La MAT, “ni aquí ni enlloc”
Han passat deu anys entre les manifestacions multitudinàries de rebuig a la MAT i la inauguració, avui, de la interconnexió elèctrica
Rajoy i Valls estrenen una infraestructura marcada per deu anys de polèmica
Hauran passat deu anys entre la manifestació multitudinària contra la MAT –a Girona l'11 de desembre del 2005– i la recepció que té lloc avui al castell de Peralada amb Manuel Valls i Mariano Rajoy com a amfitrions destacats. Tot i que en sentit estricte l'acte d'avui a Montesquiu i a Peralada és la inauguració de la interconnexió elèctrica i no pas de la MAT, a ningú se li escapa que entre aquestes dues fotografies el paisatge de les comarques gironines ha canviat. Els opositors consideren que encara no han perdut el combat, però del lema “No a la MAT, ni aquí ni enlloc” del 2005, han hagut de passar a un nou lema, “Desmuntem la MAT”, que no deixa de ser una declaració d'intencions complicada, sobretot tenint en compte que el nombre d'opositors en actiu s'ha reduït molt.
L'11 de desembre del 2005 es calculava que, en la manifestació de Girona, hi van participar 20.000 persones. Era el punt culminant de les mobilitzacions i prèviament ja hi havia hagut una manifestació a Barcelona (d'unes 2.000 persones), i una altra a la Jonquera, el 22 de maig, a la qual es van aplegar unes 5.000 persones vingudes de cada banda de la frontera i on el cantant Lluís Llach va ser l'encarregat de llegir un manifest contra la línia projectada. En aquell moment, però, encara hi havia diferents traçats possibles sobre la taula: les opcions del País Basc i Aragó ja havien quedat descartades i quedava clar que el territori català havia estat escollit, però encara es parlava de possibles traçats per Maçanet de Cabrenys o el Ripollès. El lema “ni aquí ni enlloc” aconseguia aglutinar tot el territori, però el punt clau era que les entitats i els alcaldes, a banda i banda de la frontera, anaven junts.
Un cop escollit el traçat actual, lògicament el nombre de persones afectades es va reduir; però el punt d'inflexió més important va ser l'entrada a l'escenari de Mario Monti, coordinador europeu de la interconnexió elèctrica. Monti, que inicialment havia estat presentat com un negociador encarregat de consensuar un traçat davant la pressió dels moviments socials, va ser finalment l'home que va aplanar el camí per a la inauguració que té lloc avui.
L'octubre del 2008, Monti entregava el seu informe; però, en lloc d'un debat real amb pros i contres sobre la necessitat de la línia i les diferents alternatives possibles (soterrades, aèries o marines), l'informe alertava de la “situació crítica” de les comarques gironines pel que fa al subministrament elèctric, i avançava que el soterrament, si bé tenia avantatges des del punt de vista mediambiental, costaria molt més. Els 65 quilòmetres de la interconnexió –el tram que simbòlicament connecten avui Valls i Rajoy– serien soterrats. Un tram que inclou tota la part del Rosselló, on l'oposició i el consens dels alcaldes era molt important. Allà els edils van acceptar la proposta com a mal menor i les entitats, tot i mantenir-se fermes, perdien seguidors. Amb el govern espanyol, que també va acceptar que el soterrament es limités a la interconnexió, la bossa d'opositors decidits s'anava reduint i traslladant-se cap a la part sud de les comarques gironines.
L'oposició a la MAT encara es va mantenir viva durant el procés de les expropiacions que anava avançant als municipis. En alguns casos els tècnics de REE arribaven custodiats per la policia, els alcaldes es negaven a obrir-los les dependències municipals i, fins i tot, es van arribar a signar actes en locals improvisats com ara una caravana. “Ens hi vam oposar tot el que vam poder, però ara el projecte ja és irreversible. Qualsevol oposició seria estèril. Només podem intentar evitar al màxim els danys col·laterals, intentar minimitzar-ne l'impacte”, deia el president de l'Associació de Municipis Afectats per la MAT, Francesc Xavier Quer, l'agost del 2013.
A partir d'aquell moment l'oposició a la MAT va quedar reduïda a les entitats i, més concretament, a activistes que es van centrar en operacions espectaculars, però amb poc suport social.
Pressió i resignació
Les pressions, la resignació i el convenciment que, com a mínim, les indemnitzacions sempre són millor que res, van facilitar que a la tardor del 2013, Red Eléctrica (REE) pogués anunciar que havia arribat a un acord amb el 95% dels propietaris. Podia començar l'aixecament de les 105 torres de la línia de molta alta tensió al tram de Bescanó a Santa Llogaia.
Aquesta mateixa setmana de la inauguració, els opositors encara han pogut gaudir d'una bona notícia: la sala tercera contenciosa administrativa del Tribunal Suprem va citar a declarar experts després de ser admès a tràmit el recurs que Iaeden, en nom de la plataforma No a la MAT, Alarmat i la CUP van presentar contra la declaració d'utilitat pública de la MAT. El combat dels opositors s'ha traslladat als jutjats i només es pot esperar una “victòria moral”, però avui a Peralada hi ha una gala de celebració.
