Infraestructures

El projecte Castor es queda sense ningú que l'exploti

L'empresa Escal UGS renuncia a la concessió de la planta de gas subterrani que li havia donat el govern

Els opositors al projecte celebren la notícia però reclamen que es desmantelli definitivament la planta

Escal UGS, l'empresa participada pel grup ACS que havia d'explotar el magatzem de gas natural a les costes de l'Ebre i el Baix Maestrat, ha renunciat a la concessió de l'explotació de la planta. Ahir, fonts de la mateixa empresa confirmaven una decisió que ja s'ha tramès al govern espanyol i a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i, sense més explicacions, remetien a l'anunci fet públic a la mateixa web corporativa del projecte Castor. D'aquesta manera, la companyia inicia un procés de renúncia que ha de passar el filtre del Banc Europeu d'Inversions i de l'assemblea de titulars dels 1.400 milions d'euros en bons que s'havien emès per finançar el magatzem.

Traduït, tot això vol dir que l'empresa de Florentino Pérez es desentén d'una inversió que no resulta rendible en mantenir-se sine die la suspensió d'activitat a la planta a causa dels sismes que provocaven les injeccions de gas, i que traspassa al govern espanyol una concessió amb uns suposats drets d'indemnització que ara caldrà aclarir si cal o no pagar als fins ara concessionaris del projecte. Ahir mateix, des del govern de Madrid, el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, es mostrava caut davant l'anunci i recordava que el que ha fet Escal UGS es sol·licitar l'autorització de renúncia “a qui té finançada l'operació, que és un consorci de bancs liderat pel Banc Europeu d'Inversió”. Per això, i a l'espera que aquest es pronunciï, el seu ministeri no adoptarà cap decisió administrativa i en cas de ser autoritzada la renúncia s'actuarà sobre el que preveu el decret de concessió de l'explotació. El que no explicava el ministre Soria és que en certa manera el govern espanyol s'ha convertit en l'avalador d'un inversió en tant que s'havia compromès a fer-se càrrec de la planta si l'empresa explotadora renunciava a la concessió abans que acabessin els 25 anys de vigència. I es aquí des d'on diferents grups i partits es denuncia al govern pel fet que entre tots s'hagi d'acabar pagant una inversió que no ha tingut èxit.

Més enllà de saber qui pagarà els plats trencats, des de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia es rebia ahir amb satisfacció un anunci que, entenen, no serà definitiu fins que el govern no decideixi desmantellar la planta. “Les falles són actives sempre i si es torna a injectar gas tornarem a tenir terratrèmols”, recordava Evelio Montfort, un dels portaveus.

En la mateixa línia es manifestava el delegat del govern de les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, qui a través d'un comunicat reclamava el tancament definitiu de Castor “perquè mentre el projecte continuï viu, el perill es manté”. A banda de denunciar, una vegada més, la “manca de transparència” del govern espanyol en tot aquest afer, Pallarès entén que l'anunci és un “avenç important” però que sense el compromís d'un desmantellament encara “no tenim cap garantia” que en un futur es torni a activar.

Des de Vinaròs i Alcanar, els dos municipis més afectats per l'activitat sísmica que ha comportat la injecció de gas, també es respirava ahir amb més tranquil·litat un cop sabuda la notícia. “Que una empresa privada abandoni la concessió i que ara això estigui en mans d'una administració pública com és l'Estat ens fa pensar que ara serà més prioritària la seguretat que l'interès econòmic”, deia ahir a aquest diari l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat.

Tot amb tot, ell també es mostrava prudent a l'espera que s'anunciï
un desmantellament de-finitiu i aconsellava als responsables d'Indústria “que aprenguin d'aquesta experiència i que facin els estudis necessaris” abans d'embrancar-se en un altre projecte similar.

LES XIFRES

1.700
milions d'euros
és el cost que segons el govern espanyol costaria tancar definitivament el projecte Castor
600
moviments sísmics
es van produir a les costes d'Alcanar i Vinaròs mentre es va injectar gas

Qui paga la festa?

“Si jo em faig una casa i el constructor marxa abans d'acabar-la no la pagaré. Això és el que ha fet Escal, perquè la planta no ha estat mai operativa, i per això no se l'ha d'indemnitzar”, reivindicava ahir el portaveu del a Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia, Evelio Montfort. Tancar la planta són 1.700 milions d'euros, segons quantificava fa uns dies el secretari d'Estat d'Energia, Alberto Nadal, i ara falta saber qui assumirà el cost d'una operació que ha resultat un fracàs. Pràcticament tothom menys el mateix ministre Sòria té clar que no s'ha de pagar cap compensació per una inversió “que els estudis ja havien demostrat que no tenia cap garantia d'èxit”, recordava el delegat del govern ebrenc, Xavier Pallarès. Des de València, el diputat de Compromís per Castelló a les Corts Valencianes, Josep Maria Pañella, reclamava que no s'indemnitzi el grup ACS pel fet d'haver renunciat al magatzem “perquè sabien des d'un primer moment el risc a què s'exposaven” i des de la Federació d'ERC a les Terres de l'Ebre, Gervasi Aspa també reaccionava de manera contundent recordant al govern espanyol que “ha de defensar els interessos dels ciutadans per sobre dels interessos d'empresaris amics” i evitar que Florentino Pérez “acabi aconseguint gran beneficis pel desmantellament”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.