La MAT de Ponent, a l'espera de temps millors
Sis mesos després de fer-se amb els terrenys per a la subestació d'Isona, REE manté el projecte al calaix
Els alcaldes es queixen que està sobredimensionat i no es negocia el traçat
La línia de molt alta tensió que Red Eléctrica Española vol construir entre Montsó i Isona, la MAT de Ponent, ha quedat de moment aparcada pels problemes pressupostaris del ministeri. Aquest abril es compleixen dos anys de la suspensió de la tramitació de qualsevol nou projecte de transport elèctric decretada pel Ministeri d'Indústria, i de moment la línia ha quedat fora del llistat d'actuacions urgents i excepcionals que ha decretat el ministeri. Però els alcaldes de la Ribagorça i del Pallars Jussà, afectats pel traçat, mantenen la guàrdia alta, ja que això no ha impedit que el projecte faci alguns passos endavant. El darrer moviment de REE va ser ara fa sis mesos i des de llavors no se n'ha produït cap altre. L'octubre passat, REE va comprar 10 hectàrees de terreny a tocar del poble de Figuerola d'Orcau, pertanyent al municipi d'Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), on es construirà la subestació final de la línia i la connectarà amb la MAT que porta electricitat des de central de l'Estany Gento fins a Sentmenat, a la regió metropolitana de Barcelona.
Però la compra no ha estat un pas volgut per REE. La companyia estatal va proposar als propietaris prorrogar uns anys més l'opció de compra que tenia sobre els terrenys, però aquests no van acceptar-ho i REE va preferir executar la compra ara, en lloc de perdre les opcions sobre els terrenys.
“No estem tranquils perquè, tot i que de moment el ministeri no té diners i ha decidit que no és prioritària, això no vol dir que no es pugui reactivar en qualsevol moment i ens trobem amb un projecte d'un gran impacte”, explica l'alcalde d'Isona, Constantí Aranda. L'alcalde de Castell de Mur i vicepresident del Consell Comarcal, Josep Castells, adverteix que és un “amenaça latent” i es queixa que REE no ha aprofitat l'aparent pausa en el projecte per dialogar amb el territori sobre el traçat i les dimensions del projecte, retret que també llança l'alcalde d'Isona: “REE sempre ens ha dit que està disposada a negociar el traçat i que ens posem d'acord, però després de diferents trobades, constatem que tampoc no és així”, explica Aranda.
Connexió cap a França?
Durant aquesta pausa els alcaldes de la zona afectada no han volgut quedar-se de braços plegats i a través del Consell Comarcal del Pallars Jussà han encarregat un informe sobre les conseqüències del traçat proposat per REE i l'impacte general de la infraestructura sobre el territori. L'informe, elaborat per l'Associació Electrotècnica Espanyola i donat a conèixer l'estiu passat, indicava que la subestació final del traçat a Figuerola d'Orcau està sobredimensionada i detalla més connexions a línies que no existeixen. L'estudi preveu la possibilitat que la subestació ja disposi d'una futura interconnexió amb França a través del Pallars Sobirà. L'Estat havia planificat una interconnexió transpirinenca a través de la Ribagorça fins a la població occitana de Casarilh, però finalment es va descartar per la forta oposició ecologista a l'Estat francès. Llavors es va optar per la MAT gironina, ara en construcció. Però podria no ser suficient per a la planificació estatal: la UE recomana que la interconnexió fronterera tingui una capacitat de transport del 10% de la producció, mentre que la MAT gironina només en té el 6%.
LA FRASE
Traçats nous i línies poc utilitzades
d. marín
La MAT de Ponent és un projecte de REE per reforçar la malla de transport elèctric entre les centrals de producció de la vall de l'Ebre i la regió metropolitana de Barcelona a través d'una nova línia entre Montsó i Isona. A Isona, es connectaria amb la MAT existent fins a Sentmenat.
Traçat
El gener del 2011 REE va presentar als alcaldes del territori afectat una primera proposta de traçat que preveia aprofitar fins al municipi ribagorçà de Graus les torres construïdes per a la fallida MAT d'interconnexió amb França per la Ribagorça. Un cop a Graus, la línia entraria a territori d'administració catalana fins a Figuerola d'Orcau, i afectaria dos espais protegits i un de fauna prioritària del Pallars Jussà.
Any i mig sense cables
Els alcaldes es queixen que la línia no és necessària i que se'n podrien aprofitar millor d'altres que ja existeixen. L'alcalde de Castell de Mur posa com a exemple de la infrautilització de les existents la línia de 110 kV entre Seira i Terrassa: fa un any i mig van robar el cable de les línies a l'alçada de Figuerola d'Orcau i encara no s'ha substituït.
