Un any de l'últim accident mortal al poble de Bàscara
Ara fa un any, un accident mortal va desfermar la revolta dels veïns de Bàscara
La mobilització contra els camions va durar 80 dies
Els veïns valoren la tranquil·litat a l'N-II
Els veïns destaquen que han redescobert què és el silenci
“No cal que fem cap celebració el dia 31, perquè ho celebrem cada dia”, diu l'alcalde de Bàscara, Lluís Lloret. Així respon l'alcalde quan se li pregunta si avui hi haurà algun acte al poble per recordar que ara fa un any van començar les mobilitzacions per reclamar que els camions deixin de passar pel municipi (vegeu peça). “No és el dia adequat per celebrar res”, confirma Eugènia Carbó, una de les portaveus d'aquella mobilització. Per a la població de Bàscara, la data del 31 de gener del 2013 va associada a l'últim accident mortal, una veïna més del poble, la Pilar, que va perdre la vida en un accident de trànsit i que va fer que la gent es rebel·lés i digués prou.
Canvi espectacular
Si hi ha d'haver celebració, es farà més tard, a l'abril, que és quan van deixar de passar els camions pel mig del poble. Des de llavors, tothom coincideix que el canvi ha estat espectacular. Els veïns destaquen que han redescobert què és el silenci, sobretot al vespre. “Han calculat que el nivell de soroll s'ha reduït un 75%”, diu l'Eugènia, des de la seva botiga a peu de carretera. Un altre canvi que observa diàriament és que ja no hi ha aquella pols i contaminació que ho embrutien tot. A la llibreria del costat, la Montse també destaca la tranquil·litat: els vidres que sempre tremolaven pel pas dels tràilers ara ja queden quiets.
“Mira la carretera: hi ha molts moments en què no passa ni un cotxe”, diu l'Àngel des del taulell de la botiga situada just al davant del lloc on es feien les mobilitzacions i els talls de carretera. “No és només la tranquil·litat al poble, també en els trajectes; ara es pot anar per la carretera sense estrès”, diu en Joan, del bar Sala. A l'hora que els nens surten de l'escola, la Meritxell travessa la carretera amb dos infants: “Hem guanyat molt, però els camions potser es paraven més fàcilment que els cotxes”, matisa aquesta veïna, tot i que valora molt positivament el canvi. En aquest punt, però, més d'una de les persones consultades encara hi troben a faltar un semàfor.
En canvi, a l'altre pas de vianants, davant del bar Ca la Cati, hi ha semàfor, però un senyor gran travessa l'N-II sense prémer el botó per demanar pas; no cal, no hi passen gaires cotxes. A la terrassa del bar, hi ha clients entaulats que, si s'empassen una mica de fum, és per voluntat pròpia, però no pas pels camions. Darrere del taulell, la Catí confirma que aquí –com als altres negocis del poble– la desaparició dels camions no els ha afectat econòmicament, perquè els camions no s'hi aturaven. Una situació diferent de la que han hagut d'assumir els restaurants i gasolineres afectats en altres punts de l'N-II.
A Bàscara, els veïns són conscients que ara fa un any van iniciar unes mobilitzacions que van significar una fita històrica: “Un abans i un després, és la nit i el dia”, són les valoracions que més es repeteixen a l'hora de fer balanç d'aquest primer any sense camions a Bàscara.
Sobretot, a més de la tranquil·litat veïnal, els veïns destaquen que tot allò es va iniciar perquè hi va haver una mort més a la població, i des de fa un any això també ha canviat molt.
El sentiment general a Bàscara és que aquella mobilització va ser feixuga i complicada, però que va valer la pena.
“Al principi teníem tothom en contra, perquè els talls de carretera molestaven; però vam saber fer pinya i vam guanyar”, diu Eugènia Carbó.
LES DATES
L'inici de vuitanta dies de protesta
Mar VicenteLa protesta dels veïns de Bàscara va començar avui fa just un any i es va allargar durant vuitanta dies, fins que el 19 d'abril els camions de gran tonatge van deixar de circular per la carretera N-II. Aquell 31 de gener del 2013, un grup de 200 persones va tallar la via al centre del municipi i va cremar pneumàtics en un acte de rebuig rotund arran de les morts que hi havia hagut durant anys a l'N-II. La gota que va fer vessar el got va ser la ràbia produïda entre els veïns per la mort el dia abans d'una veïna del municipi, Pilar Quer, en un accident a l'altura de Vilamalla.
Durant els dos mesos i mig que va durar la incansable reivindicació de Bàscara, els veïns van estar tallant la carretera dos cops al dia, ferms amb la decisió de no aturar-se fins que veiessin una solució real. Van treure a la carretera el pessebre vivent, la festa dels Tres Tombs, hi van fer participar els nens de les escoles i fins i tot van fer un debat i una arrossada al mig de la carretera.
La constància del municipi altempordanès, travessat pel mig per l'N-II, va fer reaccionar el govern de la Generalitat, que va acabar acordant amb el govern de l'Estat la prohibició del pas de camions de gran tonatge al tram gironí de l'N-II, cosa que va comportar queixes dels transportistes, tot i les bonificacions que se'ls donen per l'obligació de circular per l'AP-7. El 19 d'abril va ser el primer dia sense tràilers a la carretera, i Bàscara ho va celebrar amb unes campanades com les de Cap d'Any, amb una arrossada popular i amb un discurs de la victòria signat per l'Astèrix.
Les últimes xifres donades pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, sobre el desviament de camions a l'AP-7, parlaven de 4.000 vehicles de quatre eixos o més desviats de mitjana els dies feiners. L'autopista ha passat de tenir un trànsit de 5.000 camions a uns 9.000. En caps de setmana, hi ha 2.500 camions dissabte i 1.500 diumenge. En total, des de l'abril fins al desembre, 900.000 camions han deixat de passar per l'N-II.
La celebració, a l'abril
Tot i descartar fer cap celebració aquest 31 de gener, Andreu Molina i Eugènia Carbó, dos dels portaveus que van liderar les mobilitzacions d'ara fa un any, sí que es plantegen organitzar alguna cosa de cara al 19 d'abril: aquell dia va entrar en vigor la prohibició per als camions de circular per l'N-II. Narcís Saurina, un altre dels veïns que es van implicar en aquella lluita, veuria bé una exposició que es podria convertir en exposició permanent: “Tenim fotos, vídeos, retalls de premsa... Tot plegat es mereixeria que trobéssim una sala per exposar-ho, un espai on es podria explicar això als nens de les escoles i on es conservés la memòria d'aquella mobilització”, diu Saurina. Els lligams creats durant aquelles mobilitzacions es mantenen, però la plataforma no s'ha implicat en altres combats, perquè una de les claus del seu èxit és precisament que va reunir gent d'opinions i procedències diverses amb l'únic objectiu de treure els camions, i ho van aconseguir.
