“Aquesta presa es va rumiar tan poc com les dessaladores”

Sí. Ara s'ha vist que si s'arribés a omplir filtraria molt. Jo penso, però, que no necessàriament és dolent, això! Amb l'aqüífer salinitzat com està fins a Gualta, potser cal recuperar-lo a còpia de pressió de l'aigua del riu i de fer endarrerir l'aigua salada.

Sí, però com les dessaladores, que es descobreix que costa massa diners mantenir-les quan ja estan fetes. I que es reserven per estats excepcionals, per quan Barcelona no tingui aigua, per exemple. Dessalar un metre cúbic d'aigua costa entre 60 i 70 cèntims, i potabilitzar un metre cúbic del Ter costa 8 cèntims. A canvi d'aquesta diferència de preus, què es retorna, al Ter? Res.

I tant. Ara podria funcionar com una bassa de regulació. Aquí s'hi pot embassar un hectòmetre cúbic. Potser sembla poca cosa però es pot omplir diversos cops. Si Barcelona pogués estirar aigua de la presa de Colomers no tinguis cap dubte que faria dies que estaria fet.

Tots una mica. Des del territori haguéssim hagut d'insistir-hi més, i si hi haguessin unes compensacions al territori hi hauria diners per poder-la mantenir. La comunitat de regants no es veia amb cor de mantenir-la, tota sola.

Es va calcular uns 6 milions. Veig difícil que funcioni mai. Si Barcelona en pogués treure profit, faria dies que funcionaria.

Deia que primer és la conca del Ter i que l'aigua sobrant, màxim 8 metres cúbics segon, cap a Barcelona. Aquesta llei encara és vigent. I no es compleix quan els regants no reguem.

Al 2008, en plena sequera, es va arribar a un pacte pel qual es tornarien progressivament les aigües del Ter cap al Ter. El compromís era que, al cap d'uns certs anys, s'anessin rebaixant els hectòmetres que agafava Barcelona fins a uns 120/130 hectòmetres. Ara com ara, amb la nova concessió, poden agafar 166 hectòmetres. El pacte del Ter ja és paper mullat.