·lela, ja que va recordar que un cop l'A-68 conflueixi amb l'autovia A-7 a l'altura de la Jana, l'Ebre ja tindrà connexió d'alta capacitat amb Aragó. Rangel, d'altra banda, va assegurar que l'Estat facilitarà el compromís de la Generalitat amb el desdoblament de l'N-420 i, si el govern català així ho prioritza, aquesta obra s'inclourà en la pròxima revisió del pla estatal de les infraestructures del transport.
