L'eterna barrera del tren al mar
El macroprojecte de la façana marítima de Tarragona continua sense estudi informatiu ni data
L'objectiu és desviar les vies pel centre i fer-les subterrànies
El tercer fil ferroviari obre interrogants sobre el seu futur
El mirador ineludible a la ciutat de Tarragona és el Balcó del Mediterrani, des d'on es pot observar el litoral de la ciutat. Com si el temps no hagués passat, però, allà hi continua havent la barrera de la via del tren, que retalla tota la línia marítima de la ciutat i l'obliga a viure d'esquena a un mar al qual dificulta l'accés. Superar aquest cinturó de ferro i redibuixar l'espai és una de les aspiracions històriques de l'Ajuntament, que ha tingut dibuixos i més dibuixos per a la coneguda com a façana marítima, però que va deixar escapar els anys del boom urbanístic (i financer) sense acabar de lligar res. Ara, amb la crisi i altres obres en l'horitzó immediat com ara el tercer fil ferroviari per a mercaderies, Tarragona ja ni parla de dates i comença a assumir que encara seran diverses les generacions que continuaran sense façana marítima.
“Som l'única capital catalana de la línia de la costa on el tren encara no s'ha fet subterrani”, relata la portaveu del govern municipal, Begoña Floria (PSC). Per l'Ajuntament, és el Ministeri de Foment el que hauria de moure fitxa, tot i que amb la situació actual i la quantitat de projectes pendents, ningú espera que ho faci ni a curt ni a mitjà termini.
L'última notícia que es va tenir del projecte de façana marítima va ser la primavera del 2009, quan el Ministeri de Foment va adjudicar la redacció de l'estudi informatiu. En l'avantprojecte, s'havien d'analitzar les possibilitats per desviar el tren cap a l'interior, fer-lo subterrani, construir una nova estació i alliberar així els terrenys on ara es troben les vies per poder-los destinar a altres usos urbanístics. L'estudi s'hauria d'haver presentat el 2011, però ni l'Ajuntament, ni Foment ni la subdelegació a Tarragona en saben dir el motiu de la desaparició. L'adjudicació es va fer en el marc del conveni subscrit el 2008 entre l'Ajuntament, el govern estatal i la Generalitat, també oblidat. Les obres, multimilionàries, s'haurien d'haver finançat amb els diners de la disposició addicional tercera de l'Estatut.
Pel centre, per la costa
Ara mateix, l'única cosa que hi ha en ferm sobre la façana marítima és un pla de millora urbana a desenvolupar previst en el nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM). Preveu que la nova estació se situï a l'Horta Gran, entre el riu Francolí i el barri de Torreforta, i que el traçat de la via pel centre es faci subterrani. Aquests, però, han estat els plans des de fa relativament poc, ja que fa deu anys el projecte de què es parlava incessantment, i pel qual també hi va haver acords entre totes les administracions, consistia a cobrir la via a la costa. Es tracta del projecte que el popular arquitecte Ricard Bofill va dissenyar per al govern aleshores liderat per Joan Miquel Nadal (CiU). La proposta era aprofitar els terrenys alliberats per construir 1.200 habitatges que produirien el finançament necessari. Per a tot plegat hi havia propostes originals com ara la d'uns ascensors que connectaven el Balcó del Mediterrani amb la costa i edificis singulars de fins a 80 metres. El projecte, però, ara ni es planteja a Tarragona, ja que es considera inviable tècnicament.
Mentrestant, el tren continua a la superfície, i sembla que amb perspectives de quedar-s'hi. L'última pista la dóna el projecte de tercer fil ferroviari, que s'ha de construir en paral·lel a la via actual, i que genera molts dubtes sobre la seva provisionalitat. Amb data d'entrada en funcionament a finals del 2015, el que sí que queda clar és que ni l'horitzó gairebé màgic del 2017, amb els Jocs del Mediterrani, servirà per fer realitat el somni que més alcaldes de la ciutat han compartit i vist frustrat.
L'A-27, alentida i sense dibuix final
Si hi ha una infraestructura que el port i la indústria de Tarragona esperen amb candeletes és l'A-27, autovia que ha d'enllaçar-la amb Montblanc. La crisi, però, ha suposat un entrebanc gegant per a un projecte que ja venia maleït. Amb tan sols el petit tram fins al Morell inaugurat (i molt poc utilitzat), les obres continuen fins a Valls i a la seva variant, on s'han reprès recentment. El tram fins a Montblanc, el més car, encara s'ha de reescriure.
Un teatre auditori que es va disparar de preu i que està abandonat
Amb totes les anades i vingudes que la política ha tingut en els darrers anys a l'Ajuntament de Torredembarra, el teatre auditori ha estat una de les víctimes més clares tant del desgavell de l'administració local com de la crisi local. Iniciat durant el mandat del socialista Manuel Jiménez, va ser Daniel Masagué (CiU) com a alcalde qui va decidir deixar l'obra a mitges després que, segons va assegurar, es disparés de preu, un sobrecost que aniria en augment mentre les màquines continuessin treballant. Ara, amb tota la gestió de Masagué sota l'ombra de l'operació contra la presumpta corrupció que va acabar amb ell a la presó, el teatre és un edifici abandonat, ple de rates i ocupes, i tot un monument a la crisi local.
El Museu Arqueològic, el projecte encallat a la Tabacalera
A punt de complir-se els quinze anys de la declaració del conjunt monumental de Tàrraco com a patrimoni de la humanitat per part de la Unesco, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) continua lluny d'estar a l'altura d'una destinació cultural del segle XXI. Després de molts tombs, finalment el mandat passat les tres administracions implicades (Generalitat, Estat i Ajuntament) es van posar d'acord per fer la nova seu a l'antiga fàbrica de la Tabacalera. El problema ha estat que, un cop assolit el consens, la crisi ha esborrat tota possibilitat d'executar un macroprojecte que ha de posar fi als problemes d'espai, de climatització i d'articulació atractiva del discurs que presenta el museu actual.
